Ciència

IVÁN AGULLÓ

FÍSIC TEÒRIC, DOBLE GUANYADOR DEL PREMI DE LA GRAVITY RESEARCH FOUNDATION

“L’univers no va començar amb el big-bang, com pensa la majoria”

El científic il·licità divulga les darreres teories per explicar les grans incògnites de la cosmologia, com l’origen de la matèria i l’energia fosca i els límits físics i temporals de l’univers

Iván Agulló (Elx, 1980) ja fa temps que és una veu autoritzada de la física teòrica. El 2011, tot just superada la trentena, va esdevenir el primer investigador de l’Estat premiat per la Gravity Research Foundation, que havia reconegut abans Stephen Hawking i diversos guanyadors del premi Nobel. I el 2017 el van tornar a guardonar. És autor del llibre Más allá del Big Bang: Un breve recorrido por la historia del universo (Ed. Debate) i just abans del confinament va fer una conferència a CosmoCaixa.

M’havien explicat mil cops que el big-bang era l’inici de tot...
Quan es va proposar el big-bang, a les veus més autoritzades, Einstein inclòs, els va semblar una idea inacceptable. De fet, el nom big-bang prové de la burla d’un dels grans oponents de la teoria. Ara la majoria creu com a cert que l’univers va començar amb el big-bang, i no és així. La majoria de teories actuals apunten que no hem de creure a cegues que allò fos l’origen del temps. Encara és un tema de recerca i moltes apunten que hi ha univers més enllà.
En què es basen?
La teoria de la relativitat general d’Einstein, que funciona molt bé per explicar l’univers, ens diu que el big-bang és el límit fins on podem arribar. El problema és que, molt a prop d’aquell instant, la densitat de matèria i la intensitat de la gravetat era tan extrema que la teoria d’Einstein deixa de tenir validesa, perquè no inclou els principis de la física quàntica. I estem segurs que la quàntica va tenir un paper crucial en aquell esdeveniment. Per tant, el big-bang no és una predicció de la teoria d’Einstein, sinó el resultat d’aplicar-la més enllà del seu règim de validesa, i fins i tot ell ho va dir. Per tant, no sabem com va començar l’univers.
Així doncs, què hi hauria més enllà del big-bang?
Hi ha diferents teories, perquè els físics teòrics tenim una imaginació enorme. Una idea que té molta acceptació és que allò no va ser el començament de tot, sinó un gran rebot, és a dir l’instant en què l’univers va deixar de contraure’s i va començar a expandir-se. Això ens diria que la història de l’univers es pot estendre cap al passat de manera infinita, que l’univers és etern.
De teories n’hi ha moltes més...
Una altra idea és que l’univers abans del big-bang era estàtic i a partir d’algun esdeveniment va començar a expandir-se. Una altra idea és que l’univers ja es pogués estendre abans del big-bang, però que el temps físic, la noció, naixés amb el big-bang. Que abans del big-bang existís la noció d’espai però no la del temps. Sé que ho dic d’una manera fàcil i és complicat d’entendre, però els físics tenim una forma matemàtica concreta i precisa de descriure que no hi ha temps. En resum, hi ha moltes teories diferents i amb el temps se sabrà quina és la correcta.
En la seva feina què té més pes, les idees o les dades?
El meu treball es fomenta en idees conceptuals, però per descomptat treballo amb dades. Llegeixo les dades del que la gent observa, veig quines coses no es poden explicar i utilitzo els meus coneixements i les teories per veure si hi ha alguna explicació. Em guio per idees conceptuals matemàtiques i físiques que siguin elegants i que em semblin simples i boniques. El treball té fases: primer tens la idea intuïtiva, després li dones una forma precisa mitjançant les matemàtiques, després se’n calculen les conseqüències i, finalment, es compara amb les dades existents o es proposa als astrònoms que ho observin.
I hi ha consens sobre si l’univers és finit o infinit?
Les dades experimentals ens diuen que l’univers és compatible amb ser infinit. I utilitzo aquesta fórmula perquè la manera com ho mesurem és a partir d’un paràmetre que, si el seu valor és zero, significa que l’univers és infinit. Però quan es mesura alguna cosa, per potent que sigui el laboratori, sempre hi ha un petit marge d’error. Per tant, el que hem mesurat fins ara ens diu que l’univers és molt molt molt proper a ser infinit, però és impossible afirmar-ho amb rotunditat.
La matèria i l’energia fosca són altres grans incògnites sobre la taula dels cosmòlegs. Què són?
Encara no ho sabem. La matèria fosca, tot i que no emet llum, com a mínim es comporta gravitacionalment. Una proposta raonable és que sigui l’efecte global de molts forats negres que es van crear per alguna raó. Pel que fa a l’energia fosca, és més incerta. La millor proposta que tenim és que sigui l’energia del mateix buit, perquè la quàntica ens ha ensenyat que el no-res no existeix, sempre hi ha energia. Però els càlculs no ens quadren, jo crec que no els sabem fer bé. Respecte als universos paral·lels, no hi ha cap certesa sobre la seva existència. Si allò que passa en un altre univers no afecta causalment el nostre, això està fora de la física, perquè com a ciència, per definició, s’ha de poder comprovar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Desmantellada una organització criminal a Catalunya dedicada al tràfic internacional de marihuana

Barcelona

Set noies de Girona publiquen un llibre solidari en benefici de l’Hospital Sant Joan de Déu

Girona

Un ferit greu i sis detinguts en una baralla multitudinària al Port Olímpic de Barcelona

Barcelona
opinió

Joventut, país i futur. Els reptes que tenim

Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies

Només l’1,6% dels 6.000 PCR fets al Vallès donen positiu

barcelona

Roses suspèn el carnaval del 2021, sis mesos abans

ROSES

Roses suspèn el carnaval del 2021, sis mesos abans

ROSES

Els àpats becats es duran a casa si es confina l’escola

Barcelona

Rússia aprova la vacuna contra el coronavirus amb escepticisme general

Moscou