Un metge conclou que Laso respon a un perfil de psicòpata

Els alarmants antecedents del veí dels Pallaresos Ramón Laso, que el 1993 va ser condemnat a 57 anys de presó per haver matat la seva primera esposa i un dels seus fills a l'Ebre, van originar que, quan el 2009 la seva parella i el seu cunyat van desaparèixer, ell es convertís en el principal sospitós dels fets. Durant la investigació, els Mossos d'Esquadra han recorregut a un metge forense per tal que els dibuixés el perfil del processat, que va ingressar a la presó l'1 d'abril com a presumpte autor de l'homicidi de la seva excompanya sentimental, Júlia Lamas, i el cunyat d'aquesta, Maurici Font. Mitjançant una anàlisi en profunditat, el forense va corroborar que presenta un comportament de psicòpata, o sigui, que té un trastorn de la personalitat antisocial. Entre les característiques dels ciutadans que pateixen aquest desordre hi ha que no senten empatia ni remordiments i interactuen amb els altres com si fossin qualsevol altre objecte. A diferència del cas de Laso –que es perfila com un assassí en sèrie–, aquests aspectes no signifiquen que hagin de causar necessàriament algun mal, tot i que els experts expliquen que “quan els psicòpates efectuen un moviment aparentment altruista solen buscar el benefici propi”.

A aquestes particularitats s'hi sumen les d'un encant superficial, l'egocentrisme i la incapacitat per estimar. I entre els problemes existents en les seves necessitats hi ha que aquestes, a vegades, no són compartides socialment en situar-se fora dels costums o del bé comú, mentre que aquests impulsos són sentits amb força per ells. A partir d'aquests paràmetres, els Mossos van constatar que darrere les accions del detingut hi ha una certa ritualització i que, en els dos dobles crims que hauria protagonitzat amb una vintena d'anys de diferència, hauria acabat matant per un mòbil comú: el passional. En l'últim succés, hauria fet desaparèixer Júlia i Maurici en considerar-los un impediment per continuar amb la relació que mantenia amb la germana de la seva parella. Un rerefons amorós que, barrejat amb els interessos econòmics, l'haurien portat a cometre dos crims a finals dels anys vuitanta, quan durant el seu primer matrimoni tenia una amant, i considerava un destorb l'esposa i el seu fill per quedar-se amb l'altra dona.