Salut

JOSEP MARIA ARGIMON

CONSELLER DE SALUT

“Sent conseller no he decidit res que no hauria decidit abans”

“Ara hi tinc més a perdre que a guanyar; soc a la diana política i aquesta arena mai m’ha interessat gaire”

“Limitarem activitats per a vacunats quan tothom hagi tingut l’oportunitat d’immunitzar-se”

Problemes per dormir
Vetllant per la salut dels catalans, Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958) ha deixat de banda la seva. Abans de la pandèmia corria regularment i estava ja inscrit per participar en la marató del 2020, però el coronavirus ho va destarotar tot. Admet que ha deixat de córrer i també de caminar, les dues principals vies d’escapament que tenia. “No desconnecto, i aquest és un dels problemes que tinc.” Un altre, com diu en l’entrevista, és que li costa dormir. I des que és conseller, tampoc no porta gaire bé la hiperconnexió i el fet de tenir l’agenda excessivament pautada. Per sort, li queda el refugi de la lectura i no perd el seu aplom característic.
És evident que s’està empobrint l’atenció sanitària, però aniré al 100% a enfortir el sector públic
La cancel·lació de les vacances [als sanitaris] és una possibilitat real. El sistema no s’estira com un xiclet
No soc un mascle alfa ni ho he estat mai. Si és que tinc lideratge, crec que és femení
No hem de pensar en la immunitat de grup; en pandèmia tindrem variants del virus l’una darrere l’altra
Decidirem si el curs vinent comença amb mascareta o sense en funció de quina sigui la situació just abans

Com a secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon va gestionar la segona, la tercera i la quarta onada de la pandèmia amb un aplom que li va valdre l’admiració de molts catalans. En estrenar el càrrec de conseller de Salut, però, la cinquena onada l’ha agafat en fora de joc. En aquesta entrevista n’assenyala els motius i fa una mirada cap al que ens espera.

Quan li van oferir el càrrec de secretari de Salut Pública, va posar com a condició, a banda de continuar dirigint l’ICS, separar la comunicació científica de la política. Ara ha saltat la barrera cap a la política. No hi té més a perdre que a guanyar?
En el terreny personal, sí. Hi tinc més a perdre que a guanyar. Soc a la diana política i m’he de moure per l’arena política, un espai on no havia estat mai i que tampoc m’interessa gaire. No penso fer carrera política. Però el cert és que, en aquest moment de la meva carrera professional i personal, crec que hi ha elements de transformació del sistema sanitari que es poden dur a terme i que podríem tirar endavant amb l’equip que hem format.
I quines condicions ha demanat per assumir la conselleria?
No vaig posar cap condició més enllà de llegir l’acord de govern de les dues formacions que avui formen l’executiu. Concretament, el paràgraf 1 de la pàgina 14, quan es comença a parlar de salut, de l’infrafinançament i de la necessitat d’incrementar els recursos. Entenc que, si això es compleix, aquesta agenda de transformació es podrà complir també. I comença per millorar les condicions laborals de la gent que avui dia està treballant en l’entorn de la Salut.
El seu nomenament va ser ben rebut perquè se li admet un coneixement profund de la salut i del sistema sanitari. Però amb la cinquena onada s’ha equivocat, com vostè mateix ja ha admès. Gestionar la pandèmia des del vessant polític és més difícil que des del tècnic? Creu que ha començat amb mal peu?
No. A veure, gestionar això sent conseller o sent secretari de Salut té algunes diferències, però no considero que pel fet de ser ara conseller hagi pres decisions que no hauria pres en l’etapa anterior. Reconec que hi ha hagut errors. El primer, que les estimacions d’increment de casos per l’obertura d’activitats van quedar curtes. Pensàvem que arribaríem, com a molt, a una Rt de 2,3 i ens hem trobat una Rt absolutament disparada, de 4, que no havíem vist mai. Però això és un error molt tècnic que pot passar. N’hi ha un altre, que també assumeixo i que no és únicament meu, sinó del conjunt de la societat: pensar que amb aquest ritme de vacunació podríem afrontar l’estiu i la resta de l’any d’una manera millor. El decret d’ús de la mascareta és correcte, però s’incompleix, i el fet de dir, primer la ministra Darias i després jo, que els estadis estarien plens el 15 d’agost va reforçar la idea que estàvem arribant al final, que ho estàvem superant. Això va quedar molt instaurat en la societat i ens vam relaxar.
I els grans festivals?
Aquí hi ha el tercer error, tot i que encara no tinc dades de si han influït de manera significativa o no en l’expansió de la pandèmia. Primer vaig tenir clar que es podien fer. Però després, en veure algunes imatges d’alguns festivals, hauria hagut de dir que no a d’altres. Potser no ha tingut un efecte real en els casos, però segur que ha tingut un efecte psicològic i ha reforçat la idea que això s’havia acabat. El problema actual és que la gent no vol estar en pandèmia, però els centres sanitaris sí que hi estan.
Què hem d’esperar de les pròximes setmanes? I més enllà?
Sempre anem a curt termini, perquè a llarg termini ja hem vist que amb aquest virus és molt complicat predir què passarà. Aquestes dues o tres setmanes vinents tindrem encara molta pressió als centres hospitalaris i d’atenció primària. La corba de contagis baixarà els pròxims dies. Quan diem que hem superat el pic, ho diem en general, però varia en funció de les edats. En el cas de la franja de 20 a 29 anys, que ha estat més explosiu, al pic hi vam arribar fa onze dies. Però en el cas dels grups d’edat que més ens preocupen, els de 40 a 70, el pic l’hem assolit fa molt poc. Per tant, encara hem de veure si es consolida o no la baixada. I estem preocupats perquè les persones d’aquest grup poden emmalaltir més greument.
Mantindran el toc de queda tot l’agost?
Anirem setmana a setmana i dependrà molt del que digui el TSJC. Però, des del punt de vista epidemiològic, sí. El necessitarem tot l’agost.
I al setembre?
Això ja queda massa lluny.
L’oci nocturn, doncs, ja es pot oblidar d’obrir aquest estiu. De cara al setembre, com serà la represa escolar?
El curs 2021/22 està plantejat igual que l’anterior, perquè ja ens va funcionar molt bé, i és una decisió correcta. Si després veiem que la situació epidemiològica és molt millor, ja reduirem o canviarem algunes de les normes. Només s’ha suavitzat la intensitat de la neteja i quedarà pendent el tema de si caldrà dur la mascareta, però això es decidirà pocs dies abans de l’inici del curs perquè sabrem com estarem.
Si França i Itàlia ja han optat per demanar el certificat de vacunació per fer certes activitats, sembla lògic que nosaltres també anem ara en aquesta direcció, oi?
Sí.
Així, quan torni la lliga al setembre, caldrà acreditar la pauta completa per anar al Camp Nou? O a un concert?
És diferent aplicar el document digital de vacunació Covid per viatjar entre països europeus que traspassar-ho a l’entorn nacional. Cal una llei que ho empari, que podem fer des de la Generalitat, però s’ha de fer pensant que tothom ha tingut l’oportunitat de vacunar-se i, a hores d’ara, encara no és així. Aquest certificat no pot ser mai discriminatori i per això ara hem de centrar els esforços a vacunar tothom. En tot cas, ja comencem a preparar-ho consultant el comitè de bioètica.
El llistó de la immunitat de grup ha pujat al 90%. Alguna previsió de quan s’assolirà?
Sabem les vacunes que tenim fins a l’agost, però no més enllà. De manera que no ho podem preveure. En tot cas, és important que no pensem en immunitat de grup a escala de Catalunya, d’Espanya o d’Europa. Això és una pandèmia global i tindrem variants l’una darrere l’altra. Això serà així.
Tenint en compte l’elevada pressió sobre el sistema sanitari i que ja han retirat permisos a alguns professionals, perillen les seves vacances? O perilla l’atenció a la població?
La cancel·lació de les vacances és una possibilitat real, sí. Un professional sanitari mai es plantejarà la segona opció.
És obvi. Però també és evident que l’atenció sanitària s’està empobrint en general.
És evident, sí. Però no podem fiar-ho tot a la bata blanca. Quan et contagies, és quan la bata blanca hi pot entrar. Però tu has d’intentar prevenir, com amb qualsevol malaltia. Aquí no has de fer una mamografia o una analítica de femta. Això es prevé amb els hàbits i les actituds, cosa que ho fa francament complicat. Sobretot perquè ara la gent no té gaires ganes de parlar de la pandèmia.
De nou, hi ha hagut desprogramacions generalitzades en la cinquena onada, una barrera que ja no es volia creuar en les anteriors. Quin impacte tindrà això en la salut de la població? Com i quan es recuperarà? No es fa molt gran la bossa d’activitat pendent?
S’està gestant una onada silenciosa que no veiem i arribarà més tard. És tota la malaltia que s’està infradiagnosticant perquè la gent no pot anar al metge o perquè la infermera no pot fer controls perquè fa altres coses. Ens pensem que el sistema sanitari és com un xiclet que s’estira i s’estira, però no.
Tenen estudiat com impactarà la infradiagnosticació i com i quan es recuperarà?
El com el tenim clar. El quan haurà de ser quan la pandèmia estigui controlada; per tant, hem de sortir d’aquesta onada tan enfortits com sigui possible, tan ràpid com sigui possible, i recuperar la vida normal i per tant l’activitat diagnòstica. Llavors, si és necessari, fer més activitat, que ho serà, i la farem. Però per això és necessari aquest increment de recursos de què parlàvem abans, des del punt de vista de l’activitat i de les condicions laborals dels professionals. Si això no es dona, totes aquestes afirmacions que tenim un dels millors sistemes de salut del món... El que vulguis, però cada any l’anem empobrint, perquè hi ha un infrafinançament i una infradotació crònica. Per tant, si en els pròxims anys això que apareix en l’acord de govern no es dona, tindrem només el sistema sanitari que ens puguem pagar.
Recentment ha explicat que la meitat de l’equipament de diagnòstic està obsolet. Quin seria un percentatge acceptable i quan es podria assolir?
Una certa obsolescència l’has de tenir, però no al 50%. Podria ser un 5% o un 10% estructural, equivalent a allò que vas reposant cada any. Perquè quan passen deu anys no vol dir que un aparell no funcioni, sinó que ja hi ha tecnologies millors. Ara ens queda un camí molt llarg per recórrer. Ja vaig presentar un pressupost que ens permet començar a apaivagar aquesta obsolescència. És real i el podrem aplicar els pròxims anys. Però per arribar al 90%-95%, necessitem més recursos.
Al Parlament, s’ha compromès a no fer més externalitzacions de serveis bàsics de salut. Vol i pot revertir les que ja s’han fet?
Crec que hi ha elements als quals hem de donar, clarament, molt més múscul. Jo he treballat sempre en el sector públic i aniré a enfortir-lo al 100%.
I quins elements serien?
Permeti’m que no li ho digui encara; hi estem treballant. En tot cas, tinguem present també que no hi ha gaires sectors externalitzats.
Tal com va tot, els problemes de salut mental acabaran sent un tsunami...
Aquesta pandèmia ens ha deixat un malestar emocional clar. A tothom, però especialment en determinats grups, com la gent més gran i els joves. Deixarà moltes seqüeles i per això aquesta és una de les prioritats que ens hem fixat des del govern.
N’hi haurà prou amb els reforços previstos, tenint en consideració que partim de molt avall quant a professionals i quant a visibilització?
Ens agradi o no, les malalties mentals estan estigmatitzades. La gent no pensa si l’alcaldessa Venturós de Berga, i ho dic perquè ella ho va fer públic, pot tenir una depressió, o si el conseller de Salut pot tenir depressió o ansietat. Les malalties mentals són una malaltia més i hem de trencar amb aquest estigma.
Parlant d’això, com porta el fet de carregar amb el pes de la responsabilitat final?
És cert que abans l’última decisió no era la meva, però la meva opinió ja tenia una influència molt important i me n’anava al llit pensant si allò que havia estat defensant era el més correcte o no. Suposo que ara a la doctora Cabezas li deu costar dormir.
A vostè li costa dormir?
Sí, sí. Clarament. Hem passat moments molt complicats durant la pandèmia. Però no d’ara, ni tan sols com a secretari de Salut Pública, una figura que ara és rellevant perquè estem en pandèmia, sinó com a director de l’ICS, ja que ets responsable de vuit grans hospitals i de pràcticament tota l’atenció primària de Catalunya. Evidentment, a principis de la pandèmia, organitzar tot allò no era fàcil i em costava dormir. I ara també. El dia sempre l’acabo donant voltes al que he fet i deixat de fer. Això sembla molt jesuític, però que quedi clar que aquesta no és la meva formació.
S’ha compromès a fer un gir femení en la política del departament, que ja s’ha vist amb els càrrecs de confiança.
És cert, però cap de les persones directives ha estat escollida pel fet de ser dona. Clarament, el món és patriarcal. I el món de la salut és un món feminitzat en una societat patriarcal. I això fa que, tot i que ara surtin un 80% de dones de les carreres de medicina, i més encara de la d’infermeria, i que en la meva època ja fos un 50%-50%, tot i així, el nombre d’homes directius, fins i tot en el terreny dels caps de servei, és molt més elevat que el de dones. I crec que el lideratge femení té uns elements molt propis i aptes per al món de la salut. Jo considero que, si és que tinc lideratge, és femení. No soc un mascle alfa, dit de manera clara. Ni m’hi considero ni ho he estat mai.
El menysteniment envers l’especificitat femenina, però, és molt més sistèmic dins la medicina i implica la docència.
Efectivament. Per això he recollit una molt bona iniciativa de la consellera Vergés que, com moltes altres, la pandèmia va estroncar, però que continuarem ara en l’entorn clínic contra la violència obstètrica. Perquè a vegades és volguda, cosa que no té nom, però d’altres és invisible, inconscient, i la puc fer jo mateix en un comentari, i fins i tot no cal que la faci un home, pot ser també una dona. Cal molta sensibilització i treballar-hi molt. I ho volem fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona