Administracions

MIQUEL NOGUER

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

“La Diputació sempre s’ha adaptat a les necessitats”

La covid-19 i el ‘Glòria’ han fet alterar el guió en el mandat d’un bicentenari que han aconseguit celebrar sense estridències al govern o amb l’oposició, i sense renunciar a la resta del programa de govern

No tanca la porta a continuar, però supedita la decisió als resultats electorals, el debat intern per l’elecció indirecta i, alhora, la reflexió personal que té pendent amb vista al 2023

Junts i ERC, el 2019, ens vam comprometre a treballar pels municipis i no cercar polèmiques. Crec que hem complert
Evidentment que m’agradaria continuar-hi, però he de parlar amb els companys i sobretot aclarir-me jo primer

Noguer ens atén entremig d’una agenda carregada per l’activitat com a alcalde, a Banyoles, i de represa a la Diputació, un cop superada una pandèmia que marca una nova fita cronològica a destacar en els dos segles d’història de la institució.

Efemèride rodoníssima. El president dels 200 anys de la Diputació. Suposo que és un goig trobar-s’hi al capdavant.
Sovint, quan et nomenen per a alguna cosa mai hi penses, en aquests detalls. Però, un cop t’hi trobes, evidentment és un gran orgull haver estat el president del bicentenari, que continuï funcionant dos segles després, i segur que ho és també per a la resta de diputats d’aquest mandat a la corporació. Molt satisfet de trobar-m’hi al capdavant 200 anys després.
És una commemoració molt divulgativa i reivindicativa de la feina feta “amb els municipis”, com diu el lema.
És la nostra missió, una administració local intermèdia, que ha de fer d’ajuntament d’ajuntaments. Ajudar els municipis a desenvolupar la seva tasca amb serveis o ajuts econòmics. Però és curiós que en el moment inicial, el 1822, i d’acord amb la Constitució de les Corts de Cadis del 1812, es deia que les diputacions naixien per a la promoció de cada província. I això també continua ben vigent avui, perquè moltes de les accions que tirem encara endavant han servit per promocionar la demarcació i millorar la qualitat de vida dels seus veïns.
Ha plogut força des d’aleshores...
Les diputacions han passat moltes vicissituds. Van ser abolides anys després, i tornades a posar i treure diversos cops, a més dels diferents règims i dictadures que van suprimir l’elecció democràtica dels representants. Però sempre han mantingut l’esperit d’ajudar la ciutadania a través del suport a municipis i entitats, i repartir directament una part proporcional dels tributs que l’Estat recapta en cada territori.
Aquí el finançament seria més perfectament proporcional que no pas el que li arriba a la Generalitat...
Hi ha la cistella d’impostos dels gironins i gironines, com ara l’IVA, l’IRPF, impostos especials, loteries... I una bona part, més del 90% dels ingressos que redistribuïm que arriben de transferències de l’Estat espanyol. I sí, en aquest cas és proporcional.
La relació amb la Generalitat no dubto que sigui bona, però els continuen veient com un contrapoder més ben finançat?
Les relacions amb la Generalitat són i han de ser sempre bones, perquè al final ens complementem. Però els diners que rebem de l’Estat són la part que correspon a les corporacions locals. I si no hi fóssim, els necessitarien igualment els municipis i els seus vilatans.
La gent és prou conscient, quan obre l’aixeta i surt aigua, quan paga un tribut o quan visita un monument, que la Diputació hi és al darrere?
M’agradaria que fos així, però si fem una enquesta, és evident que som menys coneguts que l’ajuntament de referència de cadascú. Però la nostra tasca, tant si és més o menys coneguda, segur que és reconeguda per les alcaldesses i els alcaldes, moltíssimes entitats o els alumnes del conservatori.
Alguns partits les qüestionen i, a Catalunya, la Generalitat aposta per la divisió del territori en vegueries. En quin lloc situa tots aquests debats?
Fa molts anys que molts partits volen fora les diputacions, però, al final, cada quatre anys tots competim per ser-hi. I si la distribució territorial un dia canvia o si la pot decidir la Generalitat, perquè recordem que això depèn encara de l’Estat, doncs ens direm vegueries, consell de la vegueria, o el que toqui. De fet, però, a la demarcació de Girona, poc canviaria el mapa. Bàsicament, la part de la Cerdanya i algun municipi d’Osona que tenim adscrit. Més que el nom, insisteixo, el que és important és administrar els recursos econòmics que corresponen als municipis gironins.
Als inicis, el 1822, l’elecció dels diputats es feia per sufragi directe, amb un diputat per a cada districte. Creu que el sistema indirecte actual, en funció dels resultats en cada partit judicial, és un obstacle perquè la gent vegi més de prop la Diputació? O ja tenim prou eleccions?
Crec que ja hi ha prou eleccions. El sistema, així, també és representatiu. I, de fet, passa el mateix amb la composició dels consells comarcals. Si cada quatre anys els electors, a més de l’urna dels ajuntaments, se’n trobessin una segona per a la Diputació i una tercera per al Consell Comarcal, potser els confondríem. De totes maneres, aquesta és només la meva opinió, perquè no està en les nostres mans canviar-ho. Dependria de les corts espanyoles.
El seu primer mandat com a president ha estat marcat pel ‘Glòria’, la pandèmia i ara la crisi energètica. Déu-n’hi-do...
Sí, intens... Al cap de sis mesos de mandat, l’impacte del temporal Glòria al litoral i molts municipis de l’interior. I tot seguit dos anys de pandèmia en què moltes de les coses que volíem fer van passar a segon terme. Però a la Diputació sempre ens hem hagut d’adaptar a les necessitats dels ajuntaments. I en aquell moment els municipis necessitaven tenir mascaretes, gel hidroalcohòlic, que el personal sanitari i les residències geriàtriques disposessin de testos PCR, que també en vam comprar. O avançar la transferència de diners del nostre fons de cooperació local, un 50%, cap als municipis, de manera que així tenien marge per ajornar tributs a la població sense posar en perill la seva tresoreria.
Un bon trasbals...
Sí, i moltes més accions. També altres mesures sobre el cobrament d’impostos a través de Xaloc; detectar i donar resposta a les necessitats de les persones més vulnerables a través dels serveis i el personal de Dipsalut. O afavorir eines perquè els comerços de proximitat habilitessin canals de venda i repartiment a distància. Tot això no estava previst en el programa de mandat, i fins i tot hi havia coses que no eren de la nostra estricta competència, però calia actuar.
El moment més dur?
Els primers dies, sobretot, amb les xifres de víctimes mortals que es disparaven dia a dia. Teníem una sensació de frustració, tot i que podem dir que no vam regatejar cap esforç per fer tot allò que va estar en les nostres mans.
A escala política, però, la percepció és que han estat fins ara tres anys tranquils. I amb els socis d’ERC no s’aprecien les tibantors que, per exemple, sí que s’aprecien a la Generalitat?
Junts i ERC, quan vam acordar el pacte el 2019, ens vam comprometre a treballar per ajudar els ajuntaments i no cercar polèmiques allà on no n’hi ha. Penso que ho hem complert amb escreix i, a més de la molt bona entesa amb ERC, també ens hem entès amb els partits que no són al govern: els Independents, el PSC i fins i tot la CUP. Estic content de la manera com hem portat el mandat.
Del programa conjunt que han hagut d’alterar per la pandèmia, hi ha alguna acció aparcada que vulguin accelerar aquest darrer any?
No, perquè hem pogut anar avançant en tots els eixos generals que ens havíem proposat. És clar que en una altra situació potser podríem haver anat a un ritme més elevat. O en el cas del turisme i el Patronat, on amb les fronteres tancades s’han hagut d’adaptar des dels plans previs al 2020, de créixer cada any en visitants, als actuals d’aconseguir que el turisme torni i el sector, que ha patit molt, torni a funcionar. I si tothom continua remant en la mateixa direcció, com està passant, crec que ens en sortirem.
Té ganes de continuar un mandat més?
Bé, abans parlàvem de l’elecció indirecta i mai se sap com tornarà a anar. Jo encara no he anunciat res formalment, i tampoc no ho faré avui. Porto tres mandats ja a la casa, des del 2011, amb diferents papers. Si continuo, evidentment que m’agradaria continuar-hi, però abans hem de parlar de coses amb els companys i, sobretot, aclarir-me jo primer. Tenim tanta feina que falta temps per meditar què farem d’aquí a un any, però sí, ja només resta un any, i tampoc podrem allargar gaire més temps la decisió.
Del que sí que s’ha pogut fer, què destacaria? Repassant la història, ara fa cent anys, la prioritat era fer carreteres; fa cinquanta, fer arribar el telèfon a pobles allunyats. Ara potser la prioritat és la fibra.
Sí. Algú ens podria demanar si estendre la fibra òptica és competència de la Diputació. Però és el que demana la gent, i més encara durant i després de la pandèmia, i per fixar població en zones rurals. Per això hem acordat amb la Generalitat anar-la desplegant a través de la nostra xarxa de carreteres. O l’habitatge protegit, que el 2011 vam dotar per primer cop amb 90.000 euros, i ara ja hi destinem gairebé 3 milions per ajudar els ajuntaments a la compra i rehabilitació. O els ajuts a serveis socials i pobresa energètica.
Amb els preus de l’energia disparats, acceleraran les comunitats d’energies sostenibles?
Exacte, és un altre dels nous reptes que estem accelerant, i més arran dels costos disparats del petroli i el gas a conseqüència de la guerra, perquè els municipis puguin generar electricitat per als edificis i serveis públics. I mirant que, alhora, alguns veïns rebin una part dels excedents d’energies netes, que estalvien emissions contaminants i diners en les factures elèctriques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’oci nocturn titlla de “desmesurada” l’”alarma social” per les punxades

Sant Feliu de Guíxols té 47 habitatges d’ús social cedits per petits propietaris

Sant Feliu de Guíxols
unió europea

Brussel·les pacta amb Moderna lliuraments de vacunes adaptades a noves variants de covid

Brussel·les

Bellvitge incorpora un dispositiu pioner que obre esperances en oncologia

Detenen dues persones per tenir un laboratori de cànnabis en un pis de Badalona

L’SCT planteja reduir a 100 Km/h la velocitat en deu trams de l’AP-7

barcelona
organització mundial de la salut

L’OMS diu que el brot de verola del mico es deu al contagi estret entre persones

Ginebra

La piscina coberta de Santa Coloma de Farners tanca de forma “unilateral”

SANTA COLOMA DE FARNERS

Calonge instal·larà més d’un centenar de càmeres de videovigilància

CALONGE