Pujol: de Molt Honorable a molt memorable

issabte 8 d'octubre del 2016. Sant Sadurní d'Anoia. Un grup de gent de poble, garrotxins tots, àvids de fer el tast, impossible d'aconseguir a les parades oficials aglomerades del carrer del Cavatast, fan una incursió en un celler, on dur-se la copa a la boca sembla més fàcil. Al pati del celler on es degusta un vi reconegut i premiat, el Tarambana, l'expedició ensopega literalment amb un personatge ben conegut. Jordi Pujol, l'expresident de la Generalitat que té infinitat de plaques en edificis i locals on el seu nom apareix precedit per l'epígraf de “Molt Honorable”.

“Goita qui tenim aquí!”, crida el primer que descobreix Pujol, que ràpidament queda rodejat de gent que vol fer-s'hi fotos i conversar amb ell sobre si recorda quan va estar al poble en aquella inauguració o en una altra, si sap que es van fer fotos i que les tenen guardades a casa, què hi fa allà?, que on és la Marta? La Marta, que és allà mateix, a un metre fent-se petons amb altra gent del grup. En Pujol, a l'estil campechano del rei emèrit Joan Carles, sembla encantat de la vida, indaga en la vida dels que l'envolten, per comprovar, per exemple, si la senyora d'origen andalús que el petoneja i abraça es penedeix o no d'haver-se casat amb un català de soca-rel... Sembla talment el Pujol de quan governava i retratava sociològicament la societat governada. Els seus gestos, els mateixos de quan aixecava la mà dreta i després d'un petit estossec etzibava: “Ara no toca.” Ningú, i són molts els que se li van acostar a tocar-li la mà, li fa cap pregunta sobre aquelles malifetes, que es poden considerar alta traïció, als catalans, que ell mateix va confessar que havia comès en un estrany atac de sinceritat. No es parla de res del famós 3% que diuen que s'embutxacaven, ni de les saques de diners que sembla que traginaven la mainada del seu clan cap a Andorra... Res de tot allò que representa una màcula per al personatge. Com si la gent ja tingués interioritzat què és allò que toca o no toca tocar, segons els designis de Pujol. Un Pujol que, encara que hagi caigut del pedestal, o s'hagi tirat, encara té les masses totalment domesticades i manyagues. Pels seus actes i confessions pot haver deixat de ser molt honorable, però a la vista de les reaccions resulta ser el molt memorable Jordi Pujol.

D