Un escut com ha de ser
Malgrat de Mar afronta el canvi de la icona municipal, que fa cinquanta anys que no compleix amb la normativa heràldica
El símbol es nodreix d’elements erronis o que no li corresponen i ha estat considerat l’exemple d’allò que mai s’ha de fer
Dijous passat es va decidir posposar l’aprovació del ple per buscar el màxim consens polític
“L’heràldica es regeix per unes normes que donen sentit als símbols”
Malgrat de Mar, com la majoria de municipis, té un escut que llueix, entre altres llocs, sobre el balcó de l’ajuntament. La imatge, coneguda i reconeguda per la ciutadania, amaga, però, un secret de domini públic: és totalment il·legal. La icona municipal s’ha imposat durant 50 anys a l’espai públic i en la documentació del consistori malgrat que oficialment ocupa un lloc que no li correspon. Tot i ser-ne coneixedors, en aquest període de temps, els diferents consistoris han fet cas omís d’aquesta situació i dels diferents requeriments de l’administració competent, o bé perquè ja els estava bé la irregularitat o bé perquè consideraven que es tractava d’un assumpte poc urgent que podia quedar relegat al calaix dels temes pendents i poc importants. En qualsevol cas, durant aquests anys de manera esporàdica i puntual, “l’assumpte” de l’escut ha tornat a la taula del govern de torn reclamant una atenció que li ha estat negada, però malgrat els esforços no s’havia avançat gens. Fins avui. A principis d’any, el govern que encapçala la socialista Sònia Viñolas va recuperar l’expedient i va posar fil a l’agulla per garantir que el municipi obtindria l’oficialitat del seu escut. Els tràmits seguits han estat relativament ràpids i aquest dijous passat estava prevista l’aprovació de la proposta del nou escut de Malgrat de Mar, però, tot i tenir una àmplia acceptació, finalment es va decidir ajornar-la. “És una proposta prou important per trobar el màxim consens entre les diferents formacions i per això la deixem sobre la taula per portar-la al proper ple”, va argumentar l’alcaldessa.
L’inici de tot plegat
Segons consta en l’expedient sobre l’escut de Malgrat, el disseny actual neix a partir d’un estudi realitzat per Josep Sampere i Ministral l’any 1968 i que respon a dos conceptes clau: les armes dels senyors de Palafolls –el municipi va formar part de la baronia de Palafolls fins que a mitjans del segle XVI va assolir la independència– i la corona de vila comtal. La imatge partida en dues meitats verticals iguals mostra a l’esquerra les armes locals, sobre un camp vermell tres faixes de plata sembrades de creuetes blaves, i a la dreta sobre camp d’or, quatre pals vermells (comtes de Barcelona).
L’abril del 1981 el ple de l’Ajuntament aprova el nou escut i cinc mesos després es remet a la direcció general de l’Administració Local del Departament de Governació de la Generalitat perquè hi doni el vistiplau. La resposta que arribarà al desembre des del govern català és taxativa: l’escut no compleix amb la normativa heràldica i cal canviar-lo. L’estudi en què es fonamenta la decisió no el signa qualsevol. Prové d’un erudit en heràldica, genealogia i nobiliària i assessor oficial de la Generalitat: Armand de Fluvià. Fluvià va assenyalar punt per punt les febleses i les errades històriques de l’escut, que, a grans trets, es concentraven en tres aspectes clau: el timbre, la forma i les armes. En el primer cas, la icona de Malgrat lluïa una corona comtal que no li corresponia perquè no havia estat seu de cap comtat ni casa noble; per tant, havia de dur una corona civil, una corona de vila. La forma de quadrilong francès tampoc és l’adequada, ja que per llei tots els escuts locals han de ser un rombe o caironat. Finalment, les armes plasmades a l’escut tampoc eren les correctes. A la banda dreta apareixen les dels comtes de Barcelona, que no hi haurien de ser perquè Malgrat no va rebre cap privilegi de la casa comtal, i a la banda esquerra hi surten les armes dels barons de Palafolls, que, malgrat ser correctes, porten els colors intercanviats: les creus han de ser blaves i les franges on es troben han de ser platejades.
El mateix Armand de Fluvià, amb el vistiplau de l’Institut d’Estudis Catalans, ja va fer llavors una proposta que s’ha recuperat ara com a base per fer el nou disseny de l’escut, tot i que s’ha donat una major importància a la presència de la torre del castell. La nova imatge llueix una corona de vila en forma de muralla, es manté la divisió, però en aquest cas horitzontal, i mentre que a la meitat de dalt, que s’ha fet un xic més gran, llueix la torre sobre el món i les onades del mar, la part de sota recupera les armes dels barons de Palafolls i les del vescomtat de Cabrera, a qui Palafolls oferia vassallatge. “Durant massa temps l’Ajuntament ha estat coneixedor que mantenien un escut il·legal i ens congratula saber que finalment es resoldrà aquesta situació anòmala”, explica l’investigador local Joan Piña, que també va assessorar el grup municipal d’ERC que va presentar l’última moció el 2015 per intentar resoldre l’atzucac. “L’heràldica és una disciplina científica i no pas una activitat lúdica que es pot resoldre amb quatre dibuixets per fer bonic, a banda que es regeix per unes normes que donen sentit als símbols”, assenyala Piña, que afegeix que en el cas de Malgrat l’escut “fins i tot s’utilitzava sovint com a exemple a les xerrades científiques perquè sumava tots els errors que calia canviar”. Piña celebra que “o bé la insistència de certs sectors o bé una major sensibilitat per part del govern local” hagin desencallat el canvi. “Una de les excuses que se’ns havien donat és que triar un nou escut suposava una gran inversió immediata per part de l’Ajuntament, quan en realitat estem parlant d’una adaptació progressiva en el temps”, considera l’investigador local. Joan Piña valora positivament que el nou escut generi un debat al voltant del sentiment de pertinença al municipi. “No hi ha res que vinculi més fermament una identitat que un símbol que pertany a aquesta identitat”, destaca. Un parer que també comparteix la regidora de Cultura i Patrimoni, Lurdes Borrell. “Un cop tinguem el nou escut, ens caldrà fer una tasca de divulgació i explicació a la ciutadania per aprofundir en la nostra història com a poble i en un passat que ens identifica com a membres d’una mateixa comunitat”, assegura.
