Educació

Ensenyament

Sis escoles rurals incorporen els infants d'un i dos anys

El pla experimental, que es va posar en marxa el curs passat a Lleida i a les Terres de l'Ebre, arriba ara a la Catalunya Central

Es busca que els nens no hagin de marxar dels municipis que no disposen de llars d'infants

Un total de sis escoles rurals de la Catalunya Central s'incorporaran aquest curs a l'anomenat pla experimental del primer cicle d'educació infantil de la Generalitat, que a la pràctica comporta que les escoles de petits pobles que no disposen de llar d'infants podran admetre nens d'un i dos anys (s'afegeix el P1 i el P2) i establir un sol grup que englobi els alumnes d'un a tres anys.

Seran les primeres de
la Catalunya Central que proven aquest projecte, ja que el pla es va posar en marxa just el curs passat a les escoles rurals dels àmbits dels Serveis Territorials de Lleida i a les Terres de l'Ebre, i és ara quan arriba al nostre territori.

Es tracta de l'escola de Borredà i de l'escola Serra de Picamill de Vilada (que pertanyen a la ZER Berguedà Centre), l'escola Llevant d'Oristà (ZER Gavarresa), l'escola L'Estany (ZER Moianès Llevant), l'escola Lillet A. Güell de
la Pobla de Lillet (al Berguedà) i l'escola de Jorba
(a l'Anoia). Totes s'incorporaran al projecte aquest setembre, excepte l'escola de Borredà, que ho farà al gener.

Tal com va detallar el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a la Catalunya Central, Antoni Massegú, el pla està orientat a poblacions inferiors a 3.000 habitants sense llars d'infants i amb necessitats d'escolarització detectades en les primeres edats. Són els mateixos ajuntaments els que han de fer arribar la sol·licitud als Serveis Territorials. En cada cas, s'estudia la demanda i, si s'aprova, s'acaba signant un conveni entre el departament i l'Ajuntament en qüestió, que haurà de col·laborar amb l'adequació dels espais i les instal·lacions del centre que calgui i amb l'aportació econòmica per assumir la despesa que comporti la contractació del personal educador.

Massegú va explicar que el pla està orientat a l'assoliment de dos objectius: per una banda, “optimitzar recursos”; per l'altra, “potenciar les escoles rurals en poblacions petites que no tenen llars d'infants”. Segons va relatar
el director dels Serveis Territorials, les famílies d'aquest tipus de municipis es veuen sovint obligades a portar els nens en edat preescolar a pobles o ciutats dels voltants. Es va detectar que, un cop inscrits en aquestes escoles de fora de la mateixa població, molts d'aquests nens ja no tornaven a l'escola rural del municipi
on viuen per cursar el segon cicle d'educació infantil o la primària, sinó que en la majoria dels casos es preferia continuar al centre de fora del poble, un fet que augmentava
la incertesa amb què viuen algunes escoles rurals per falta de nens. “Amb el pla, fem que els nens ja puguin anar de ben petits a l'escola del seu poble i evitem que marxin, perquè molts marxen i ja no tornen”, va detallar Massegú.

LES FRASES

Optimitzem recursos i també potenciem les escoles rurals dels municipis que no disposen de llars d'infants

LA XIFRA

Fem que els nens d'un i dos anys no marxin del seu poble, perquè molts marxaven i ja no tornaven
Antoni Massegú
director serveis territorials ensenyament catalunya central
3.000
habitants
com a màxim han de tenir els municipis per acollir-se al pla experimental del departament.

Prop de dos milions en millores

En la compareixença que va fer el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament
a la Catalunya Central, Antoni Massegú, per explicar l'inici de curs, va detallar que aquest estiu s'han destinat 1.998.033 euros en reformes, adequacions i obres de millora en centres educatius del territori. En total, s'han fet
54 actuacions. Són 16 més que el curs passat, quan es van fer 38 actuacions per valor d'1.850.000 euros, segons les dades que va facilitar el mateix departament. Les actuacions de més envergadura s'han dut a terme a l'institut Badia i Margarit d'Igualada i al SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada, on s'han fet adequacions d'espais en els dos casos; a l'escola Freixinet de Riner (al Solsonès), on s'ha fet una ampliació de la superfície educativa, i a l'escola Lladurs de Lladurs, també al Solsonès, on s'ha dut a terme una actuació de rehabilitació. A aquest import
de gairebé dos milions, cal afegir-hi el cost –que els Serveis Territorials no van detallar– de l'escola de Collsuspina, al Moianès, que aquest setembre estrenarà edifici –fins ara funcionava amb barracons–. En tota la zona, el departament ha pogut treure set mòduls, però n'ha hagut de col·locar set més. Per tant, aquest curs hi haurà instal·lats a les escoles el mateix nombre de barracons que el curs passat: 152. Hi ha dotze escoles que continuaran funcionant només amb mòduls i que no tenen calendari per al nou edifici.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El con intern del volcà de La Palma col·lapsa sobre ell mateix

La Palma
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Més nuvolositat

Barcelona

Mor un treballador d’una empresa de residus atropellat per un camió a Sant Quirze del Vallès

Sant Quirze del Vallès
Coronavirus

Als vacunats amb Janssen els punxaran una dosi extra de Pfizer o Moderna

Barcelona

El govern destina 6 milions a l’impuls de la gestió forestal dels boscos privats

Barcelona
El temps
Servei de Meteorologia de Catalunya

Cel serè

Barcelona

La seguretat es manté com a principal preocupació dels barcelonins

barcelona

“Les meves filles encara tenen por d’anar soles a algun lloc de casa”, relata una afectada pels sismes del Castor

Castelló de la Plana

Salut desactivarà la setmana vinent l’aplicació STOP COVID19 CAT

barcelona