Renovables a pas de cargol

El nou model energètic que impulsa el govern amb l’objectiu d’arribar al 50% d’energia de fonts renovables l’any 2030 i al 100% el 2050 avança a poc a poc després d’anys de frenada en sec. Tot i que el govern ha situat la transició energètica com una de les prioritats de país, el desplegament no acaba d’agafar embranzida, si bé és cert que des de l’aprovació de la modificació del decret llei 16/2019 d’impuls a les energies renovables, el novembre passat, s’han desencallat 48 projectes de renovables que connecten tota la producció a xarxa elèctrica que sumen 739 MW, segons dades facilitades per l’Institut Català d’Energia (Icaen). En els darrers 6 mesos s’ha posat a informació pública un volum de potència de projectes en sòl no urbanitzable connectats a xarxa elèctrica i que posen l’energia al mercat que suposa més del 50% de la potència instal·lada els darrers 30 anys.

L’any 2020, només el 19,8% de l’energia elèctrica produïda a Catalunya procedia de fonts renovables i, d’aquest percentatge, l’eòlica suposava un 5,8% del total, mentre que la fotovoltaica amb prou feines superava l’1%. Per assolir els objectius previstos per al 2030, cal incorporar 10.000 MW més en potència d’origen renovable, bàsicament eòlica i fotovoltaica. Per fer-ho possible caldrà multiplicar gairebé per 10 l’energia de fonts renovables.

Els 266 projectes presentats que esperen resposta a hores d’ara sumen 6.300 MW de potència. Segons la nova normativa, només tenen l’opció de tirar endavant aquells on els seus promotors demanin sol·licitud d’autorització administrativa, declaració d’impacte ambiental i projecte urbanístic en sòl no urbanitzable i disposin dels drets d’accés a la xarxa elèctrica. La lentitud en la tramitació ha fet que els promotors d’una cinquantena hagin demanat retorn de fiances per la retirada del projecte acollint-se a la normativa aprovada a Catalunya i a l’Estat.

L’Aragó s’avança

En aquest context, s’estan tramitant nou trams de cinc projectes de línies de molt alta tensió (MAT) per transportar energia elèctrica fins a Catalunya procedent de parcs eòlics i centrals fotovoltaiques projectades a Aragó. Es tracta d’uns projectes que amenacen de trinxar el territori i que han posat en guàrdia ajuntaments, consells comarcals, associacions ecologistes, entitats socials i pagesos de les àrees afectades. En tots els casos, el govern català ha presentat una bateria d’al·legacions davant el Ministeri de Transició Energètica que engloben tant l’àmbit de la regulació energètica com les afectacions ambientals, en camps de cultiu, infraestructures agràries i explotacions ramaderes. El Departament d’Acció Climàtica manté que l’únic model possible de transició energètica ha de ser participat, distribuït, democràtic i amb cohesió territorial, i rebutja l’aposta per portar energia d’Aragó i per deixar la transició energètica en mans dels grans oligopolis energètics amb grans plantes de producció i línies d’alta tensió que destrossen el territori.

Buscant l’equilibri

De fet, van ser les protestes de les comarques més afectades per la concentració de projectes de renovables les que van provocar els canvis en el decret. I és que les comarques del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i Ponent concentren el 65% de les instal·lacions d’energia eòlica que hi ha en funcionament a Catalunya. És per això que el nou decret vol esmenar la situació i opta per un model que fa partícip el territori i vol apropar la producció als llocs on es consumeix l’energia. Perquè això sigui possible caldrà trencar el desequilibri actual. A hores ara, les comarques de Tarragona produeixen el 50% del total d’energia elèctrica. Tenen un pes molt important les centrals nuclears, ja que totes estan instal·lades en aquesta demarcació, però també tenen un terç del total de les centrals de cicles combinats i un 58% de l’energia eòlica, mentre que consumeixen el 18,5 del total de l’energia. Per això, el tancament de les centrals nuclears i de les plantes de cicle combinat haurà d’anar acompanyat d’una redistribució de la producció elèctrica. En el cas de les comarques gironines, la producció suma només un 1,9% del total de Catalunya, mentre que la demanda és de l’11%. La demarcació de Barcelona és la que té més demanda energètica, un 64,3%, mentre que en produeix un 27,5%. Les comarques de Lleida generen un 20,5% de l’energia i en consumeixen un 6,2%.

Més autoconsum

El nou model català vol posar les comunitats energètiques al centre de la producció de l’energia elèctrica. Segons els càlculs que ha fet l’Icaen, l’autoconsum fotovoltaic pot arribar a satisfer el 30% de la demanda de Catalunya, però perquè això sigui possible cal impulsar les instal·lacions. L’any passat es van tramitar els projectes de 12.573 instal·lacions d’autoconsum, que sumen una potència de 67,1 MW, un volum equivalent als expedients tramitats entre el 2015 i el 2020. Per incentivar l’autoconsum i l’emmagatzematge d’energia, el Departament d’Acció Climàtica ha obert una línia d’ajuts amb fons procedents de l’IDAE (Instituto para la Diversificación y el Ahorro de Energía) que suma 112 milions d’euros. A hores d’ara les sol·licituds rebudes ja són més de 13.700 per import de 172 milions, 60 més dels previstos inicialment. És per això que el departament reclama que s’incrementi la partida destinada a aquests ajuts que poden demanar la ciutadania, empreses, entitats del tercer sector i administracions fins al 31 de desembre del 2023. A més, el Parlament de Catalunya ha convalidat el decret llei de modificació del Codi Civil català per facilitar la implantació d’instal·lacions d’autoconsum renovable en els edificis i en especial als blocs de pisos. D’aquesta manera els acords entre veïns només requereixen la majoria simple de la comunitat, la meitat més un dels vots emesos, per tirar endavant la instal·lació de sistemes que disminueixin el consum energètic dels edificis i també ha de servir per incentivar el consens entre les comunitats de propietaris per acordar la instal·lació de sistemes d’energia renovable com les plaques solars fotovoltaiques.