Una nova clínica per transformar Girona

La nova Clínica Girona ja és una realitat. L’equipament, de vuit plantes i 41.000 m², estarà operatiu a partir de dilluns que ve a les noves instal·lacions als números 204 i 206 del carrer Barcelona, però ahir ja es va inaugurar oficialment . Serà el primer canvi d’ubicació de la clínica des de la seva fundació, el 1934, any en què va entrar en funcionament en un edifici de tres plantes que l’arquitecte Rafael Masó va dissenyar “fora muralla”, a l’actual carrer Joan Maragall. El vell centre tancarà les portes dilluns, i el mateix dia es farà el trasllat dels pacients ingressats a la nova ubicació, a l’entrada sud de la ciutat. Les obres de la clínica, que tindrà 120 habitacions i una plantilla d’unes 600 persones, han tingut un pressupost de 65 milions d’euros.

Pere Solà, president del consell d’administració de Clínica Girona, va explicar durant l’acte d’inauguració els “grans esforços” que s’han fet per aixecar l’obra. La idea d’una nova clínica germina amb l’inici del nou segle per tal de posar fi al creixement “anàrquic i disgregat” de la institució pels carrers adjacents a Joan Maragall, conseqüència dels nous serveis que va incorporant la clínica. Amb tot, el primer projecte per fer realitat la nova clínica –en uns terrenys que el 2002 es van comprar a Fornells de la Selva– va fracassar. Solà va recordar que va ser Carles Puigdemont, durant la seva etapa com a alcalde de Girona, qui va permetre desencallar el projecte proposant personalment el carrer Barcelona com a ubicació de la clínica. “Creia que la nova clínica serviria de motor de recuperació de l’entrada sud”, va dir Solà, que també va recordar l’esperit d’innovació i el caràcter gairebé “cooperatiu” de Clínica Girona: “Els metges i el personal sanitari representen el 94% de l’accionariat, i mai hem repartit beneficis. Sempre hem reinvertit.”

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va insistir en la idea de la nova Clínica Girona com a revulsiu per a la ciutat: “És l’inici de la transformació de tota la carretera Barcelona, que convertirà aquest espai en un districte més dinàmic i potent.” Madrenas va reivindicar “l’envergadura” del projecte i “l’esperit de sacrifici” dels promotors per fer-lo realitat. “Desitjo que la nova Clínica Girona sigui el símbol de la reactivació que estan vivint la ciutat i el país i el preludi de molts èxits més”, va recalcar.

Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitat, va recordar que vivia just davant del nou emplaçament de la clínica quan es van començar a desmantellar les naus que hi havia anteriorment. La consellera va reconèixer la capacitat de recerca de Clínica Girona, i va dir que un projecte com aquest representa “qualitat, innovació i vertebració de país.”

Finalment, Josep Marisa Argimon, conseller de Salut, es va fixar, com a metge que és, en la llum natural d’unes instal·lacions “modernes i sòbries”: “La llum és primordial per guarir, i aquí n’hi ha a dojo.” I va assegurar que la nova ubicació servirà per “traccionar” la ciutat. “Serà font de riquesa i pol de desenvolupament. Ben segur que a partir de la clínica sortiran nous serveis”, va destacar el conseller.