Pobresa que engreixa
Els darrers estudis posen l’accent en el fet que una situació econòmica precària aguditza i sovint enquista els casos d’obesitat infantil
A Catalunya la incidència de la malaltia ja arriba al 35% dels nens i nenes d’entre 6 i 12 anys
Entre el 75% i el 80% dels infants obesos també ho seran d’adults
L’obesitat infantil és una malaltia consolidada a Catalunya i està directament vinculada a la situació socioeconòmica dels infants que la pateixen. Com menys recursos, més excés de pes. Diferents estudis que han coincidit en el temps revelen unes xifres preocupants i confirmen que sense una actuació estructural en el sistema, els nens i nenes que ara tenen sobrepès –entre el 35% i el 40% del total– el mantindran d’adults, amb les conseqüències per a la salut que això comporta. “L’excés de pes en infants assoleix el punt crític, la seva màxima prevalença entre els sis i els vuit anys”, destaca Santi F. Gómez, responsable de recerca i programes de la Gasol Foundation, que ho argumenta perquè en aquesta etapa “els hàbits d’alimentació, d’activitat física, de son i de benestar emocional ja estan consolidats i funcionen com un patró”. F. Gómez destaca que en l’últim estudi Pasos que impulsa la Fundació Gasol, es constata que les desigualtats socials “són un camp adobat per a l’obesitat infantil”. “L’excés de pes en la mainada és una epidèmia marcada pel nivell de pobresa i nosaltres ens trobem que en determinats barris vulnerables de Barcelona en edats entre els vuit i els dotze anys els casos s’enfilen fins als 55% o 60%”, afirma.
Costums adquirits
Treballen amb dades semblants a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicades a la revista Jama Network Open en un treball de camp de deu anys en què es deixa constància que malgrat que hi ha hagut una lleugera disminució en els problemes de pes de la mainada en general, s’ha incrementat en les famílies més desfavorides i en els menors estrangers. Un dels aspectes importants de l’estudi el protagonitzaven els nens llatinoamericans, que presentaven una taxa més elevada de sobrepès i obesitat. En concret, un 56% dels nens i un 50% de les nenes d’entre 6 i 11 anys d’aquestes nacionalitats tenien problemes de pes. D’altra banda, els nens i nenes d’origen africà i asiàtic que van començar l’estudi amb un pes normal són els que van augmentar més el seu sobrepès o obesitat durant els anys estudiats. Els experts atribueixen aquest canvi “a la incorporació progressiva de l’estil de vida i els hàbits occidentals”.
Martine Vrijheid, investigadora d’ISGlobal i cocoordinadora de l’estudi, adverteix de la necessitat d’intensificar les polítiques de salut pública “en edats més primerenques i especialment en els grups més vulnerables”. “L’escenari actual ens demostra que els programes per revertir l’obesitat i el sobrepès no estan arribant a les capes socials més baixes“, afirma. En aquest sentit, un segon estudi d’ISGlobal ha analitzat com viure envoltat d’alts nivells de contaminació atmosfèrica o amb una major densitat de població pot estar relacionat amb problemes de pes. L’estudi, realitzat a 80.000 infants de Catalunya, assenyala també que l’exposició als espais verds i la combinació d’usos del sòl podrien tenir l’efecte contrari. “Hi ha molts factors de risc en l’entorn urbà que poden influir en el sobrepès i l’obesitat infantil, en especial quan es tracta de criatures desafavorides”, insisteix Vrijheid, que afegeix “qui acumula massa pes quan és petit multiplica les possibilitats de tenir problemes de salut quan sigui gran”.
Diferències
El sobrepès i l’obesitat pertanyen a la mateixa família, però són conceptes que cal diferenciar. Els experts insisteixen a ser curosos a l’hora de posar etiquetes quan es tracta de definir l’acumulació de les reserves de greix al cos, en especial quan es tracta de criatures. Tenir una o una altra malaltia es defineix en funció d’una fórmula que determina l’índex de massa corporal (IMC) –es calcula dividint el pes en quilos per l’alçada en metres al quadrat–. El pes normal se situa entre els 18,5 i els 25 d’IMC. Entre 25 i 29,9 d’IMC és sobrepès i principi d’obesitat; a partir de 30 IMC es considera obesitat i arribar als 40 IMC s’entra en l’obesitat mòrbida, els casos més greus.
“No crec que la pandèmia hagi empitjorat els casos de sobrepès i obesitat infantil, perquè parlem d’un fenomen amb molts anys de recorregut”, diu el pediatre Pepe Serrano, que reconeix que tot i els esforços per posar fil a l’agulla en el tractament de les afeccions “potser fem una mica tard”. “Perquè és una malaltia amb múltiples factors i ha de lluitar contra la instauració de tants mals hàbits que ho fa tot més complicat”, recalca, i afegeix que més enllà d’aquests mals hàbits, cal tenir molt en compte altres factors com l’entorn immediat del nen o nena, la família, els costums i l’accés i qualitat de l’atenció sanitària. “Iniciatives com la croada contra el sucre del ministre Garzón o les taxes contra les begudes ensucrades arriben tard perquè han de lluitar contra una oferta acolorida i atractiva d’aliments poc sans molt implantada en la societat”, explica.
L’endocrinòloga pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu, Marta Ramon. “El biaix socioeconòmic quan parlem de sobrepès o obesitat en infants és una realitat. Tenim dades que ens diuen que la malaltia és present en un 4% dels infants a escoles de Sarrià-Sant Gervasi i en centres del Raval pot afectar el 20 o el 30% de l’alumnat”, enumera i alerta que la gravetat dels casos d’obesitat sí que han anat en augment. “També cal tenir en compte que en determinats grups encara avui no es percep l’excés de pes com una malaltia que cal tractar i això complica encara més que s’hi pugui actuar aviat”, diu.
L’augment de colesterol i la resistència a la insulina són algunes de les principals malalties que presenta la canalla. “També hem notat més casos de pubertat precoç, amb els problemes de creixement que això comporta i ens trobem amb pacients més petits, bebès, que superen amb escreix el pes habitual per a la seva edat”, alerta la pediatra de l’Hospital del Mar Sandra Ortigosa. La prevalença indica que entre el 75% i el 80% d’aquests infants també seran obesos d’adults.
“Tenen pocs estímuls que els proporcionin tant de plaer com el menjar”
L’estat emocional dels infants i adolescents amb sobrepès o obesitat és un dels factors que més preocupa els professionals de la salut. La majoria d’aquests menors, ajudats pels prejudicis propis d’una societat que ret culte a la imatge, acaben rebutjant la seva i sentint-se rebutjats en els seus cercles més propers. Aquest escenari propicia l’aïllament social, més inactivitat i deixar de participar en jocs o activitats esportives perquè li representen un esforç excessiu i no li compensen. “Es genera com una mena de cercle viciós de retroalimentació. L’infant amb sobrepès se sol sentir més insegur, porta una vida més sedentària i arrossega certa angoixa amb el menjar. Aquesta situació és conseqüència de l’excés de pes, però també la causa”, explica el psicòleg de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, Roger Ballescà, que també és coordinador del Comitè d’Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), afegeix que els nens i nenes amb obesitat “tenen pocs estímuls que els proporcionin tant de plaer com el menjar i per això hi cauen amb més facilitat”.
Per Ballescà, abordar la problemàtica del sobrepès només des d’un punt de vista fisiològic està condemnat al fracàs. “No podem deixar de banda una part bàsica com és l’aspecte emocional i el que s’ha de fer és enriquir la vida d’aquests nens amb altres activitats que els estimulin i treballar l’acceptació de la frustració i posar límits”, assenyala. Pel psicòleg les campanyes de conscienciació alimentària són importants “però no són suficients” i admet que encara avui una part de la societat es resisteix a trencar el binomi que vincula l’infant gras a l’infant sa.