L’Alt Empordà diu no a l’eòlica tal com s’albira en l’horitzó
Una enquesta promoguda per diversos empresaris evidencia que el rebuig pesa una mica més que el suport
Malgrat tot, la diferència és ajustada i el consens és cercar obres amb menys afectació al medi i al paisatge
Els favorables també creixen entre una població més informada que el 2010
Un sondeig entre la població de l’Alt Empordà ha permès constatar que el rebuig a la implantació d’energia eòlica a l’Albera i al litoral del golf de Roses continua sent majoritari (49,8% i 46,8%, respectivament), tot i que el percentatge de veïns favorables també ha crescut força (fins al 39%) si es pren com a referència l’única enquesta oficial que s’havia fet fins ara a la comarca, per part del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat l’any 2010. Aleshores, l’oposició superava el 36%, i els partidaris suposaven un 32,5% dels enquestats. Gairebé un 31%, en canvi, no opinaven aleshores, per desconeixement però potser també perquè veien les energies renovables com una opció llunyana.
A banda d’aquesta divisió d’opinions, l’altra conclusió significativa que es pot extreure de l’estudi, elaborat per la consultoria especialitzada Celeste-Tel al llarg del mes passat, és que tres quartes parts dels enquestats creuen que la instal·lació d’aerogeneradors a l’Alt Empordà és necessària, però gairebé dos terços del total (el 62%) són del parer que en “espais amb menor impacte i allunyats d’espais naturals”.
L’estudi ha estat encarregat i sufragat per un grup de persones a títol particular, entre les quals hi ha petits empresaris de sectors com ara l’hostaleria i l’agricultura. La plataforma Albera Lliure de Molins (Allimo) o la Iaeden-Salvem l’Empordà asseguren que no hi tenen res a veure, tot i que el portaveu d’aquesta darrera entitat, Raúl Domínguez, valora bé els resultats: “Refermen les nostres posicions, que les energies renovables són necessàries però sense que impliquin malmetre la natura i el paisatge.”
El sondeig ha analitzat una mostra segmentada entre els habitants dels municipis més poblats de la plana i el litoral –dos terços del total amb Figueres, Roses, Castelló, Vilafant o Cadaqués– i el terç restant (150 enquestes) dels vuit termes de l’entorn de l’Albera menys poblats però més afectats pels primers projectes d’aerogeneradors a la zona de muntanya –la Jonquera, Garriguella, Capmany, Sant Climent, Espolla, Rabós, Cantallops i Vilamaniscle–. Curiosament, els resultats de l’enquesta evidencien que el rebuig general és una mica més elevat als pobles de l’Albera, però cap a tots dos projectes. I una mica més baix a les zones més densament poblades, però amb escassa diferència percentual i una “solidaritat entre habitants de diferents territoris”, cosa que contradiria el tòpic, explica Domínguez, del “not in my backyard”, o “poseu els molins allà on vulgueu, però que no els vegi des de casa meva”.
Per edats, el rebuig als projectes és una mica més alt entre els públics joves –de 18 a 30 anys– i també entre la gent de més de 65 anys. El pragmatisme pesa més entre la població, sobretot, de 31 a 44 anys, potser el col·lectiu emancipat amb un poder adquisitiu més baix, i el segment dels 45 als 64, en què és més elevat el volum dels que aposten per cercar espais amb menor impacte (64,4%, contra el 62% que de mitjana es decanten per aquesta opció en la tercera pregunta).
Participació ciutadana
Des de la plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí, Jordi Ponjoan valora el fet que el sondeig és “un primer pas per recuperar una participació ciutadana” que voldrien que s’exercís entre els habitants de la comarca, però a manca de referèndums i consultes ciutadanes previstes, augura que “la consulta més important es podrà veure en les pròximes eleccions”, tant les municipals com les que es convoquin al Parlament i les corts espanyoles.
Les institucions, per ara, no preveuen cap mena de participació ciutadana en una planificació que, en el cas de les grans instal·lacions de generació –i amb el cas paradigmàtic de la zona marítima delimitada–, depèn directament del govern estatal, i que fins ara ha rebut suport de la majoria de partits al Parlament de Catalunya. Terra endins, la Generalitat ha mirat de flexibilitzar les condicions per a instal·lacions renovables d’energia solar o eòlica menys ambicioses, però és una mesura que sobre el terreny tampoc frena alguns dels projectes que amoïnen els municipis de l’Albera.
En el cas d’Espolla, l’alcalde, Carles Lagresa, lamenta que els tres projectes que “espanten els veïns” continuen la tramitació tot i les al·legacions i el contenciós judicial presentat pel municipi. Lagresa critica, per exemple, que algun projecte preveu instal·lar aerogeneradors amb dimensions tan grans que els vehicles per transportar-los fins a l’emplaçament proposat difícilment podrien travessar la carretera i el traçat urbà, però topen amb la manca de recursos humans tècnics per enfrontar-s’hi. Per això, l’alcalde aposta per recuperar la interlocució amb els altres 12 municipis que van subscriure l’any passat a Capmany un manifest i insistir que els projectes es facin “de manera ordenada i endreçada”, aprofitant infraestructures existents i traslladats amb menys impacte a la plana, i d’acord amb l’estudi del Consell Comarcal, resseguint l’eix de l’AP-7 i l’N-II.
LES XIFRES
LES FRASES
L’oposició al parc eòlic marí es reduiria si s’allunyés
El portaveu de Stop Macroparc Eòlic Marí, Jordi Ponjoan, admetia ahir que la incomoditat dels diversos projectes d’aerogeneradors flotants a 15 quilòmetres del litoral de la badia de Roses i visibles des del cap de Creus, l’Estartit i Begur rau, principalment, en l’impacte paisatgístic. “No entrem tant en les implicacions ecològiques i ambientals, que segur que n’hi ha, i les reservem als científics, però sobretot es tracta de l’impacte de veure les turbines” des de la costa a l’horitzó.
Per eliminar l’efecte, Ponjoan veuria bé allunyar els projectes diversos quilòmetres mar endins –tot i que els promotors de les obres defensen que la profunditat excessiva de la plataforma marina el faria inviable– i fer servir aerogeneradors més petits, encara que fossin de menys potència i compensant la capacitat de producció amb més aparells. Els estudis de la plataforma assenyalen que per evitar que els aerogeneradors projectats, de més de 200 metres d’alçària, es vegin des de la costa, haurien de situar-se a uns 70 quilòmetres mar endins, però més a prop si fossin més baixos.