Medi ambient

Medi Ambient

Molt més que l’estany de Banyoles

Una monografia escrita per quatre especialistes tracta dels 112 estanyols, llacunes i brolladors que conviuen amb el famós llac

Qui estigui interessat a submergir-se en l’element natural que dota de més personalitat Banyoles i rodalies disposa ara d’una publicació que el tracta a fons. Aigua a dojo! n’és el títol i abasta els estanys, els estanyols, els brolladors i les llacunes de la comarca. L’han escrit un biòleg, Miquel Campos; un geòleg, David Brusi; un estudiós del territori, Ramon Casadevall, i un investigador de la història local, Joan Anton Abellán, i ho ha editat MMV Edicions en la col·lecció Llegat Patrimonial del Pla de l’Estany. La presentació tindrà lloc avui, dia 14, a les 19 h al Museu Darder de Banyoles.

Al lector forà –i és possible que també a molts que no ho són– segurament el sorprendrà que, al marge de l’estany de Banyoles (tècnicament, un llac), la platja d’Espolla o les llacunes de Can Morgat –per esmentar el que és més popular– n’hi ha molts més, d’espais d’aquestes característiques, fins a 113, comptant-hi els permanents i els temporals, i no gaire ben repartits: on n’hi ha més és a Sant Miquel de Campmajor i Porqueres (39 i 34, respectivament), mentre que a Banyoles i Fontcoberta n’hi ha 17 a cada municipi, i a Camós i Serinyà, tres. Als cinc pobles restants del Pla de l’Estany no n’hi ha. Quant a tipologies, dominen els brolladors i els estanyols (prop d’un centenar, en total).

Per cada estany, estanyol, llacuna o brollador, s’hi ofereix una extensa fitxa en què s’indica la localització i la manera d’arribar-hi, una descripció tècnica, les característiques de l’aigua (cabal, temperatura, etc.), l’ús que s’hi dona, la fauna i la flora de l’entorn, referències històriques... Tant o més interessants resulten els capítols –inevitablement, de cert nivell tècnic– sobre la geologia, el funcionament del sistema hidrogeològic o les formacions lacustres que han desaparegut. També, les pàgines en què es parla de com la presència de l’aigua s’ha plasmat en el folklore, les llegendes, els costums i l’art de la comarca.

El pròleg el firma Ramon Folch. El biòleg i sociòleg subratlla la transcendència de l’aigua a la comarca: “Banyoles és filla d’aquesta aigua, perquè d’aquesta aigua van néixer horts i conreus, fargues i molins, tota una activitat menestral i protoindustrial impossible d’explicar sense l’aigua càrstica de l’estany”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els boscos gironins, també assedegats per la sequera

GIRONA
CASTELL D’ARO, PLATJA D’aRO I S’aGARÓ

Cinc milions per a un dipòsit nou que millori el servei d’aigua

CASTELL D’ARO

La pacificació de les Corts

Barcelona
Pere Casellas Borrell Pere Casellas
Cap de l’oposició a Figueres (PSC) Cap de l’oposició de Figueres (PSC)

“Junts a Figueres aposta pel llenguatge fàcil i populista”

figueres
Jordi Masquef
Alcalde de Figueres (Junts per Figueres)

“Tot s’ha complicat molt i el polític ha de donar exemple”

figueres
societat

Marxar de la ciutat, una migració a l’alça

BARCELONA
Olot

La primera pista coberta i un circuit de bicicletes i patins configuren la nova illa de les Mates

Olot
Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap
opinió

Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap

Regidor del PSC a Girona
Olot

El pessebrisme olotí, al fons fotogràfic de la Viquipèdia

Olot