Toc d’alerta a Educació per combatre la segregació
Un estudi de la Fundació Bofill comptabilitza que un de cada tres alumnes que arriben durant el curs s’assigna a centres segregats
Asseguren que el curs vinent és “clau” per desplegar accions
El Pacte contra la Segregació Escolar que es va assolir a Catalunya el 2019 va ser un primer pas. El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, va donar ahir el toc d’alerta i va reclamar “amb urgència” al Departament d’Educació que es passi a l’acció per desplegar a tot el territori les actuacions que ajudin a revertir la situació de segregació als centres educatius. Segons l’informe de l’entitat elaborat per l’experta en polítiques contra la segregació escolar Maria Segurola, en els últims cinc anys ha augmentat el nombre de centres segregats, i ara n’hi ha 20 més, amb un total de 420 a tot Catalunya. En aquests centres el volum d’alumnat vulnerable que s’hi concentra és molt superior que el dels centres del seu entorn i, en la seva gran majoria, aquests alumnes no han estan detectats per les autoritats educatives. L’estudi es fixa en la mitjana de l’alumnat estranger dels municipis de més de 10.000 habitants i conclou que en 74 dels 123 municipis tenen algun centre educatiu segregat.
Per evitar la concentració en aquests centres els experts alerten que s’ha de repartir millor la matrícula viva (aquells alumnes que arriben amb el curs iniciat), una mesura que, com constata l’estudi, no es du a terme a tots els municipis. Un de cada tres alumnes que demanen plaça durant el curs és assignat a un centre segregat, segons denuncia l’estudi. La Fundació Bofill reclama que es donin instruccions precises sobre la distribució de la matrícula viva i la planificació en la reserva de places per no concentrar l’alumnat en centres complexos. El director de l’entitat considera “clau” el curs vinent perquè el procés de preinscripció ja tingui en compte les mesures que es recullen en el pacte i en el nou decret d’admissions.
LA FRASE
LA XIFRA
“No ho fan perquè no prioritzen”
Les pitjors dades pel que fa al conjunt de la política contra la segregació es donen als serveis territorials de Tarragona, amb un 31% dels centres escolars de primària segregats. En l’altre extrem, la millor situació es dona al Vallès Oriental - Maresme, amb un 10% dels centres de primària segregats. Les desigualtats territorials només tenen una explicació: “no ho fan perquè no prioritzen”, assegura el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín. Els únics municipis que el curs passat van protegir la meitat o més dels seus centres segregats de les assignacions de matrícula viva van ser Banyoles, Cunit, el Masnou, el Prat de Llobregat, Igualada, Olot, Premià de Dalt, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans, així com el districte de Ciutat Vella de Barcelona. El pla de xoc per lluitar contra la segregació que s’està portant a terme a Barcelona “està tenint el seu efecte”, asseguren des de l’entitat. D’altra banda, també es noten millores i hi ha 23 municipis on tot l’alumnat està escolaritzat en centres equilibrats amb la composició del seu territori.
