Lluèrnia posa a prova la capacitat d’Olot com a seu d’actes multitudinaris

Des de la seva primera edició, el 2012, Lluèrnia ha estat un èxit de públic, fins al punt que, pel que fa a la logística, el vespre i la nit del festival és comparable al dia més multitudinari de la festa major, segons l’Ajuntament. No hi ha dades objectives de quanta gent atrau Lluèrnia, però els organitzadors assenyalen que en l’última edició (la del 2016, perquè l’any passat es va suspendre arran dels esdeveniments polítics) van ser prop de 25.000. L’esdeveniment d’aquest dissabte –amb una cinquantena d’instal·lacions– no serà una excepció i s’espera una quantitat similar de visitants, a més del públic local.

L’arribada d’una gentada en un curt marge de temps, la seva concentració i el seu desplaçament en una àrea no gaire extensa durant les encara no sis hores del programa és un repte de primera magnitud, tant per als organitzadors com per als cossos implicats en la seguretat, com ara la Policia Municipal i Protecció Civil, i també el centenar de voluntaris que reforcen la vintena de persones de l’equip organitzador. La circulació de vehicles queda molt restringida als llocs més cèntrics, es tanquen carrers i llums de carrers i places, i s’han d’habilitar espais d’aparcament a la perifèria.

Bus llançadora

Per facilitar els desplaçaments, dissabte s’estrenarà un bus llançadora que anirà de l’esplanada de l’antiga estació al centre, i també una aplicació que ajudarà a localitzar els espectacles. D’altra banda, l’Ajuntament ha repartit 1.600 cartes als veïns dels espais restringits en què s’informa de les afectacions. “Els demanem comprensió i paciència”, deia aquesta setmana el regidor Estanis Vayreda, conscient que no tothom veu de bon ull tant d’enrenou.

Els beneficis

Les crítiques, però, passen inadvertides probablement perquè a Olot s’és conscient que Lluèrnia dona una fama positiva a la ciutat. El turístic, en concret la restauració, és el sector que en surt més beneficiat des del punt de vista econòmic. No hi ha un estudi fiable de la repercussió econòmica de l’arribada de tants visitants, però sí que se sap que la major part dels aproximadament 60.000 euros de pressupost es destinen a proveïdors de serveis i productes de la demarcació. Pep Fargas, impulsor i ànima de Lluèrnia (que és una iniciativa privada), remarca els beneficis intangibles aportats pel festival, com ara el fet que ajuda a “fer ciutat” perquè s’hi impliquen, entre altres col·lectius, moltes entitats i les escoles.