Política

La Rambla. Barcelona

Didàctica per a turistes

A la Rambla la Via va despertar la curiositat dels estrangers, a qui els participants explicaven el motiu de la mobilització

Una argentina arribada fa quatre anys i el record d'un amic mort, entre les històries que s'hi trobaven

“Amb la forçade la gent crec que ho aconseguirem”, deia l'Amalia, una argentina fent via a la Rambla

Si algun lloc va fer feina ahir per internacionalitzar el procés català aquest va ser la Rambla de Barcelona. Els turistes quedaven parats, feien fotos i preguntaven pel motiu de l'acció. A quarts de cinc de la tarda, quan la cadena ja es dibuixava al carrer Ferran, va començar la rastellera de fotos turístiques. A la Rambla molts participants en la cadena informaven als turistes que preguntaven. Com l'Albert Genovar, de Girona, que va explicar el perquè de la Via a dues turistes holandeses. “Ens preguntaven si això ho fèiem cada any, si ens movíem, no sabien res”, va relatar.

La diversitat de la Rambla es trobava a la mateixa Via. L'Albert agafava de la mà l'Amalia Giusti, una argentina que fa quatre anys que viu a Catalunya: ahir era el seu aniversari, i com fa un any, el va celebrar envoltada de milers de persones, estelades –com la seva– i crits intermitents d'independència. Per què? “Fa quatre anys no en tenia ni idea, de tot això, fins que van entendre d'on venia.” “Vinc d'un país on el moviment del poble és molt fort, crec que aquí amb la força de la gent ho aconseguirem”, va subratllar.

A la Rambla la cadena humana era molt atapeïda. Sense arribar a desdoblar-se, va continuar fent de passeig, un continu festiu i cívic de gent amb estelades i samarretes grogues de l'Assemblea Nacional, el segon equipament del Barça, i alguna de la UE Sant Andreu, el València CF i els Dragons de Perpinyà. També hi havia lloc per a una bufanda de l'Athletic de Bilbao: la portava en David Altadill, en record de l'Agustí, un amic seu mort fa 15 dies. Passejant Rambla avall, la Yolanda Blanco duia la cara pintada amb els colors de la senyera i Galícia, d'on va arribar fa 20 anys. “Em vaig sentir molt ben acollida, ho viuen tant que me n'he contagiat.” Però “estic trista perquè a Galícia no hi ha aquest sentiment”. El capdamunt del passeig era coronat per una colla d'hereus i pubilles de Catalunya, de Foment de les Tradicions Catalanes, que encara va tenir més flaixos.

Des del matí, els pakistanesos voltaven per la Rambla venent estelades (la gran, 10 euros, i les banderetes petites, 5, però tot regatejable fins als 2 euros). Turistes com en Terje Andersen, de Noruega, que n'havia comprat una i la duia lligada a l'esquena. Per què la porta? “Perquè avui és la Diada Nacional de Catalunya”. Però sap per què fan avui això? “Sí, he voltat força i sé que Catalunya es vol separar d'Espanya”, responia en Terje, amb veu ferma, fent un paral·lelisme de Catalunya amb la independència de Noruega respecte de Dinamarca, el 2014 farà 200 anys. Uns turistes d'Anglaterra entenien de seguida el paral·lel de Catalunya amb Escòcia i feien ulls com taronges en saber que aquí no deixaven ni votar. En Hann Hurme, periodista finès de vacances a Barcelona, no parava de fer fotos, observant simpàticament la cadena: “M'ha sorprès molt, espero que algun dia siguin independents.”

Paral·lels.
Desconeixedors, en general, de la situació de Catalunya, els turistes intentaven entendre la Via. Uns anglesos feien ulls com taronges en saber que aquí, a diferència d'Escòcia, no deixen fer un referèndum.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.