Un informe de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU) alerta que tots els centres educatius inflen les notes dels seus “millors alumnes” durant el batxitllerat, però que “els que més inflació produeixen són els centres privats concertats i encara més els privats”, ha explicat la directora de l’organisme, Vera Sacristán.

El document recull dades del Sistema Integrat d’Informació Universitària (SIIU) del període 2015-2022 i constata, segons informen diverses agències, que les notes mitjanes de batxitllerat són més altes que les que s’obtenen a la fase general de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). Només un de cada tres excel·lents es manté a la selectivitat. A Catalunya la tendència s’accentua sobretot en els centres concertats i, en segon terme, en els privats. Així, als instituts públics el 10,8% dels alumnes de batxillerat van obtenir una mitjana d’entre 9 i 10 punts el 2022; als concertats el percentatge va ser del 28,6% i als privats del 17,6%. Per a Sacristán aquest fet demostra que hi ha una manca d’equitat educativa a l’hora d’accedir als graus universitaris, al que també s’hi suma la procedència segons la zona territorial..

L’informe ha comparat les notes de batxillerat dels alumnes espanyols amb les aconseguides a la fase general de les PAU. L’any 2022 Catalunya va situar-se a la penúltima posició pel que fa estudiants que treuen excel·lent al batxillerat. Només el 13,3% dels alumnes van assolir la fita. aquesta dada es troba lluny de la mitjana espanyola que és del 20,5%. La llista l’encapçalen Múrcia (28,2%) i les Canàries (28,1%). Pel que fa als resultats de les PAU, només el 4,3% dels alumnes aconsegueixen un excel·lent. Catalunya és la cinquena comunitat per la cua, la mitjana a l’Estat és del 5,9% i la regió amb millors notes és Astúries, on el 12% dels examinats a la selectivitat va treure entre un 9 i un 10.

Per solucionar aquests desajustos, l’OSU creu que la mesura “més efectiva” és donar més pes a la nota de la fase general de les PAU que a la de batxillerat a la nota d’accés –ara la proporció és del 40 i 60%–, ha reclamat més transparència alhora de fer públics els resultats de cada centre i uns criteris de correcció dels exàmens de selectivitat més coordinats i homogenis per “donar un biaix més equitatiu” entre totes les comunitats autònomes.