‘Dos’ instituts i un trencaclosques
El centre de secundària més jove de la ciutat de Girona es reparteix en dues seus, pendent del nou edifici
A l’Ermessenda, la proximitat amb l’alumnat mitiga la complexitat en la coordinació
Hi ha càrrecs repetits a Can Prunell i a l’edifici Cartanyà
L’institut Ermessenda de Girona ha estrenat aquest curs l’etapa de batxillerat –i el nou currículum– i és l’únic centre de secundària de la ciutat amb dues seus. Va néixer el 2014 a l’edifici Cartanyà, cedit pel Bisbat de Girona, i des del 2017 té una segona seu, a Can Prunell. La separació de dos quilòmetres el converteix “en dos instituts petits”, cosa que dificulta la coordinació, explica la directora, Anna Roig.
El centre té 559 alumnes: 323 a Can Prunell i 236 a l’edifici Cartanyà. La directora parla sovint de “dalt” –els mòduls de Can Prunell, a Palau-sacosta– i de “baix” (a l’edifici amb entrada principal al carrer Antic Roca). A la seu inicial, hi ha dues línies de 1r a 4t d’ESO. Als quatre mòduls de Can Prunell, hi ha dues línies de primer a tercer d’ESO, tres a 4t d’ESO i dues a 1r de batxillerat (ciències i tecnologia i humanitats i ciències socials). El curs que ve, als mòduls hi haurà dues línies de 1r a 4t d’ESO i dues de 1r i de 2n de batxillerat.
Costa d’explicar, però hi ha un equip directiu “per a les dues seus”: “El que passa és que ens hem dividit i tenim unes figures i uns membres que són de referència a cadascuna de les seus”, diu la directora. A Can Prunell, hi ha la directora i el cap d’estudis adjunt (Jordi Martín). Al Cartanyà hi ha la cap d’estudis (Verònica Cáliz), la coordinadora pedagògica (Georgina Gifreu) i el secretari (Xavi Simon).
La directora fa classes els dilluns, els dimarts i els dimecres a Can Prunell, on hi ha una reunió setmanal (els dijous) per “fer una mica d’engranatge i cohesió”. “Tenim un sol projecte i les mateixes normes de funcionament”, hi afegeix.
“Som com una família”
Tenir dues seus provisionals obliga a tenir coordinadors duplicats. “La nostra part forta és la part humana. Hi posem el coll. El cor i tot, hi posem. Els professors remen i remen, però tenim unes condicions diferents”, admet la directora, que baixa cada divendres al Cartanyà. “Aquí, als alumnes, els conec a tots, som una família. Al final funcionem com a dos centres petits amb dues línies cadascun, i el tarannà és molt proper.” Però, a banda de l’equip directiu, hi ha càrrecs duplicats: “Els càrrecs de referència, com ara el coordinador informàtic, el coordinador de sortides, el coordinador de 1r d’ESO, de 2n d’ESO... Tot això, ho tenim duplicat.”
El centre nou a l’antiga fàbrica Simon, a la carretera de Barcelona, ajudaria “en l’organització i les instal·lacions, és clar”: “La coordinació seria molt més fàcil. Després, en el dia a dia i en l’educació, en podríem parlar perquè jo penso que el gran avantatge que tenim, i és el nostre tret identitari, és que som un institut petit.”
L’Ermessenda és un institut ambaixador del Parlament Europeu, amb molts programes de mobilitat d’Erasmus, que potencia les llengües estrangeres (anglès i francès). La directora explica que algunes tutories de primer d’ESO es fan en anglès.
El curs que ve l’Ermessenda hauria de tenir un altre mòdul, però al final no podrà ser. “Tenim una aula per a cada grup, però hi ha molts desdoblaments. És a dir, hi ha una mica d’incoherència amb el que tenim i el que es proposa el Departament amb els nous currículums, que volen tanta flexibilització, que facin tantes optatives... Ja en tenim ganes, però on els poso? En això sí que tenim ganes d’anar a l’edifici nou, allà l’edifici serà molt xulo.”
De moment, el centre avança amb singularitats. El pati de l’edifici Cartanyà, pel qual l’Ajuntament paga un lloguer, és un tram del carrer Antic Roca tallat al trànsit i el pavelló de Sant Josep Ramon Sitjà. En canvi, tenen un auditori per fer-hi, entre altres coses, “activitats de cohesió” entre alumnes. A Can Prunell no hi ha gimnàs i l’estudiantat va a peu al pavelló de Palau-sacosta, on fan ús, fins i tot, de la piscina.
El 2016, l’Ajuntament i la Generalitat van acordar que la nova seu aniria a l’antiga fàbrica Simon. El consistori ha definit la urbanització del sector i fa 13 mesos va demolir part de la indústria que no formarà part del centre, que hauria d’acollir ESO, batxillerat, escola d’adults i centres formatius. L’enderroc ha fet aflorar aigua i restes de cobalt en el subsol, fet que alenteix els tràmits.
L’edil d’Educació, Àdam Bertran (ERC), admet que la construcció és una “obra faraònica”. Diu que es deu al fet que és “un projecte immens” per la tramitació a fer i avança que es convertirà en un centre “més versàtil, capaç d’adaptar-se a les necessitats de més o menys ESO i batxillerat”.
Bertran recorda que l’Ermessenda ha estat una de les prioritats de la seva àrea, igual que el pla d’equitat, el lleure educatiu i les places d’escoles bressol.
