A Catalunya es redacta i registra més d’un document de voluntats anticipades cada hora
S’hi deixa per escrit les instruccions dels tractaments mèdics que es vol rebre si una malaltia impedeix expressar la voluntat
En un DVA es poden detallar diverses preferències en relació amb el tractament mèdic i assistencial
Al dia es registren una mitjana de 25 documents d’aquest tipus. Des del 2002, quan va ser creat, se n’han fet 84.139
Si algun dia pateixo alguna malaltia que no em permet expressar el tractament que vull rebre, qui decidirà per mi? Aquesta pregunta inquieta moltes persones, i cada cop en són més les que opten per resoldre-ho registrant l’anomenat document de voluntats anticipades (DVA).
A Catalunya, l’any passat es van registrar, de mitjana al dia, 25 documents de voluntats anticipades, un document en què les persones deixen per escrit les instruccions sobre intervencions i tractaments mèdics que desitgen rebre si una malaltia física o psíquica els impedeix expressar la seva voluntat.
En concret, les darreres dades disponibles del Departament de Salut de la Generalitat, corresponents a l’any passat, indiquen que en tot el 2017 es van registrar 9.251 documents, l’11% de tots els registrats fins ara. Això significa que ha augmentat encara més la tendència que se seguia des de l’any 2007, quan la mitjana de documents registrats era d’una vintena diària.
En total, des del juny del 2002, quan es va posar en funcionament el registre de voluntats anticipades del Departament de Salut de la Generalitat, fins al 31 de desembre del 2017 s’hi han dipositat 84.139 DVA. Aquesta tendència apunta que, per a determinats sectors de la ciutadania, la realització del document de voluntats anticipades ha deixat de ser un fet excepcional.
Per sexes, el percentatge total de dones que han registrat un DVA continua sent significativament superior (67%) al d’homes (37%). Per edats, encara que les persones que fan i registren el DVA són majoritàriament persones grans, el 35% de les dones i el 37% dels homes que l’han dut a terme tenen menys de 60 anys. Pel que fa a la nacionalitat, el 83,55% de documents són de persones amb nacionalitat espanyola i el 16,45%, d’estrangeres.
Per demarcació, a Barcelona hi ha registrats gairebé el 78% de tots els DVA. A Tarragona, més del 8%; a Lleida, prop del 4%, i a Girona, prop del 10%. Barcelona, Manresa, Vic, Sant Cugat del Vallès i Girona són les ciutats amb més DVA registrats.
Autonomia del pacient
En un DVA es poden detallar diverses preferències en relació amb el tractament mèdic i assistencial. El Departament de Salut de la Generalitat vetlla perquè aquestes voluntats siguin conegudes i respectades.
Així, per exemple, són voluntats expressades habitualment per les persones que no se’ls prolongui la vida de manera artificial, que no rebin tractaments de suport ni teràpies poc contrastades, o que no se’ls traslladi de lloc on resideix en l’últim tram de vida. Així mateix, també es pot manifestar el desig de fer donació d’òrgans, i serveixen tant per orientar la pràctica respectuosa dels professionals sanitaris com per dissipar els dubtes i les angoixes dels familiars.
En l’espai digital de la Generalitat de la Meva Salut: lamevasalut.gencat.cat , hi ha informació personal de salut –com diagnòstics, informes clínics o resultats de proves–, també inclou el DVA, si s’ha registrat prèviament. Des d’un punt de vista legal, la possibilitat d’expressar d’una manera anticipada i consignar la voluntat de com vol ser atès és un dels principals drets que la llei reconeix al ciutadà.Aquest dret es fonamenta en el principi d’autonomia del pacient: és a dir, el dret que posseeix cada individu de prendre les decisions que es corresponguin amb els seus valors i conviccions personals.
Segons un estudi recent, en la majoria de casos, el DVA va ser consultat i es van respectar les indicacions que hi figuraven; també es conclou que els pacients que disposen de DVA (si encara mantenen la capacitat per fer-ho) participen més en la presa de decisions, i aquestes són millor acceptades per l’equip assistencial.
