Salut

2 Salut

L’aposta que no pot fallar

Havent superat la gestió de la crisi amb bona nota, el sistema sanitari reclama més autonomia i recursos per renàixer amb un nou model

Més teleassistència i coordinació, menys esperes i hospitals dividits en zones Covid i no Covid

Els pacients que s’hagin de sotmetre a cirurgies s’hauran de fer abans la prova del coronavirus

L’aplaudiment diari de les vuit del vespre va més enllà de l’agraïment als professionals sanitaris. També ens recorda a tots la importància del sistema de salut pública com un dels grans fonaments de la nostra societat. Un estudi de la Universitat de Barcelona ha posat xifres a aquesta revaloració: si el 2018 només el 25% dels enquestats consideraven la sanitat el servei públic més important, la irrupció de la Covid-19 ha disparat aquest valor fins al 58%. Tenint en compte això, i que un 80% de la ciutadania està disposada a assumir un nou impost per prevenir i reaccionar a aquesta mena de situacions, sembla que cap govern ni partit polític es pot permetre no apostar decididament per reforçar el finançament a aquest sector. Per tant, en un moment que els epidemiòlegs encara no gosen predir, arribarà l’hora de guardar aquesta crisi sanitària històrica al mateix calaix que les retallades i començar a refer el sistema, adaptant-lo a la nova normalitat que ens tocarà viure. Com? Els gestors sanitaris ja hi treballen i tenen algunes idees clares.

A curt termini, una de les més evidents és que els centres han de reactivar amb seguretat tota l’activitat que en el seu moment es va ajornar per habilitar espais i professionals per fer front als efectes del coronavirus. “Si la demanda habitual del país en qüestió de salut és cent i arran de la crisi n’hem desatès una part, vol dir que durant els pròxims mesos per posar-nos al dia haurem de donar resposta al 125, al 150 o al 200, això ja ho determinarem”, explica Adrià Comella, director del Servei Català de Salut. Aquesta recuperació, però, s’activarà mentre l’atenció a la pandèmia de Covid-19 encara està en curs, de manera que en primer lloc caldrà mantenir o fins i tot eixamplar la divisió dels centres sanitaris en dos circuits clarament diferenciats: hi haurà uns espais i professionals que es dedicaran a tractar exclusivament els efectes del coronavirus i d’altres que assumiran la resta de l’activitat. “Estarem així durant mesos, o potser anys. Nosaltres ja estem preveient dedicar les plantes superiors a uns pacients i les inferiors als altres”, explicaven aquesta setmana diferents directius de l’hospital Vall d’Hebron.

Com que únicament amb aquesta prevenció no n’hi haurà prou per resoldre l’equació d’entomar més feina amb una plantilla estressada per la pressió de les darreres setmanes, caldran més mesures si no es vol eternitzar les llistes d’espera. I una de les que poden resultar més efectives ens l’ha mostrat el mateix coronavirus. Es tracta de la teleassistència, és a dir, les visites amb el metge mitjançant videoconferències. “La telemedicina ha funcionat en la primària durant la crisis i ampliar-la a les especialitats que ho permetin ens faria ser més eficients en l’organització”, argumenta Adrià Comella. El director del CatSalut té clar que algunes especialitats ho permetrien de manera més evident, com per exemple la dermatologia (on justament hi ha molta pressió a nivell de llistes d’espera), mentre que d’altres no hi serien gaire o gens compatibles. L’aplicació, però, també pot variar depenent de si es tracta de primeres visites o de controls rutinaris de seguiment. “És un canvi de paradigma que pot costar d’entendre perquè, com que estem acostumats al contacte entre metge i pacient, es pot associar a una menor qualitat del servei. Haurem d’assegurar-nos que no hi haurà menys qualitat sinó més comoditat per part de l’usuari i més capacitat d’atendre usuaris per part dels professionals”, insisteix el màxim executiu de la sanitat pública, que promet “avançar en aquest camí amb prudència” per assegurar que la qualitat assistencial no se’n ressent.

Les sales d’espera, obsoletes

A banda d’agilitar la recuperació de la feina endarrerida, les visites per internet serien també una gran eina per complir amb un altre dels objectius dels gestors per a aquesta nova etapa postpandèmia: rebaixar el flux de persones que diàriament es mouen pels centres sanitaris. “Les salses d’espera amb vint o trenta persones haurien de desaparèixer en el futur”, indica Pere Vallribera, president de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. A banda de liderar aquesta societat de l’acadèmia de ciències mèdiques, Vallribera també és gerent del laboratori de referència de Catalunya i remarca que les aglomeracions de pacients a primera hora del matí per a les extraccions de sang s’hauran de gestionar millor. També es valoren altres mesures com ara la restricció d’acompanyants per a determinades proves que no ho requereixin.

Una de les claus per evitar sales d’espera plenes serà, també, ampliar els horaris de visita més enllà de l’hora de dinar, idealment establint torns amb més professionals. “En el nostre cas serà gairebé imprescindible. Per fer les proves de respiració haurem de prendre moltes més mesures de seguretat i higiene que abans, i això implicarà més temps entre pacients. Si abans fèiem 30 espirometries en un matí, ara potser en podrem fer la meitat”, reflexiona Antonio Moreno, cap de pneumologia pediàtrica i fibrosi quística al Vall d’Hebron.

Adrià Comella creu que per afrontar aquesta nova etapa “l’atenció primària, els hospitals de referència i els sociosanitaris hauran d’estar més coordinats que mai i fer que tot rutlli a la perfecció”. “Si ara havíem d’anar diversos dies a l’hospital a fer proves, hem de ser capaços d’agrupar-ho en un sol dia”, hi afegeix. En aquest sentit, el president de la Societat Catalana de Gestió Sanitària reclama més marge de maniobra sobre el terreny. “La crisi ha demostrat que els professionals i els equips directius tenim una capacitat de donar resultats molt més elevada si tenim la facultat de decidir i flexibilitat que si estem lligats per la normativa i la burocràcia”, constata Vallribera, que també reclama més capacitat de diagnosi per a l’atenció primària. El Servei Català de la Salut accepta que aquesta reivindicació històrica del sector també es podria resoldre gràcies a aquesta crisi, però sempre tenint en consideració que hi ha d’haver “un cert control”. Si tot això es confirma, el coronavirus haurà deixat alguna cosa positiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Coronavirus

Illa compareix al Congrés

Barcelona

Celaá descarta retallades en educació i reitera el compromís d’arribar al 5% del PIB el 2025

Madrid
Coronavirus

Les funeràries declaren 10 noves morts per coronavirus, 24 menys que dimecres

Barcelona

La PAH exigeix davant dels jutjats que se s’aturin tots els desnonaments de forma indefinida

Barcelona

L’Estat podria reobrir les fronteres amb Portugal i França el 22 de juliol

Barcelona

Alerten d’un probable augment dels casos de maltractament infantil durant el confinament

Barcelona

Campanya d’Arrels per recaptar fons per als sense llar

Barcelona

L’escola de Sant Esteve de Guialbes demana no portar-hi alumnes per la sospita d’una mestra contagiada per Covid-19

Sant Esteve de Guialbes
Coronavirus

Trilla admet que els brots de Seròs i Reus són una “mala notícia” però creu que s’han detectat a temps

Barcelona