Medi ambient

Medi ambient

Gespa natural, angúnia per la sequera i el futur

Particulars i comunitats amb jardí es debaten entre ressembrar gespa natural arrasada pel sol i restriccions de reg, o posar-ne d’artificial, un cost afegit però més sostenible

Les sancions a Palafrugell o Begur acceleren el procés, i l’escarni als veïns que mantenen l’herba verda

La catifa de gespa natural al jardí s’havia consolidat com un símbol de benestar interior –per als propietaris– i exterior –per a les visites–, però el mite ha caigut aquest estiu arran de les restriccions al reg imposades pels decrets d’excepcionalitat per sequera. Les mesures, que veten explícitament el reg de gespa, són vigents en 473 municipis catalans i s’accentuen en els 24 de l’Alt Empordà que van entrar en fase d’emergència a començament d’agost: només arbres i plantes, dos dies per setmana i a la nit, amb l’única excepció dels terrenys de joc esportius. Els jardins dels particulars que han complert presenten un aspecte esgrogueït aquests dies, potser mitigat només per la treva de les pluges del cap de setmana passat. Però ara toca començar a pensar a refer-los, i el debat sobre un nou model de jardí ocupa paisatgistes, jardiners, administradors i propietaris. Aquests darrers són els més reticents a afrontar la realitat de la crisi climàtica i pagar per avançat uns diners que, d’altra banda, s’escolaran metre cúbic a metre cúbic o arribaran en forma de multa, tot i que només dues poblacions gironines –Palafrugell i Begur– han començat a sancionar efectivament. Les factures més altes que ha conegut aquest diari arriben als pics de 10.000 euros anuals, a Palafrugell, i 15.000 en una altra comunitat de Sant Cugat del Vallès, totes dues amb piscina. En aquesta darrera ja han instal·lat gespa artificial.

Les multes eren un altre mite que comença a caure. Pocs propietaris esperaven trobar-se-la a la bústia, però entre els dos municipis n’han imposat desenes per ompliment de piscines des de zero –cosa que havien prohibit a través de les ordenances– i moltes altres, per reg amb aspersors, immortalitzats en vídeos pels policies locals. Algunes són per a propietaris individuals, però també n’hi ha per a comunitats on havien arribat ordres d’aturar el reg. En algun cas, o bé la presidència o bé el conjunt de la pressió veïnal va forçar els jardiners a obrir aixetes, expliquen fonts de l’administració de comunitats. I ara, en paral·lel a l’atzucac de depurar responsabilitats, han encetat el debat sobre el futur de milers de metres quadrats de gespa natural, que en alguna comunitat afectada arribava a consumir, en ple estiu i sumant-hi la piscina, entre 10 i 15 metres cúbics d’aigua al dia, el consum mitjà d’una família de tres o quatre persones en un mes.

Cap al canvi de model

La combinació entre gespes mortes i multes –o l’amenaça en altres poblacions que anuncien eines com ara endurir ordenances o instal·lar comptadors d’aigua intel·ligents– ha empès molts propietaris a replantejar-se canvis. La gespa artificial és l’alternativa fàcil, com confirmen des d’Ecoinox, a Platja d’Aro, sobretot per part de petits “jardins individuals entre Begur i Lloret”, i fins al Maresme, que ha fet que tinguin feina garantida per a un tercer equip addicional de muntatge fins l’any vinent. A Girona, Josep Serrat, de Gespart, confirma que cada cop hi ha més demanda. Aquest any no han parat, i se’ls acumulen les comandes i pressupostos, però ells, defensa, aposten només per materials elaborats a Europa, “més cars però més duradors, i els equips de confiança, que la saben instal·lar bé”. És una inversió que per a superfícies grans pot suposar entre 30.000 i 40.000 euros, però que veient la inversió en consums d’aigua, s’amortitza ràpid i amb una durabilitat que pot anar més enllà dels deu anys, si no se’n fa mal ús i es manté. En ple estiu recomanen regar-la, però amb una demanda mínima. I és reciclable, entre un 90 i fins a vorejar el 100%.

El material, però, convenç més els particulars –cada cop més per la simple convicció ambiental de no malgastar aigua– que no pas comunitats que no volen renunciar a l’estampa d’un jardí idíl·lic, amb una factura repartida entre desenes de propietaris. Tot i que si enguany l’han disfrutat, ha estat a costa de desafiar l’amenaça de sancions. Ho confirmen dos administradors més de la Costa Brava, el guixolenc Pol Girbal, d’Helena Jornet, i el begurenc Joan Neras, que han rebut advertiments municipals per consums elevats en algunes comunitats, justificats per la necessitat de mantenir els nivells de les piscines, però coincideixen que moltes zones de gespa han quedat tocades de mort, i ara arriba l’hora de decidir què en fan.

L’alternativa sobre la taula és construir dipòsits per a aigua pluvial –inútils si continua sense ploure, i que poden satisfer només un parell o tres de regades en el millor dels casos–, o bé abastir-los amb aigua regenerada, amb una tarifa d’uns 300 euros per cada 30 metres cúbics, igualment insostenible per a les butxaques si es tracta de regar gespes, i només vàlida per a l’arbrat. Un debat a banda és renovar sistemes de reg, amb tubs que evitin fuites i aspersors més sostenibles.

10.000
euros
anuals d’aigua és l’import de la factura d’aigua d’algunes comunitats de Calella amb jardí de gespa i piscina.
1.500
euros
de sanció ha imposat el municipi a alguns veïns enxampats regant jardins amb aspersors tot i la prohibició.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia