Medi ambient

tarragona

Estudien la construcció de magatzems de CO2 geològics a prop del projecte Castor

Repsol vol construir davant la costa tarragonina el primer magatzem de diòxid de carboni (CO2) de l’Estat. La firma petroliera ha demanat permís al Ministeri per a la Transició Ecològica per investigar el subsòl marí d’una zona situada a uns 40 quilòmetres de la costa i a la mateixa distància del projecte Castor, que havia d’emmagatzemar gas natural amb un sistema similar al que es vol fer servir ara amb el CO2 i que va fracassar per l’augment de la sismicitat a les poblacions properes.

Segons ha publicat el BOE, el projecte s’anomena Tarraco2 i ara hi ha un termini de dos mesos per tal que d’altres competidors puguin presentar propostes de millora, però també perquè qui es consideri perjudicat s’hi oposi.

Aquesta investigació inicial, que es considera de baix impacte, pot durar quatre anys i es basa en la presa de mostres del subsòl i l’anàlisi de l’estructura geològica mitjançant un sònar. La intenció és avaluar si les roques situades a una fondària d’entre un i tres quilòmetres tenen les característiques necessàries per emmagatzemar el diòxid de carboni.

“No estem parlant de grans cavitats com coves o piscines. El gas s’emmagatzema als porus de la mateixa roca, visibles al microscopi. Així que el magatzem és el sumatori de tots aquests micromagatzems d’aquests porus. Però, per tal que l’àrea sigui apta per a aquest tipus d’infraestructures, ha de tenir una forma concreta i, a més, al damunt hi ha d’haver una capa impermeable que eviti que el CO2 s’escapi cap a la superfície”, explica Paula Fernández-Canteli, líder del grup d’investigació en emmagatzematge de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME).

Reduir la contaminació

“El clúster de Tarragona és ideal per a l’emmagatzematge de CO2”, defensava ara fa uns dies la científica del CSIC en el marc de la Jornada Anual de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). L’IGME ha fet estudis que assenyalen llocs “a terra i a mar” amb les característiques adequades de porositat i permeabilitat per a aquest emmagatzematge, alguns dels quals són a la conca de l’Ebre. El sector químic aposta per aquesta nova infraestructura com a part del seu programa de descarbonització, un element clau en la lluita contra el canvi climàtic. “L’Estat, Catalunya i el territori han d’entendre que hem de treure el CO2 de l’atmosfera i que, a la vegada, pot ser una matèria primera en el futur”, explica el president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, en declaracions recollides per l’ACN.

L’objectiu és capturar les emissions de CO2 procedents de les plantes industrials, o directament de l’atmosfera, i emmagatzemar-lo definitivament en reservoris profunds per evitar que contribueixi a l’escalfament global. “Actualment és molt difícil fer coses amb el CO2, perquè requereix molta energia i és molt car, però més endavant segur que s’aprofitarà”, indica Cañagueral, que assegura que països com ara Dinamarca, Noruega, els Estats Units i el Canadà ja han començat a emmagatzemar-lo i estudiar-lo per a un eventual aprofitament futur.

En un entorn que tendeix cap a les emissions zero, hi ha una part de la indústria, com ara la cimentera, la de l’acer i la química, que són difícils de descarbonitzar i que es beneficiarien d’aquesta estratègia de captura i emmagatzematge.

Les químiques volen un ‘hub’ de descarbonització malgrat el recel social

Atesa la novetat del projecte, els territoris més propers a la zona afectada (situada aproximadament a uns 50 quilòmetres al sud de Tarragona i uns 35 a l’est del delta de l’Ebre) encara no s’han pronunciat públicament sobre Tarraco2. En tot cas, el record de l’impacte del projecte Castor encara és present a la zona, que s’hi va oposar en comprovar-se l’augment de terratrèmols (se’n van registrar més d’un miler de diferent magnitud) arran de la injecció de gas.

El president de les empreses químiques admet que el fiasco del projecte Castor “no és un bon punt de partida”, però defensa que cal “fer pedagogia a la ciutadania” perquè “l’emmagatzematge geològic de gasos és una tecnologia provada, segura i que funciona des de fa molts anys”. “L’Estat té emmagatzematge de gas natural a tres llocs i no genera terratrèmols”, hi afegeix. L’AEQT ja treballa amb les cimenteres, plantes de valorització energètica i les empreses de la indústria química del Camp de Tarragona perquè la regió sigui “el hub de CO2 de Catalunya”.

“Hem de fer un corredor de canonades com el que tenim de gas natural o el que farem d’hidrogen. Amb el Port de Tarragona estem estudiant que hi arribi el CO2 des de les cimenteres d’Alcanar, perquè si hi ha alguna empresa que el pot fer servir, segur que estarà a Tarragona”, hi afegeix. La Generalitat, per la seva part, encara no té constància sobre el projecte Tarraco2 de manera directa, però alhora tampoc té poder de decisió, atès que se centra en terreny marítim i no hi té competències.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Vicent Partal tanca la XII Setmana dels Rahola

girona
societat

Manifest per afrontar els reptes de la gestió de l’aigua a la Conca de la Muga

Castelló d’empúries
ensenyament

Investiguen l’IES de l’Ebre de Tortosa per irregularitats laborals en les pràctiques escolars

TORTOSA

On són les advertències per la sequera del MWC?

Barcelona
societat

L’alcalde de Sant Julià confia trobar fórmules per restituir Medinyà com a poble

sant julià de ramis
Habitatge

Generalitat i Ajuntament es posen d’acord per inspeccionar els blocs de Badalona

Badalona
SEQUERA

Malestar per l’ús d’aigua a les mines del Bages

MANRESA
TRIBUNALS

Ratifiquen la querella per risc catastròfic de la presa de Riba-roja

Amposta

La fuita a la canonada que porta l’aigua a la Costa Brava centre perd 5.000 litres d’aigua l’hora

cassà de la selva