Societat

XAVIER DE PALAU

COMPOSITOR I AUTOR D’‘ELS CAVALLS DE STENON’, DISC INSPIRAT EN LA PREHISTÒRIA

“Som uns pobres exploradors dotats de pensament màgic”

Amb notable vocació investigadora, es serveix de la música i d’altres arts per recrear, en la seva última obra, les forces ocultes que van despertar la consciència dels nostres ancestres

Som uns pobres exploradors dotats de pensament màgic?
Som uns nouvinguts, fills dels boscos africans, molt vulnerables, en contínua lluita contra el fred, la gana i els depredadors, en plena i àrdua tasca per sobreviure.
L’espècie humana...
Una peça més en aquest gran tauler d’escacs que és la història de la Terra. Però dotats d’una poderosa eina que ens distingeix de les altres espècies: la ment. I amb la ment comencem a crear, produir tecnologia, com ara el foc, copsar el món a través del pensament màgic i l’abstracció, la nostra primera ciència i consciència. Molts dels objectes que s’han trobat de quan érem els nostres remots ancestres no tenien una funció pràctica, sinó un significat simbòlic, eren una porta oberta a l’experimentació i al coneixement.
No som a la cova d’un arqueòleg ni a l’aula d’un antropòleg, sinó a la plaça Major de Banyoles, a l’estudi del músic Xavier de Palau, parlant i gaudint de la seva última composició: ‘Els cavalls de Stenon’, un recorregut pel plistocè que aixeca notes a la tundra, ens transporta sota l’ombra del Gran Arbre i ens posa en trànsit guiats per l’Animal del Poder, entre altres suggestives propostes. Per què “els cavalls de Stenon”?
Perquè aquesta espècie que es va extingir fa un milió d’anys va dominar les grans estepes d’Euràsia i m’ha permès expressar aquell moment salvatge llaurat per la duresa de la selecció natural on els humans vam anar arribant i realitzant la nostra particular evolució.
Entrem en l’obra que es donarà a conèixer el pròxim dia 28 de maig a Girona (Llibreria 22, 19 h) juntament amb la novel·la ‘El darrer clan. Els orígens’, de Joan Anton Abellán.
Prèviament voldria dir que a l’abril vam fer les successives presentacions al Museu Darder de Banyoles i a can Xerric de Serinyà, amb molt bona acollida. Es tracta de dos projectes enfocats sobre el tema comú de la prehistòria però separats en el sentit que cadascú ha partit de la seva pròpia idea i indagació per materialitzar-los ben lliurement en els diferents formats: la ficció escrita i la música. Pel que fa a mi, he plantejat Els cavalls de Stenon com una aproximació i una recreació personals d’un món que ja no hi és però que portem en els nostres gens i que s’ha immortalitzat en les pintures de les pedres sagrades.
Com és que aconsegueix fer-ho tan proper?
La música té un gran potencial revelador de tot el que resta ocult, ho fa emergir, fa que la gent s’hi trobi i quan aquesta connexió es produeix, esdevé la principal recompensa per a qualsevol creador.
Abans s’ha referit a la recerca. Un artista és també un investigador?
Jo crec que sí. Quan emprenc un tema sempre m’hi submergeixo profundament i hi busco un rerefons, un contingut. No concebo l’art per l’art com una simple manifestació estètica, sinó com un procés en què l’emoció va lligada a la reflexió, al descobriment, al simbolisme..., i a la tècnica, evidentment, que és la que m’ajuda a acostar-me al so que empaito.
Una tècnica que ha usat fora i dins de l’estudi.
Sí, a Els cavalls de Stenon es capta el ritme de neu trepitjada, la remor del vent movent fulles, alguns bufets i fregaments encenent foc, pedres que rodolen, el moviment de cavalls en estat natural, la vibració d’una flauta de 42.000 anys. Tot té el seu sentit i vist en conjunt hi apareixen els quatre elements bàsics: l’aire, l’aigua, la terra i el foc. I l’home, un ésser més d’aquesta gran aventura.
En la pàgina web www.xavierdepalau.net, que recull les seves composicions, cita Mersenne, matemàtic, filòsof i musicòleg del segle XVII: “El bon músic té necessitat d’altres ciències.”
És una frase amb la qual em sento identificat perquè m’estimo i valoro tots els llenguatges artístics com a canal d’expressió, la música, les imatges, l’escriptura...
En anteriors obres s’ha inspirat en Lovecraft, en Tanizaki, ha col·laborat amb Michel Butor, ha acompanyat el treball fotogràfic d’Anna Bahí plasmant el neguit d’abraçar el silenci...
I ara l’Anna ha elaborat uns vídeos per a la presentació d’Els cavalls de Stenon en què té molt de pes la cova com a lloc ritual i porta d’entrada a altres mons. N’he fet una edició artesanal, de cent exemplars, amb un disseny molt acurat i un llibret il·lustrat per Palaujuncà amb els colors propis de l’art prehistòric, “ocre, roig i negre”, que és també el títol de l’epíleg del disc, un tema oníric i planador que ens submergeix completament en la ment abstracta dels humans. I, per cert, deixo enlaire, tornant al principi, si el pensament màgic és propi i exclusiu de l’ésser humà o si ja existeix en la natura.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia