Ho estan molt. Avui dia no hi ha cap analítica que ens pugui ser útil per poder diagnosticar si una persona té depressió o no, o si té angoixa. Però amb paràmetres indirectes, i relacionats amb l’alimentació, el sistema immune, les hormones i certs marcadors inflamatoris, podem arribar a entendre el mecanisme pel qual algú es troba deprimit. Es recepten antidepressius naturals o químics per combatre’n els efectes, però ben poca cosa es fa per intentar arreglar el mecanisme de fons que fa que una persona estigui baixa en serotonina, dopamina i el GABA, que són els tres neurotransmissors implicats en el benestar emocional. Actualment s’esta veient que les depressions, en el seu origen, són multifactorials i que hi ha factors comuns entre les persones que pateixen depressió que ens assenyalen que hi ha una manera d’abordar-ho des de l’alimentació.

Per exemple, que les persones que tenen depressió tenen més inflamacions que la resta de la població. Hem fet estudis amb paràmetres inflamatoris i immunomissatgers que provoquen inflamacions, i la gent amb depressió en té en quantitats més elevades. També s’ha vist que la depressió coincideix sovint amb problemes en el sistema immunològic. Per exemple, una persona que no està deprimida però pateix una infecció viral, té el seu sistema immune treballant a resoldre la infecció, deixa de fabricar determinats immunomissatgers per concentrar-se en els que solucionen la infecció, i mentrestant se senten deprimits. Amb les inflamacions passa el mateix. Si fa anys que tenen una malaltia inflamatòria, al final aquestes persones estan ben deprimides, sense causa aparent.

Sí, però en realitat té unes causes físiques que es poden corregir amb els nostres hàbits de vida i amb l’ajuda d’un equip mèdic multidisciplinari. La cúrcuma i els omega3 van bé per a les depressions. El bolet reishi va bé per millorar el sistema immune i que el nostre cos pugui anar fabricant serotonina. Els bacteris també són els nostres aliats.

L’intestí necessita gaudir d’una bona diversitat bacteriana que l’ajuda a produir serotonina. I si tenim uns nivells correctes, això ens ajudarà a tenir millor salut emocional. Tindrem millor resiliència davant l’estrès, i quan tinguem un problema amb la feina, els fills, la parella, els afrontarem diferent si tenim malament els nivells de serotonina baixos o si els tenim en un estat òptim gràcies a una bona alimentació.

Els aliments que porten fibra ajuden a la fabricació d’àcids grassos de cadena curta, gràcies a la fermentació dels bacteris intestinals, i aquests àcids està comprovat que afecten positivament el sistema límbic: ens millora l’humor. En canvi, quan algú té restrenyiment o el còlon irritable i no es fabriquen aquests àcids grassos, és més probable que tinguem problemes amb el benestar emocional. Hi ha estudis que demostren que entre les persones que pateixen restrenyiment hi ha més casos de problemes d’angoixa, per exemple. L’intestí és, de fet, el nostre segon cervell. A vegades un problema de salut emocional prové de l’estrès, però en molt casos el desencadenant és que la nostra fàbrica de serotonina no funciona correctament.

Tot allò que ajudi el nostre intestí a gaudir d’una gran diversitat bacteriana. Per començar, una gran varietat d’aliments fermentats. El quefir, el xucrut, el kimchi, són aliments que milloren el GABA. També són molt positius els aliments amb fibra present en galactooligosacàrids (GOS): nyàmeres, fesols, llenties, cigrons, el bròquil, la remolatxa, la col llombarda, el fonoll. D’aquest tipus de fibra on n’hi ha més és a la llet materna i en algunes algues marines. L’altre punt clau és l’exercici físic. Però compte! D’una manera moderada.

L’aeròbic en dies alterns o tres cops a la setmana millora l’estat emocional i allunya les depressions, però en canvi fer exercici de molta intensitat i de llarga durada podria empitjorar el nostre estat: genera més inflamacions, de manera que es redueix la nostra capacitat de produir serotonina i baixa per tant el nostre benestar emocional. Necessitem que aquest segon cervell que tenim a l’intestí funcioni bé, tingui una bona diversitat de bacteris i produeixi bons nivells de serotonina.

Però són els nostres aliats. Ja en uns primers estudis es va veure com canviar la població de bacteris intestinals en rates té efectes en el comportament i el benestar. En un estudi en rates, un grup d’elles no tenien cap bacteri. Com a conseqüència, van registrar uns nivells molt baixos de triptòfan i serotonina. Aquelles rates estaven molt passives, no volien jugar ni fer cap activitat. Els van donar bacteris intestinals i van pujar els seus nivells de serotonina, es van tornar més actives i curioses i amb ganes de jugar. Introduir bacteris sans feien augmentar els neurotransmissors, cosa que va beneficiar el seu estat anímic i la seva memòria. Ara s’estan fent proves en humans que ens comencen a ajudar a entendre el mecanisme de producció de serotonina gràcies a una millor varietat de bacteris intestinals. Cada cop estem més deprimits i preocupats i ens mediquem amb més facilitat, quan la resposta potser la tenim en el nostre intestí i què li donem a través de l’alimentació.

Amb el meu equip el que fem és aplicar una medicina integradora. Quan algú ens visita amb símptomes de depressió, per exemple, estudiem els seus marcadors biològics, el sistema immunològic, com estan distribuïts els limfòcits, analitzem la femta per veure quins bacteris hi ha a l’intestí. I sovint detectem desajustaments en aquests marcadors. Quan els tractem, millorant aquells bacteris que falten, per exemple, trobem canvis espectaculars.

Sí. De fet, també les hormones sexuals hi participen. Els estrògens ens ajuden a fabricar serotonina. Durant l’embaràs, les dones temen uns alts nivells d’estrògens i solen tenir bon humor. Amb la menopausa, deixen de fabricar-ne, se’n redueixen molt els nivells, i es troben a faltar perquè ens ajudaven a mantenir la memòria, evitar els descuits o dormir bé a la nit. Apareix l’ansietat, els sufocaments. Les dones es queixen d’aquests símptomes i és per aquest motiu.

Sí. Tradicionalment s’aplica una teràpia hormonal substitutòria, amb pastilles o cremes, que pot implicar un risc a persones predisposades. En canvi, suplements naturals amb fibroestrògens o que estiguin presents en determinats aliments hi ajudaran, sempre seguint les indicacions del teu especialista.