Canviar el punt de col·locació dels marcapassos pot evitar complicacions posteriors
Un estudi del servei de cardiologia de l’Hospital del Mar demostra que canviar el punt de col·locació i activació dels marcapassos dins del cor pot reduir de forma dràstica les complicacions associades a l’ús d’aquest aparell. Més del 12 % de les persones a qui s’instal·la un marcapassos desenvolupa una disfunció del ventricle esquerre, que pot suposar l’aparició d’arítmies o una insuficiència cardíaca per l’activació anòmala de la musculatura del cor. En alguns d’aquests casos, això suposa noves intervencions per posar un nou marcapassos en el costat esquerre que reverteixi els efectes adversos del primer.
Els marcapassos, de forma habitual, s’implanten a la punta del ventricle dret per estimular la musculatura del cor i restablir el ritme cardíac adequat. Però els resultats dels investigadors catalans, publicats a la revista Circulation: Arrhythmia and Electrophysilology, revelen que si el marcapassos es posa a l’interior del septe ventricular, l’àrea que separa els dos costats del cor, i n’estimula la branca esquerra, s’eviten aquestes complicacions.
“En pacients amb la funció cardíaca normal, en posar-los el marcapassos a la branca esquerra, aconseguim regular el ritme cardíac, evitant deterioraments. Amb la localització habitual, es deteriora un 6 % de mitjana en sis mesos”, explica el doctor Ermengol Vallès, autor del treball i cap de secció de la Unitat d’Arítmies del Servei de Cardiologia.
Tècnica ja en ús
Aquest punt de col·locació de marcapassos ja s’utilitza per als pacients que en requereixen un i tenen el cor feble, de manera que ampliar-ne l’us podria estalviar un gran nombre d’aquestes segones intervencions.
L’estudi es va fer seguint l’evolució de 75 pacients amb marcapassos intervinguts a l’Hospital del Mar. Comparant l’evolució posterior, es va veure que usant la nova ubicació es preserva la funció cardíaca a mitjà termini i disminueixen els ingressos per insuficiència cardíaca, concretament del 22 % al 5 %, amb una caiguda del 78 % quan es comparen tots dos grups de pacients.
