El doctor Carrasco va explicar ahir detalladament el funcionament d’aquest robot que, segons ell mateix va precisar, “no és un autòmat, sinó que qui opera és l’equip quirúrgic”. “De fet, seria millor parlar de cirurgia teleassistida”, va afirmar.

El robot quirúrgic Da Vinci consta de tres components: la consola quirúrgica, el carro del pacient i la torre de visió. La consola, que està situada fora del camp estèril, permet al cirurgià controlar l’endoscopi 3D, que mostra una imatge tridimensional del camp operatori. És el centre de control. El suport del pacient és el component operatiu del sistema Da Vinci i es compon de quatre braços que suporten l’instrumental quirúrgic i l’endoscopi. Així, si bé la consola del robot està, en el cas del Trueta, en la mateixa sala d’operacions que “els braços”, aquesta podria estar situada a quilòmetres de distància. “Aquest robot permet fer telecirurgia”, va destacar.

La torre de visió conté la unitat central d’elaboració i processament de la imatge a través d’un monitor de pantalla tàctil de 24 polzades i un sistema de vídeo en alta definició. Amb aquest sistema, el cirurgià no opera directament sobre el pacient, sinó que ho fa a distància, assegut a la consola des d’on maneja virtualment unes pinces. Un altre cirurgià col·labora en l’operació des del costat del pacient, amb un control directe sobre el camp quirúrgic. El segon cirurgià i la infermera instrumentista “conviuen” amb els braços. La visió tridimensional amb un augment de fins a deu vegades permet al clínic treballar amb una gran precisió i fer intervencions complexes. El sistema tradueix els moviments de les mans del professional en impulsos que són transmesos de manera literal als braços robòtics, fet que permet arribar a zones de difícil accés.

“L’eina és el robot, que el que fa és executar, a través dels braços, i amb una altíssima precisió, els moviments del cirurgià”, va explicar el coordinador de les sales d’operacions del Trueta.