Catalunya és l’únic territori que ha incorporat la figura del dietista nutricionista a l’atenció primària. I ho ha aconseguit gràcies a la persistència del Col·legi de Dietistes Nutricionistes de Catalunya (Codinucat), creat fa vuit anys. La seva actual presidenta, Roser Martí-Cid, nascuda a l’Ametlla de Mar (Terres de l’Ebre) fa 40 anys, repassa altres reptes que té el col·legi, com ara la lluita contra l’intrusisme i la integració del dietista nutricionista a la restauració col·lectiva dels centres escolars, els hospitals i les residències de gent gran.
El col·legi es va crear fa vuit anys. Per què i quines són les seves funcions?
El graduat en dietètica és una professió jove; jo soc de fet de les primeres promocions que hi va haver. I el col·legi es crea per la necessitat que hi ha en el col·lectiu de defensar els seus drets. Tota professió té un col·legi.
Senten que van guanyant reconeixement en la societat?
En els últims anys, sí que s’ha vist que la societat ja té el coneixement de la figura del dietista nutricionista. Encara falta molt per fer. Des del col·legi s’ha treballat per visibilitzar més aquesta figura, però encara hem de continuar treballant per aconseguir que tingui més presència en hospitals i geriàtrics.
Fa molt poc de la seva incorporació a l’atenció primària, una de les fites més recents. Què implicarà?
És el resultat d’una feina que s’ha fet des de fa anys, i juntament amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya hem aconseguit ser l’únic territori de tot l’Estat que té dietistes nutricionistes a l’atenció primària.
Però no fa gaire, d’això.
No, fa dos mesos. La contractació s’iniciava al gener, però hi ha hagut algunes incorporacions abans del gener. Alguns CAP ja tenen la figura del dietista nutricionista i n’hi ha d’altres que encara estan en procés de contractació. Van anunciar que se’n contractarien 150.
Això és posar en relleu el que significa una bona alimentació com a estratègia preventiva de salut pública.
Exacte, la idea és que tota la comunitat es beneficiï d’això i aconseguir implantar uns bons hàbits per disminuir les altres malalties.
Però molta gent creu que per menjar bé no cal anar al nutricionista, que tothom sap menjar bé. És cert?
Bé, la gent diu que sí, que sap què vol dir menjar bé, però la realitat és que no. Les taxes de sobrepès, d’obesitat i els trastorns de la conducta alimentària ho desmenteixen. I cal tenir en compte que el dietista nutricionista no només marca una dieta, sinó que també acompanya amb uns bons hàbits, t’ensenya com menjar, et fa una educació nutricional, et fa recomanacions, t’acompanya en tot el procés.
Ara que acabem de passar les festes de Nadal, en què hem menjat en excés, hi haurà molta gent que estarà pensant a fer algun tipus de dieta. Vostè parla de canviar els hàbits. Desaconsella les dietes?
No es tracta de fer una dieta durant sis mesos i d’aquí a sis mesos tornar als hàbits de sempre. La idea, ara que ens plantegem els propòsits per a l’any que comença, no ha de ser fer dieta, sinó anar a un dietista nutricionista col·legiat, que és la garantia que és un bon professional, i que ens assessori, ens valori els hàbits i ens ajudi a establir canvis que puguem mantenir en el temps.
Tothom hauria d’anar al nutricionista, encara que no tingui problemes de sobrepès o de salut?
Jo penso que la figura del dietista nutricionista cada cop es va coneixent més i se’n va veient la importància. Molts cops la gent només hi acudeix quan hi ha una situació determinada per alguna patologia o per recomanació del metge, i no és això. Som un professional sanitari igual que pot ser un fisioterapeuta o un psicòleg, que realment ens pot ajudar. Encara que pensem que ho fem bé, sempre hi ha coses a millorar.
També és cert que hi ha molts mites, moltes creences que no tenen cap base científica. Ens en podria citar algunes?
Un dels temes estel·lars és el gluten. Si no hi ha una patologia relacionada amb el gluten, és irrellevant treure el gluten de la dieta. Un altre seria el tema dels làctics. Excloure els làctics i substituir-los per altres llets vegetals no seria el més raonable.
I pel que fa al sucre blanc, que hi ha gent que el demonitza?
El que recomanem és escollir productes sense sucre afegit i com menys processats millor. Nosaltres obtenim sucre dels aliments, com pot ser una peça de fruita o altres productes. No caldria afegir sucre a la nostra alimentació.
I la sal?
Igual. Tenim unes xifres d’ingestió de sal força elevades i que realment hem d’intentar reduir, però no es tracta d’incorporar menys sal als aliments, perquè aquesta sí que hi ha estudis que ens diuen que és minsa, sinó que la ingestió de sal que fem nosaltres és a través d’aliments processats i ultraprocessats.
Teniu ja dades per valorar com han afectat el confinament i la pandèmia els nostres hàbits?
És cert que s’ha vist que hi ha hagut un augment de les alteracions de les conductes alimentàries. Durant el confinament també es va veure una ingestió més elevada de begudes alcohòliques, i també de sucres i farines. En lloc d’optar per elaborar receptes més saludables, es va optar per fer més pastissos, més dolços... I és cert que tot plegat ha fet que en general hi hagi un augment de pes. No gaire exagerat, però per a poca gent el confinament ha tingut l’efecte contrari.
Com podem revertir aquesta tendència?
El consell és clar. Intentar mantenir els horaris. Intentar no canviar la rutina a l’hora de menjar i fer àpats tan saludables com sigui possible. I si tenim un increment de pes, posar-hi remei al més aviat possible.
Pot donar un consell molt general? Què hem de tenir a la nevera i al rebost i què seria millor que no compréssim?
Hem d’intentar adquirir productes frescos, que no siguin processats. I si pot ser de proximitat, millor. Aquí entrarien fruites, verdures, ous, carn, peix... Com menys elaborats, millor. I que l’elaboració la fem nosaltres. Quant a comprar aliments processats o tenir alguns dolços al rebost, doncs si no ho tenim no ens ho mengem. Per tant, com menys en tinguem a casa, millor.
És partidària de prohibir alguns aliments?
Està comprovat que prohibir alguns aliments o tipus d’aliments en determinades franges d’edat encara pot ser més perjudicial, perquè la prohibició condueix a l’abús. Tanmateix, el que s’ha fet de prohibir els anuncis de begudes ensucrades per a la població infantil en determinades franges horàries sí que pot ajudar a reduir-ne el consum. Estem satisfets i pensem que les franges s’haurien d’ampliar una mica més. És una gran fita regular aquesta publicitat, però caldria regular-ho molt més, a les tauletes i a les xarxes socials.
La dieta mediterrània està vigent?
I tant. En la guia de recomanacions de l’Agència de Salut Pública als menjadors escolars, la tendència és aquesta. Tirar més cap a productes més vegetals, menys processats, productes més frescos, i deixar més de banda els productes d’origen animal. I, sobretot, incloure la fruita seca i els llegums en la dieta. Cal recordar que els llegums, que molts cops ens pensem que són una verdura o un farinaci, són proteïnes vegetals. I, per tant, si després d’un plat de llenties posem un tall de carn, estem ingerint un excés de proteïna que no cal.
Els dejús depuratius serveixen?
Això no serveix per a res. Realment el que depura és el nostre organisme. El nostre fetge, el ronyó... Són els òrgans per metabolitzar tots els tòxics i perquè es puguin eliminar a través de l’orina, de la suor... No hi ha productes miraculosos que desintoxiquin. Ho ha de fer el nostre propi cos.
I què ens pot dir quant a alguns “superaliments” que es presenten com a miraculosos…?
El nostre superaliment és l’oli d’oliva i la fruita seca.
Per què?
És pels àcids grassos que té. És un tipus de greix que és saludable, que t’ajuda a disminuir el risc de malalties cardiovasculars. I, per tant, és el que tenim a la nostra zona. No cal que busquem les baies de goji ni productes que provenen d’altres territoris.
Cada cop hi ha més gent jove vegetariana. Són dietes segures?
Cadascú té les seves creences. Tot i així, si es vol seguir una dieta vegetariana, cal estar assessorat per un dietista col·legiat per tal que aquesta alimentació sigui tan correcta com sigui possible i no hi hagi dèficits nutricionals. Això és molt important.
Un nen pot seguir una dieta vegetariana sense riscos?
Hi ha hagut casos en altres països en què s’han denunciat els pares. Jo crec que s’han de respectar totes les opcions, però cal estar molt ben assessorats per un professional. Personalment, penso que al nen se li han de donar diferents opcions perquè sàpiga què escollir quan tingui poder de decisió abans de fer-lo directament vegà. Però si s’opta per això, li caldran suplements, com la B-12.
Hi ha vegans que es mengen un bistec de tant en tant... Seria una opció?
L’OMS recomana menjar carn vermella entre un i dos cops al mes. Es pot menjar tranquil·lament cada quinze dies. Seria ideal anar alternant entre carn blanca, ous i peix. Per mi, el missatge clau seria que hem d’anar a un tipus d’alimentació com la que consumien els nostres avantpassats. Més productes naturals, coses fetes a casa i els productes que tinguem més a l’abast.
A vegades hi ha canvis de criteris que confonen. Un cas és el vi: deien que una copa era bona i ara ja no és clar...
El vi s’ha venut com un producte cardioprotector perquè té antioxidants. Però no hem d’oblidar que té alcohol. I l’alcohol és un tòxic que l’organisme ha d’eliminar. Per tant, consumir una copa de vi al dia com ens recomanaven fa uns anys per evitar malalties cardiovasculars no seria el consell adequat. De fet, les piràmides nutricionals ja han anat retirant les copetes de vi… Pel que fa a les begudes, el més important és beure aigua i evitar begudes ensucrades, ja siguin naturals o industrials.
I el cafè?
Doncs ara es dona per vàlid que el consum d’entre tres i cinc tasses de cafè al dia pot reduir el risc d’algunes malalties, com la diabetis mellitus de tipus 2, l’Alzheimer, el Parkinson i algunes malalties cardiovasculars. També té efectes antioxidants i antiinflamatoris.
A vegades el problema és que rebem massa missatges, a través de la publicitat, de les xarxes...
O gent que fa un curs de deu hores i dona consells sobre alimentació que poden ser erronis... Per això reivindiquem que la població es guiï del que diguin els col·legiats. La població ha d’anar als col·legiats i no als que troben per internet i que moltes vegades no tenen ni la capacitació ni la formació. Cal fer veure a la gent la necessitat d’anar a un professional col·legiat i que no faci cas del que li arribi per altres vies. Aquesta és l’única manera de posar fi a les falses creences que ens fan dubtar.