Ciència

ESPAI

NASA i sector privat: nova era a l’espai

La col·laboració entre l’agència dels EUA i empreses privades transforma l’exploració espacial

L’associació amb Space X ha creat naus que porten astronautes a l’Estació Espacial Internacional

La gestió del trànsit espacial i la mitigació de la brossa són dos dels reptes dels científics

La NASA “se centra més a cooperar en lloc de competir amb altres països”, diu un portaveu

L’exploració espacial ha experimentat una transformació monumental amb la creixent participació del sector privat, fet que ha marcat una nova era en la manera en què la humanitat navega per l’univers. Tradicionalment dominada per agències governamentals com la NASA, aquesta nova dinàmica ha obert noves fronteres d’exploració i descoberta.

La col·laboració entre la NASA i empreses privades ha estat crucial en aquest canvi de paradigma. “La NASA està cooperant amb socis comercials en diversos projectes i missions, i s’accelera, d’aquesta manera, la innovació i la rendibilitat a l’espai”, destaca un portaveu de l’agència en una entrevista amb El Punt Avui.

Un dels exemples més significatius d’aquesta col·laboració, segons aquesta font, és el programa de tripulació comercial, iniciat el 2010 en associació amb SpaceX i Boeing. Aquest programa ha desenvolupat naus espacials capaces de transportar astronautes a l’Estació Espacial Internacional (ISS, segons la sigla en anglès), i ha assolit èxits remarcables que han suposat un punt d’inflexió en els vols espacials privats. En total, ha estat finançat amb uns 6.200 milions de dòlars per SpaceX, fundada per Elon Musk, i uns 4.800 milions per l’aeronàutica Boeing.

De fet, aquest portaveu explica, en la conversa mantinguda amb aquest diari, que la NASA ha treballat amb nombroses empreses comercials que han participat en les operacions dels Estats Units “en l’òrbita baixa terrestre i en el retorn dels Estats Units a la Lluna, així com en multitud de missions de recerca científica i aeronàutica”.

Això inclou empreses que contribueixen al desenvolupament d’un vehicle lunar tot terreny que s’utilitzarà en futures missions lunars, i la creació d’aterradors lunars comercials, com l’IM-1 d’Intuitive Machines, que va arribar amb èxit a la superfície de la Lluna al febrer.

A més, el 2023, la NASA va anunciar aliances addicionals amb empreses com ara Blue Origin, propietat de Jeff Bezos, fundador d’Amazon, per desenvolupar altres aterradors lunars amb una inversió total que supera els 7.000 milions de dòlars, segons dades públiques de l’agència espacial.

Quan se li pregunta com equilibra la NASA la competició amb la cooperació internacional en la nova cursa espacial, especialment amb el paper creixent d’actors com la Xina, el portaveu assenyala que l’agència nord-americana “se centra més a cooperar en lloc de competir amb altres països per garantir que l’espai sigui accessible a tots els humans per a fins pacífics”.

“Això es pot veure a través de la nostra ferma tasca a bord de l’Estació Espacial Internacional, on la NASA fa la seva part per donar suport i operar l’estació”, va destacar. L’estació espacial ha estat visitada fins ara per astronautes de 23 nacionalitats, gràcies a la col·laboració establerta per la NASA amb agències espacials de tot el món.

Relacions pacífiques

A més a més, a través dels Acords Artemis, signats l’any 2020, la NASA s’ha pogut associar fins ara amb gairebé 40 nacions per impulsar l’exploració espacial a tot el món i enfortir les relacions pacífiques entre els països membres.

La NASA també continua convidant agències espacials d’altres nacions a participar en l’exploració de la Lluna i més enllà, i ofereix oportunitats per participar en missions pioneres.

Exemples d’aquestes associacions inclouen l’astronauta canadenc Jeremy Hansen, de l’Agència Espacial Canadenca, en la pròxima missió Artemis II al voltant de la Lluna, així com la col·laboració amb el Japó en el desenvolupament d’un rover lunar pressuritzat.

Més enllà d’aquestes col·laboracions internacionals, l’agència espacial nord-americana té dos reptes molt importants en les pròximes dècades: la gestió del trànsit espacial i la mitigació de la brossa espacial.

En aquest sentit, la NASA està desenvolupant una estratègia integral de sostenibilitat espacial per actualitzar les seves polítiques actuals i permetre operacions espacials més responsables.

La iniciativa, desenvolupada per un consell assessor interinstitucional, desenvoluparà un marc per avaluar la sostenibilitat espacial i prioritzar els mètodes més eficients d’operacions en el medi ambient espacial i reduir el risc de deixalles orbitals.

“El marc també desenvoluparà tecnologies i polítiques innovadores que disminuiran la barrera per a operacions més sostenibles, milloraran les col·laboracions fora de la NASA i racionalitzaran l’organització interna de l’agència”, recalca el portaveu.

Futur sostenible

Aquesta nova era de col·laboració entre la NASA i el sector privat, combinada amb l’augment de la cooperació internacional, representa un avenç significatiu cap a un futur més sostenible i accessible en l’exploració espacial.

Mentre la humanitat avança cap a nous horitzons, la combinació d’innovació privada i experiència pública assegura que continuï explorant l’univers de manera més eficient i responsable que mai.

7.000
milions
de dòlars ha invertit la NASA per desenvolupar aterradors lunars amb l’empresa Blue Origin de Jeff Bezos.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

trànsit

Els Mossos despleguenun macro operatiu de Trànsit amb una trentena de controls simultanis

Barcelona
BANYOLES

Fil a l’agulla per a desenvolupar Sota Monestir

BANYOLES
URBANISME

La Paeria impulsa la construcció de 17 nous habitatges al Centre Històric

lLEIDA
serveis

El nou pavelló de les Glòries incorporarà una coberta verda

bARCELONA
infraestructures

El traspàs de la línia R1 de Rodalies farà els primers passos el gener del 2025

barcelona
TREBALL

Denuncien la sobrecàrrega de feina de les infermeres a la costa tarragonina

L’Ametlla de Mar
SOCIETAT

Barcelona acull del 10 al 18 d’agost la quinzena edició del Circuit Festival

Barcelona
MEDI AMBIENT

Buiden de peixos el pantà d’Ulldecona per evitar una mortalitat massiva

La Pobla de Benifassà
INFRAESTRUCTURES

Acciona pagarà finalment els afectats per les esquerdes del túnel del Coll de Lilla

Montblanc