Als 71 anys continua treballant com a dissenyador d’estands de fires. Es podria jubilar, però diu que encara es veu capaç i que –“fins que els clients no em diguin el contrari”– continuarà feinejant per poder gaudir d’una pensió més digna. Per a en Ramon, superar la franja dels 60 i la dels 70 ha estat un salt en què “encara et sents jove”. Això explica la decisió d’ara fa dos anys, quan es va matricular d’algunes assignatures del grau d’enginyeria informàtica a través de la Universitat Oberta de Catalunya, la UOC. De jove havia fet tres anys d’arquitectura i un de matemàtiques, però va deixar les dues carreres a mitges. “Soc un usuari informàtic, però volia saber què tinc entre mans aprofundint en la IA, ara que està tan en voga”, explica amb referència a aquest nou repte que l’atrau no tant per aprendre programació sinó per poder-se “retrobar amb les matemàtiques”.

De moment té aprovades quatre assignatures de matemàtiques i circuits lògics. “Busco coneixement, sense presses per acabar, perquè no m’hi he de guanyar la vida”, explica sobre un sistema d’ensenyament a distància que li permet organitzar-se sense moure’s del poble on viu, Sant Llorenç de Morunys. “Vas al teu ritme”, diu després d’una aturada aquest semestre en què tenia massa feina per compaginar-ho amb els exàmens. En un primer moment va intentar fer classes presencials a la Universitat de Barcelona, però havia de fer una prova d’accés que va fer que se’n desdigués. Reconeix que la “retentiva” no és la mateixa que la que pot tenir un estudiant més jove, i és per això que admira els companys que es decanten per fer estudis humanístics. “Memoritzar costa, i noto que després d’un parell d’hores estic cansat mentalment i he de parar”, diu, conscient que li falta “més energia” per concentrar-se que fa uns anys. Connectar-se a la plataforma de la UOC amb els professors no li ha suposat cap problema i li ha permès aprendre molts anglicismes que es fan servir.