La Fundació Salut Empordà (FSE) impulsa des de l’any 2019 el desenvolupament d’una aplicació per a mòbils i per a web que permeti fer un autotest de visió en línia, que faciliti l’anàlisi de factors com ara l’estat d’agudesa visual i refractiva, amb l’objectiu últim de reduir les llistes d’espera. L’estudi forma part des del principi d’un model nou d’atenció oftalmològica que pretén apropar els pacients del territori. Es vol millorar la salut ocular de la població de l’Alt Empordà, reduir la llista d’espera tant per a la primera visita com per a les proves de seguiment en oftalmologia i, també, disminuir el nombre de derivacions des de l’atenció primària cap a l’hospital de Figueres, la qual cosa evitarà desplaçaments innecessaris als usuaris.

En el moment d’iniciar-se el projecte, el 17% de les derivacions de l’atenció primària cap a l’hospital de Figueres eren per al servei d’oftalmologia. De les quals, el 40% eren per alteracions de l’agudesa visual i, en aquests casos, és l’optometrista qui en fa la valoració inicial. Amb l’app, que es podria posar en servei –encara que sigui de manera restringida– ja el gener vinent, es vol rebaixar el nombre de derivacions en aquests casos, que, més que a l’hospital, han d’anar a l’òptica. La intenció és que la informació obtinguda a través de l’app s’aboqui automàticament a l’historial del pacient i aquests registres oftalmològics puguin garantir la continuïtat assistencial. Es vol aconseguir que tots els nivells assistencials treballin amb els mateixos criteris de derivacions, guies i protocols de les patologies i sota la supervisió de l’oftalmòleg.

L’aplicació està ja en fase avançada, fins al punt que es preveu tenir-la a punt i posar-la en ús al gener, segons el director de recerca i innovació de la Fundació Salut Empordà, Pere Plaja. Ara mateix, l’aplicació ja funciona adequadament i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries n’ha de verificar l’autentificació. Una de les qüestions que caldrà resoldre serà l’arribada automàtica de la informació a l’atenció primària. Per això, es preveu que la implementació inicial estigui subjecta a algunes restriccions. El projecte de desenvolupament va fer els primers passos a l’àrea bàsica de salut de l’Escala, que gestiona la Fundació Salut Empordà, amb la incorporació d’una consulta d’optometria.

El cap del servei d’oftalmologia de l’hospital de Figueres, Jordi Juvanet, ha treballat en el procés de desenvolupament de l’aplicació i considera que l’autotest ha d’arribar a ser realment “una eina molt poderosa” per a la gestió diària. Juvanet descriu com es predisposa el professional davant un problema de visió d’un pacient: “D’entrada, hem de discernir si és un problema orgànic que necessita un metge o bé tens al davant un problema purament òptic, per al qual hi ha una solució d’optometria al carrer que està fora del sistema sanitari públic.” És en aquesta tria que l’aplicació ha de tenir un paper important. El cap del servei opina que l’eina ha de dirigir la població “cap al camí òptic o cap al camí mèdic”. “Això ens podrà estalviar una feina no productiva a l’hospital que serà molt important.”

La tria és clau per retallar les llistes d’espera. Cal evitar, per sobre de tot, deixar pacients en llista d’espera que poden tenir patologies greus: “Quan algú em diu que no hi veu bé, jo d’entrada no sé què té, i pot ser que fem esperar gent que té problemes greus. La idea és que això no passi.”

La quantificació de l’estalvi de temps de cua és una qüestió que Juvanet no es veu amb cor de calcular. Diu que “l’estalvi serà important”, però no sap fins a quin punt es rebaixarà l’espera. “Sabem que amb això la reduirem. Serà important el canvi, perquè sabem la quantitat de visites que fem els optometristes a l’hospital i que no passen per un metge. Cal que els metges ens centrem en les visites que ens pertoquen.”

L’atenció primària està “molt lligada de mans i peus” en qüestions oftalmològiques. “Un problema orgànic més o menys banal, com una conjuntivitis, es pot solucionar a primària. Però quan el malalt diu «no hi veig bé», la primària té més dificultats perquè no té eines.”

La principal dificultat per a la confecció de l’aplicació ha estat l’adaptació dels tests de visió tradicionals a les pantalles d’ordinador. “Els tests de visió –explica– es basen en mides gruixudes, brillantors i distàncies d’un objecte. Quan ho poses en mans dels informàtics, això no és tan fàcil. Segurament això és el que més ens ha costat.” Una altra cosa és el càlcul que fa l’aplicació amb les dades que se li faciliten: “Els algoritmes que fa servir l’aplicació són lògics; de fet, són la traducció del procés mental que fem servir quan treballem. Això no ha costat tant”, descriu Juvanet.

Al llarg del desenvolupament del projecte, s’han descobert també les dificultats que donava l’aplicació en la versió web. “El mòbil no ha de calibrar la pantalla. A les pantalles d’ordinador tot canvia i, per tant, el format web s’ha fet més dificultós.”