Francesc Viader Martí, conegut a la ciutat de Girona amb el nom de Quico, va morir dimecres a l’edat de 70 anys i ahir va ser acomiadat per familiars, coneguts i veïns al tanatori de Girona.

Aficionat al teatre i al cinema, Quico Viader va fer de guionista, actor i director. Però a la ciutat es va fer molt popular arran de l’obertura, l’any 1978, del restaurant Cipresaia, al Barri Vell de Girona. Un establiment que en poc temps es va convertir en un lloc de referència per la cuina innovadora que s’hi feia i els clients que hi atreia. Visitat per grans personalitats, el Cipresaia, que barrejava la cuina catalana amb la provençal, va estar obert fins l’any 2006. Aleshores, va agafar el relleu el Divinum.

Aficionat a la literatura des ben jove, als disset anys ja treballava de primer actor al Teatro Nacional Español, a Madrid, recitant Shakespeare. Més tard, va marxar a Barcelona, on va estudiar a l’Institut del Teatre, d’on no es va emportar una molt bona experiència.

En el món cinematogràfic, va fer el guió de la pel·lícula Después del diluvio (1969), dirigida per Jacint Esteva-Grewe, basada en la famosa frase de Lluís XIV “Après moi le déluge”. L’argument era una transposició de l’enfrontament entre l’anarquisme i el comunisme a Catalunya. En aquesta pel·lícula va fer d’actor i va compartir escenes amb Paco Rabal i Mijanou Bardot (germana de Brigitte Bardot). El film va ser rodat entre Platja d’Aro i els boscos cremats de Llagostera.

No obstant això, com a actor a la pantalla gran, va debutar a la pel·lícula Amor adolescente, de Jordi Lladó, amb argument de Josep Maria Gironella i guió del mateix Jordi Lladó i Pius Pujades. També va participar en altres produccions, com ara als films La piel quemada o La respuesta.