Successos

JORDI ZHANG

EMPRESARI XINÈS QUE VA VIURE UN RIGORÓS CONFINAMENT A LA XINA TORNANT DE CATALUNYA

“A la Xina ens miren la febre i si passes de 37,3 no pots ni entrar a casa”

Va estar 15 dies confinat en un hotel a la Xina perquè havia viatjat a Europa, però creu que la mesura va ser molt eficaç i aconsella a tothom que faci cas de l’ordre de quedar-se a casa

Jordi Zhang és un empresari xinès de 36 anys que feia un viatge de negocis a Catalunya quan va començar l’expansió del coronavirus a la Xina. Va viure tota una odissea per tornar a la seva ciutat, Ningbo ( a 900 km de Wuhan), i quan va arribar el van confinar en un hotel. Ara agraeix la duresa de les mesures adoptades pel seu país i aconsella fer cas als experts i quedar-se a casa.

Que el va portar a Catalunya i per què va decidir tornar malgrat saber la situació d’alerta a la Xina?
Jo tinc una empresa xinesa dedicada al comerç internacional i vinc sovint a l’Estat espanyol i a Catalunya per motius de negocis. Per això, al gener vaig venir a veure clients aprofitant que érem pels volts del cap d’any xinès. Vaig fer la ruta de Xangai-Pudong a Roma i de Roma a Atenes. Després d’una setmana a Grècia vaig venir a Barcelona. No hi va haver cap problema per viatjar a la Unió Europea. Però quan era a Barcelona em vaig preocupar moltíssim per les notícies que arribaven de la Xina i jo no volia estar lluny de la meva família, la dona i el fill, i vaig decidir tornar.
Va ser fàcil la tornada?
No. Va ser tota una odissea. Tenia vol amb Air France i me’l van anular. Vaig provar de reservar tres cops amb Emirates, Fin Air i Lufthansa, però tots tenien l’entrada vetada a Xangai. Finalment vaig reservar amb Air China. Vaig fer la ruta Barcelona- Frankfurt-Pequín fins a Ningbo, que és la meva ciutat. Van ser 48 hores. Jo vaig viatjar tot el trajecte amb mascareta. A Barcelona ningú em va dir res, però a Frankfurt sembla que la gent em mirava malament perquè duia mascareta.
Per tant, va aconseguir arribar a la seva ciutat?
Sí, hi vaig arribar, però un cop allà, quan vaig voler entrar al bloc dels meus apartament, el vigilant (allà tots en tenen) em va demanar si tenia el certificat per entrar, que sí que em va expedir el propietari del meu pis, però després em van requisar el telèfon i a través de l’escaneig d’un codi QR van comprovar tots els llocs on havia estat. Evidentment jo no podia mentir, el telèfon ho explicava tot. Llavors era el punt més àlgid de l’expansió del coronavirus a la Xina. Jo estava espantat i quan van veure tots els països on havia estat em van posar en quarantena a un hotel, força a prop de casa meva, i hi vaig estar 15 dies.
Com la va passar? Què va ser el pitjor del confinament?
La part positiva és que el govern pagava l’hotel i els aliments que ens deixaven cada dia davant la porta de l’habitació. Ens prenien la temperatura tres cops al dia. El més dur va ser al principi. Veure que no podria estar amb la meva família. Però passats tres o quatre dies em vaig conformar. Vaig veure que podia treballar i contactava amb la família per WeChat. A l’habitació estava molt bé perquè tenia wifi, ordinador, televisor, mòbil. Tenia tots els serveis. L’única cosa és que no podia rentar la roba, però jo venia amb una maleta ben plena de roba del meu viatge, neta perquè l’havia rentada a casa d’uns amics abans de sortir de Catalunya.
Va ser una mesura eficaç?
Sí, supereficaç. El govern xinès va donar una bona resposta a la situació i és per això que ara l’epidèmia remet d’una forma ràpida. El govern xinés no va escatimar cap esforç i això ha estat determinant. Un cop passada la quarantena ens exigeixen altre cop el codi del telèfon per poder controlar on anem. I cada dia quan tornem a casa els vigilants ens miren la temperatura i, si passes de 37,3, no et permeten d’entrar. I si es detectés el virus a algun llogater, es posaria tot el bloc en quarantena un altre cop.
Després d’aquesta rigorosa quarantena ha pogut tornar a la normalitat?
Bé, ara ja puc anar a treballar a l’oficina i no tenim cap afectat i les persones infectades es van recuperant. Però encara hem d’anar amb molt de compte. Quan sortim al carrer sempre fem servir mascaretes. Els supermercats ja són oberts, els preus no han augmentat, la vida torna a ser com abans en el 60%. Per ara han donat permís per reobrir les universitats, els restaurants, els bars, però a data d’avui (finals de març) les escoles encara no han obert.
Podran recuperar les pèrdues econòmiques??
Ho intentarem. La Xina té un govern potent i treballa per la recuperació. Jo ho veia molt negre, però veig que millorem i crec que ens en sortirem.
Amb la seva experiència, què ens aconsella que fem nosaltres ara que ens trobem amb l’amenaça certa del coronavirus i ordres de confinament?
Facin cas dels professionals. Si ordenen quedar-se a casa, s’han de quedar a casa. Però també s’ha de mantenir la calma. I tinguin confiança. Jo crec que el govern xinés els ajudarà.
S’ha pogut esclarir  quin és el veritable origen del virus? Va ser per ingesta d’algun aliment?
Ja es veurà. Semblava que ja s’havia aclarit però falten proves. Tard o d’hora se sabrà.
Pensa tornar a Catalunya?
I tant! M’agrada Espanya, estimo Barcelona i Catalunya. M’he posat Jordi de nom perquè vaig néixer el dia de Sant Jordi. I a Catalunya tinc amics que per a mi són família. Tornaré.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia