Els atemptats de Barcelona i Cambrils, comesos per joves de Ripoll ben integrats –segons la majoria de fonts– en la societat, han fet que es disparin totes les alarmes i tothom es demana què ha passat perquè aquells nois s’embranquessin en aquella empresa. Entre els agents trasbalsats per la tragèdia hi ha el Departament d’Ensenyament, que no fa ni un any va posar en marxa, juntament amb els Mossos d’Esquadra, un protocol de detecció de la radicalització islamista als centres educatius (Proderai), que ja estan revisant de dalt a baix per introduir-hi millores.

El protocol, que es va posar en marxa l’octubre passat, abasta tots els centres educatius del país i té com a objectiu detectar, prevenir i resoldre els casos de radicalització en l’entorn educatiu, tal com ja es fa en altres àmbits, com ara el penitenciari. Entre altres coses, dona eines als mestres per detectar diversos indicadors que combinats poden ser un factor de risc important i, sobretot, posa l’accent en la prevenció i el foment de la comprensió i el respecte a la diversitat.

El mes passat, els responsables del protocol van fer una primera valoració de l’experiència i ara s’està en espera de l’anàlisi de les comissions tècniques i directives per tancar la memòria definitiva del Proderai i introduir-hi les millores que calguin, segons explica la subdirectora general d’Atenció i Suport a la Comunitat Educativa, Gené Gordó.

“El cas de Ripoll demostra que no n’hi ha prou amb l’èxit educatiu i el sentiment de pertinença. Les causes [de la radicalització] són multifactorials”, assenyala Gordó, que creu que el protocol està “ben encaminat” perquè proposa “polítiques per evitar la polarització” de la societat i engloba conceptes com ara el combat contra “l’odi i la discriminació”.

Gordó alerta, però, que el Proderai només és una eina més contra aquest fenomen i que cal una acció coordinada de tota la societat. Pel que fa al sistema educatiu, assenyala diversos factors que poden ajudar en aquesta empresa, com ara “garantir l’èxit educatiu” i l’aposta per un model d’“integració intercultural” que posi “l’accent en l’equitat, la diferència i la identitat múltiple en un marc de valors compartits”.

La proliferació els darrers anys d’atemptats a Europa, duts a terme en molts casos per joves crescuts o nascuts en aquests països i d’entorns no marginals, ha dut les institucions europees i els estudiosos dels processos de radicalització a repensar les seves polítiques i apriorismes. El Parlament Europeu va aprovar el 2015 l’Informe sobre la prevenció de la radicalització i el reclutament de ciutadans europeus per organitzacions terroristes que, a banda d’encoratjar el foment de la “integració social” a través de l’escola i l’educació, commina els estats a vigilar de prop el fenomen a les presons i demana a les grans empreses d’internet que impedeixin la difusió de missatges d’odi.

Mentrestant, els estudiosos del fenomen de la radicalització revisen els vells esquemes que fiaven el combat contra l’extremisme a una bona integració social, tal com recullen Sadeq Rahimi i Raissa Graumans en l’estudi Reconsiderant la relació entre integració i radicalització, publicat al Journal for deradicalization. Els autors avisen que els terroristes no segueixen una pauta ètnica o socioeconòmica i alerten del conflicte d’identitat que viuen molts joves, amplificat per internet, que els permet pertànyer a una comunitat islàmica global, i que no es pot deslligar del context social ni de les relacions internacionals.