Educació

Posar nom i cognom a les olors

La Universitat de Barcelona homologa la primera formació per als avaluadors de noves fragàncies

La perfumista de Vilassar de Mar Sandra Iruela imparteix el curs dels futurs experts a reconèixer olors

Una vintena d’alumnes aprenen a crear perfums, millorar productes i desenvolupar el procés comercial

“És interessant i complicat aprendre el vocabulari per reconèixer les olors”

Les empreses de fragàncies s’hi juguen molt quan treuen un perfum nou. En el procés d’elaboració, hi intervenen tres perfils professionals: un expert en màrqueting, un perfumista i un avaluador. Aquest últim s’ha convertit en l’especialista clau en el procés de creació, perquè ha de coordinar les funcions creatives del perfumista amb el màrqueting, és a dir, que la fragància s’ajusti a les necessitats que esperen els clients. “Han d’entendre el significat de les notes olfactives dels perfums i saber-ho comunicar en el terreny del màrqueting per vendre, però també en format químic”, explica la perfumista Sandra Iruela, que imparteix les classes teòriques i pràctiques de la primera formació reglada per la Universitat de Barcelona. “El concepte fresc pot ser molt ambigu dins la perfumeria, perquè pot ser un cítric o una nota de pi o de mar”, assenyala la perfumista sobre una feina que “posa nom i cognoms” a les olors perquè el perfumista pugui afinar el concepte que es busca i traduir-lo en molècules que li donin la fragància exacta.

Sense aquesta figura podria passar que un perfum elaborat per un gran perfumista acabés passant desapercebut perquè no és el que es buscava en el mercat. Les empreses de fragàncies confien en els avaluadors perquè es coordinin amb el procés d’elaboració dins del laboratori i les tendències del departament de màrqueting. No és sempre una feina fàcil, explica Iruela sobre un vessant més “intern” per descobrir les matèries primeres amb què s’elaboren els perfums i com es “mou el mercat” per guiar els perfumistes en el procés creatiu.

Durant aquests primers mesos del curs, una vintena d’alumnes –la meitat dels quals, de països llatinoamericans– han rebut formació sobre la indústria del perfum i els seus processos creatius i d’innovació, sobre com es poden millorar productes i sobre el procés comercial. En les sessions pràctiques que s’estan fent aquests dies a la Facultat de Farmàcia de la UB, aprenen a reconèixer totes les matèries primeres que formen un perfum i com es creen. L’Erika és una de les alumnes i ha vingut des de Ciutat de Mèxic, on dirigeix una empresa de cosmètica i té interès a formar-se per “innovar” elaborant el seu perfum corporatiu. Reconeix que ha de continuar “entrenant-se” per reconèixer les 55 matèries primeres més representatives a l’hora de crear perfums que els ensenyen al laboratori. “És interessant i alhora molt complicat el vocabulari per reconèixer i posar nom a les olors”, diu convençuda que hi ha un do innat en les persones, però que també es pot “educar” per tenir més “memòria olfactiva”. Té clar que la fragància que acabarà fent tard o d’hora per a la seva empresa tindrà elements cítrics i que, venint de Mèxic, la llima hi predominarà. “Les matèries primeres com els olis essencials són molt més cares i no les venen en petites quantitats al meu país”, explica l’Erika, que fins ara no ho ha tingut fàcil per obrir-se camí en el món de la perfumeria.

“Has de tenir una sensibilitat especial o ser un apassionat d’aquest món”, defensa Sandra Iruela, que explica que no totes les notes olfactives s’identifiquen fàcilment. Posa com a exemple el pàtxuli: “Tots n’hem sentit a parlar, però no se sap d’on s’obté ni l’olor que fa.” Els alumnes aprenen al laboratori a fer els acords, que són la barreja de les matèries primeres, i acabaran fent un perfum quan acabin el curs.

“Per ser perfumistes, necessitarien anys d’experiència i molta pràctica; per a ells és com una iniciació”, explica la responsable del curs que a través de la UB atorgarà el títol de postgrau del curs superior universitari en ciència i tecnologia del perfum. Ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol existeixen títols universitaris en aquest àmbit. Per a molts, l’opció és fer ciències químiques i, després, anar a una escola privada. A França, sí que hi ha dues institucions amb reconeixement internacional per formar perfumistes: l’una, a París; l’altra, a Grassa, on va estudiar la perfumista de Vilassar de Mar després de llicenciar-se en ciències químiques.

Gràcies a l’acord amb la Universitat de Barcelona, aquests estudis d’avaluador de perfumistes tindran homologació universitària. “Sempre he volgut democratitzar aquest món, que és molt tancat i secret”, explica Iruela, que fa prop de vint anys que imparteix formació a través de la seva escola en línia i com a creadora de Sandir, des d’on dissenya fragàncies i assessora empreses. “Com pot ser que una indústria tan potent no tingui formació?”, es pregunta la perfumista, que té alumnes escampats per tot el món.

Sandir ha treballat en el màrqueting olfactiu de multinacionals com Ikea i de la seva expertesa han sortit les olors dels hotels Núñez y Navarro i de les botigues de la companyia de moda Tuc Tuc, entre altres projectes. Del seu olfacte han sortit perfums d’artistes com ara David Bisbal i la model i presentadora Eva González.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Marina Port Vell ja pot encabir més iots de gran eslora

Barcelona
Societat

Mor Jesús Alonso, advocat laborista resident a Manresa

societat

El sector immobiliari planteja fer un registre de pisos de protecció oficial metropolità

Barcelona
societat

L’Energètica instal·la plaques solars a la coberta de l’institut escola

lloret de mar
salut

Reconstrueixen el nervi frènic perquè pacients amb una tetraplegia alta puguin tornar a respirar

barcelona
societat

L’Audiència de Barcelona alerta de la saturació a les seccions civils

Barcelona
sostenibilitat

Som Energia promou a Mataró el primer projecte d’autoconsum urbà col·lectiu

mataró
urbanisme

Manlleu construirà una ronda al nord per treure el trànsit del centre de la ciutat

Manlleu
societat

La Diputació ha ajudat a digitalitzar més de 700 pimes en setze mesos

girona