Sí, hi soc des que tenia cinc anys, quan vaig aprendre a nedar. És l’únic esport que em va bé. Ara continuo nedant i formo part de l’equip màster, ens entrenem i anem als campionats de Catalunya i als estatals.

Res d’excepcional; era medallista habitual dels campionats catalans i estatals per edats. No vaig ser mai internacional.

Sí, vaig entrar-hi de vocal a la secció econòmica i vaig passar a ser secretària i responsable de la secció de natació.

Que en l’àmbit esportiu és un dels esports de la Garrotxa en què hi ha més paritat de gèneres, sobretot a les seccions de natació, tennis i atletisme. En el waterpolo no hem arrencat encara amb els equips femenins, tot i que volem fer-ho, i en el triatló comencem a tenir-hi noies.

La societat actual té els condicionants perquè no hi hagi diferències de gèneres en associacions esportives. A la nostra junta, fins fa poc, dels onze membres, cinc eren dones. Jo, però, quan vaig a buscar algú, miro primer les seves capacitats, independentment del gènere. Si necessito un vocal per a una secció esportiva, busco perfil. Un altre tema és que costa trobar gent que el dediqui a una entitat.

Que té més de 60 anys d’història i que, si ens posem nostàlgics, el riu Fluvià el defineix, perquè és on neix i on els primers nedadors olotins van aprendre a nedar. També que hi va haver un grup de persones molt joves que van ser prou valentes per anar a buscar algú més gran perquè els avalés per comprar terrenys i fer una piscina, la primera coberta de les comarques gironines.

Sí, i precisament la més significativa és una dona, la Montserrat Tresserres, que va fer les primeres travessies de rius i la del canal de la Mànega. En les darreres olimpíades de Rio hi havia tres membres del club, en Jordi Jou com a seleccionador de natació, en Xevi Buch com a àrbitre de waterpolo i en Blai Mallarach, jugador de la selecció estatal d’aquest esport. Però nosaltres fem base, i n’estem molt orgullosos.

Que, històricament, la secció de natació ha tingut nedadors importants, però no hem d’oblidar que per la zona on estem fem la feina de base i facilitem el traspàs de l’esportista a clubs de la zona de Barcelona, per no frenar la seva evolució. Tenim waterpolistes i nedadors becats pel CAR de Sant Cugat.

La societat demana coses diferents sobretot pel que fa a serveis, que ara han esdevingut bàsics. Saber nedar ho és. Si tenim en compte que a Olot no hi ha piscina coberta, hem establert acords de col·laboració amb l’Ajuntament perquè passin per les nostres instal·lacions els escolars de la ciutat i també gent amb problemes de salut.

Sí, per la necessitat que hi ha. Això genera dificultats perquè l’espai és limitat. Per sort hi ha horaris a mig matí o a mitja tarda, més adients per a les escoles i determinats grups de socis. Sempre ens hem entès, però ens cal més espai.

Per la moda, hem adaptat les activitats dirigides de fitnes i gimnàs, sobretot l’aparellatge. No tenim competència en l’àmbit comarcal en espai d’aigua, però això no és suficient. La gent posa al davant la salut i vol venir a preparar-se físicament.

Sí, volem reformar les instal·lacions, que tenen més de 55 anys. El problema més gran que tenim és la falta d’espai d’aigua. En una primera fase, de 3,3 milions d’euros, farem una gran sala d’aigües coberta i una piscina exterior nova i el gimnàs. Rehabilitarem l’edifici antic, on actualment hi ha la piscina d’ensenyament i el gimnàs. I ho aprofitarem per cobrir la piscina de 33 metres, i farem la nova exterior. La segona fase serà l’edifici dels actuals serveis de secretaria i el bar. La portarem a concurs d’idees, i inclourà la unificació dels vestidors.

El projecte va tenir el suport del 60% dels socis, però com que n’hi havia un grup que deia que no s’havia pogut escollir entre altres projectes, vam obrir un procés participatiu que s’ha tancat amb un suport del 88% de la massa social.