Administracions

JOAN RAMON VECIANA

ALCALDE DE SANT HILARI SACALM

Reivindicació com a capital de les Guilleries

“Recuperar i recordar la importància que va tenir aquí l’activitat econòmica del bosc és important”

“Les polítiques mediambientals i la biodiversitat són salut per a les persones”

“Recuperar la memòria de les feines del bosc i els oficis antics és important”
“Sota la marca Rebost de les Guilleries, volem promoure cultura, història i gastronomia”

Sortim de l’ajuntament de Sant Hilari Sacalm i ens dirigim a peu cap a la plaça de les Guilleries, el primer punt que ha escollit Joan Ramon Veciana per a aquest recorregut pel municipi. A la plaça coincidim amb uns treballadors municipals que fan els últims retocs a la guilla gegant, de fusta i en forma de tobogan, que es va inaugurar per Setmana Santa. És una estructura de 13 metres de llargada i d’uns 3.000 quilos. Ja existia, però no es podia utilitzar perquè s’havia fet malbé i s’ha remodelat perquè sigui una peça homologada per al joc dels infants. “És un símbol del poble que van crear torners i artesans de Sant Hilari. La peça es va construir el 2005 per a la Fira Fusta, organitzada aquells anys pel Gremi d’Empresaris de la Fusta i l’Ajuntament. Es deia que era la guilla de fusta més gran del món com a joc infantil”, explica Veciana. L’Ajuntament ha cregut oportú recuperar-la (com s’havia fet amb una baldufa gegant que també s’havia creat en aquells anys). La guilla tobogan torna a ser un joc infantil a disposició dels nens del poble, però vol ser també un homenatge a tot el sector de la fusta, als torners i artesans del poble que van fer conjuntament aquesta peça i al motor econòmic que va representar aquest sector al municipi. Històricament, el sector primari del bosc va ser molt important aquí, amb els roders de les perxades de castanyer que feien els rodells de les botes, els carboners... Al segle XX ja es torneja la fusta i aquest sector va assolir la seva màxima esplendor als anys seixanta i setanta, amb l’anomenat “or negre”, la fusta cremada, per a cendrers i ampollers, entre altres productes, que s’exportaven fins als Estats Units i que donaven feina a un miler de persones, abans d’iniciar la davallada als vuitanta. Mantenir aquesta memòria és important, diu l’alcalde. Recalca que tenen un centre artesà on es fan demostracions de torneria i avança que estan preparant un projecte –amb fons europeus i propis– per recuperar oficis antics, ara ja no tant com a sector econòmic de primer nivell, però sí com a petita activitat econòmica. Confien que aquest projecte es pugui posar en marxa a la tardor. La guilla tobogan s’emmarca en aquesta recuperació del passat i en aquesta voluntat de recordar un sector d’activitat que va ser determinant per a Sant Hilari.

Ho enllacem amb l’actualitat i preguntem a l’alcalde de què viu avui Sant Hilari Sacalm. Un dels principals sectors econòmics que creen més ocupació actualment és el de les plantes envasadores d’aigua. Font Vella és l’empresa més important del municipi, a més de Font Sobirà, però també hi ha envasadores ubicades als pobles veïns on treballa gent d’aquí. Sant Hilari també té un sector silvícola encara bastant important (viverisme i avets de Nadal) i un petit sector metal·lúrgic (peces de vagó o trens), a més del sector dels serveis. “No tenim grans indústries, però mantenim el padró estable, no perdem població”, diu l’alcalde. De fet, amb els 5.800 habitants actuals, el municipi ha crescut en població des de la pandèmia, una evolució que l’alcalde explica per diversos motius: d’una banda, gent jove que havia anat a viure a fora i ha tornat; també, propietaris de segones residències que han vingut a instal·lar-se al poble per teletreballar, i, finalment, el reagrupament familiar de persones d’origen immigrant, en bona part procedents del Marroc. Sumant aquests tres factors, en els últims tres anys Sant Hilari ha crescut en 300 persones.

Tot parlant de demografia, hem anat caminant fins a la segona parada, els jardins de Can Rovira. Són els antics patis d’una gran masia antiga que ja fa anys es va convertir en les oficines de turisme. Els jardins havien quedat poc aprofitats i deixats. Veciana ens ha portat aquí per reivindicar la recuperació d’aquest espai, molt cèntric, que avui, a banda de mantenir-se com a jardins (ara de plantes remeieres), s’omple també de públic com a escenari de cicles de concerts els dijous d’estiu, activitats infantils i altres programacions del poble. Veciana veu la recuperació d’aquest espai com la il·lustració d’un procés que es va iniciar en el seu primer mandat, quan entre el 2017 i el 2018 l’Ajuntament va afrontar la redefinició de la marca del poble. No només pensant en una marca turística, sinó també en una línia de criteris que identifiqués actuacions urbanístiques, turístiques, etc. La nova marca va quedar definida amb el lema Sant Hilari, rebost de les Guilleries. Aquest paraigua aixopluga la promoció de productes locals gastronòmics (nous, patates, maduixes), culturals i històrics (llegendes, història local), etc. El conjunt d’aquesta promoció es troba recollida en el portal web lesguillerieskm0.cat i, per l’alcalde, els jardins de Can Rovira (amb la utilització d’una pedra local i vermellosa en l’estètica urbanística) il·lustren tot aquest procés que s’ha dut a terme en els últims anys.

Continuem parlant d’urbanisme mentre ens dirigim cap al tercer punt d’aquest recorregut, el carrer de l’Hospital. Part del carrer està en obres. “És un dels més antics del poble, no s’hi feien actuacions des de fa anys; volem donar-li pes”, diu l’alcalde. L’obra es fa per fases successives. A més de refer la calçada per recuperar l’estètica d’aquesta pedra local, també s’hi instal·len plafons explicatius. La remodelació es finança entre fons propis i el Puosc. Una primera part es va executar fa dos anys i la fase actual representa un cost de 270.000 euros (90.000 del Puosc i 180.000 a càrrec de l’Ajuntament).

Ja que parlem de diners, preguntem per la situació financera de l’Ajuntament. L’alcalde defensa la feina feta en els dos últims mandats (és alcalde des del 2015), recalcant que quan van iniciar aquella etapa hi havia un deute important (uns 900.000 euros a retornar cada any), que avui s’ha reduït a un endeutament per sota del 10%. El crèdit més important (prop de 600.000 euros) es va acabar de pagar l’any passat i l’any que ve se n’hauria d’acabar de tornar un altre d’uns 250.000 euros anuals. “La situació està sanejada i tenim més capacitat d’inversió”, conclou, si bé admet que hi ha mil coses que han quedat enrere i molta cosa per fer.

La quarta parada és la plaça Moragues, on recentment s’han acabat unes altres obres de remodelació: al centre de la plaça, hi ha l’imponent monument de Domènech Fita, concebut als anys noranta. S’havia anat desgastant i s’hi ha actuat amb els pressupostos participatius: els veïns van triar en una primera fase aquesta plaça per destinar-hi els 50.000 euros assignats i, a continuació, van triar un dels tres models de reforma que es proposaven. “Calia preservar-lo i concedir-li més importància”, diu l’alcalde valorant el nou aspecte de la plaça.

Tanquem el recorregut desplaçant-nos en cotxe fins al parc de la Font Vella i ens apropem a la Caseta de la Biodiversitat. Es tracta d’una estructura de fusta que reuneix diverses funcions: un refugi de ratpenats; un “hotel d’insectes” perquè espècies d’insectes hi puguin criar; a la part superior, un refugi de grans dimensions per a un rapinyaire nocturn o mamífer de bosc (òliba, gamarús, fagina...); finalment, la caseta també incorpora diverses menjadores per a ocells i alguns mamífers més (mallerengues, esquirols...). L’alcalde ha volgut tancar el recorregut pel seu municipi en aquesta caseta per il·lustrar les polítiques mediambientals que el seu equip de govern ha desenvolupat en els últims anys. “Vam començar amb polítiques reactives: eliminant productes químics per tractar plagues d’insectes o males herbes, i després hem anat desenvolupant polítiques actives per generar biodiversitat”, argumenta Veciana. Entre aquestes polítiques, s’han anat incorporant criteris com ara no podar cada any, instal·lar caixes niu per a ocells i ratpenats en diversos punts del municipi, accions de sensibilització dels escolars, etc. En la mateixa línia, s’organitzen les Jornades Guilleries (amb la Càtedra de l’Aigua impulsada per la UdG i l’Ajuntament), en el marc de les quals es volen dissenyar espais urbans que afavoreixin la biodiversitat. L’alcalde ho enllaça amb el canvi de model de recollida d’escombraries, que s’ha substituït pel porta a porta; el canvi d’enllumenat cap a un sistema LED, i projectes de plaques solars i calderes de biomassa en edificis municipals. “La biodiversitat i les polítiques mediambientals són més salut per a les persones”, conclou Veciana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Trànsit fluid i retencions moderades a l’AP-7 i carreteres de la costa

Barcelona

Divuit morts i més de 300 ferits en el salt a la tanca de Melilla

Barcelona / Rabat

Decepció olímpica al Pirineu

BERGA

Ben tornats castells de 9

Valls

La transició verda i digital marca l’agenda de pobles i ciutats de Catalunya 2050

BARCELONA

Alerten de la falta de llevadores durant l’estiu

BARCELONA
societat

Unió de Pagesos demana llaurar els camps abandonats a Ponent

JOSEP MARIA ALENTÀ
TEÒLEG. LLIBRETER DE LA CLARET

“Ser llibreter no és només el meu treball, és el meu apostolat”

Barcelona

Dol per dues morts alienes a la revetlla de Sant Joan

barcelona