A Catalunya s’obtenen cada any més de 300.000 tones de compost orgànic, un adob de qualitat que es destina a l’agricultura i la jardineria. Aquest volum és el resultat del tractament anual de més d’un milió de tones de materials orgànics en plantes de compostatge, que treballen amb fracció orgànica de recollida selectiva, dejeccions ramaderes, fangs de depuradora, restes vegetals i residus orgànics de la industria agroalimentària.

El balanç prové de l’estudi de comercialització del compost a Catalunya, presentat aquest divendres per l’Agència de Residus de Catalunya en una jornada telemàtica i recollit per l’ACN. El treball permet conèixer el mercat del compost i de les restes orgàniques, així com valorar l’afectació dels canvis normatius i propostes que s’estan elaborant.

A Catalunya hi ha 77 plantes de compostatge públiques o privades on es processen els materials orgànics. D’allà, en surten productes acabats que es diferencien en funció de la primera matèria utilitzada i també de les necessitats de la demanda.

L’estudi de l’Agència de Residus conclou que les plantes privades, que tracten dejeccions ramaderes, restes vegetals i residus orgànics, tenen un millor coneixement del mercat del compost i dels usuaris, que les plantes públiques, que processen fracció orgànica i fangs d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR). Les privades, a més, són les que fabriquen una gamma més àmplia de productes i tenen els preus de comercialització més alts.

Les plantes de compostatge públiques, en canvi, disposen de menys connexió amb el sector agrari, tenen més dificultat per comercialitzar el compost i han d’oferir preus més baixos. Per contra coneixen bé les normatives de fertilitzants i de residus aplicables.