Salut

La cara fosca de la moda ‘eco’

Europa importa la meitat dels aliments orgànics que consumeix de la Xina, l’Equador i la República Dominicana

L’entrada de grans corporacions en el sector fa témer per la qualitat d’aquest menjar

Menjar sa i sense mala consciència s’estila a Europa. Els productes eco omplen ara més cistells d’anar a comprar, amb l’afany de contribuir a tenir un planeta més net i de cuidar el cos. El mercat dels aliments orgànics no para de créixer al Vell Continent, però els agricultors i grangers europeus no donen l’abast. La UE es veu abocada a recórrer a països llunyans com ara la Xina i l’Índia per aprovisionar-se. Una importació amb petjada climàtica que sovint és difícil de detectar.

El repunt de l’ecologisme polític i social a Europa ha donat en els últims anys una nova empenta als productes orgànics, caracteritzats pel fet de no utilitzar pesticides ni organismes modificats genèticament i garantir uns alts estàndards de benestar animal. Un mercat en plena expansió que, per exemple, el 2017 va créixer un 11% i ara ja està valorat en gairebé 40.000 milions d’euros. La despesa per persona en menjar orgànic s’ha duplicat a la Unió Europea en la darrera dècada, segons dades del FiBL. Així, la moda eco ha propiciat l’entrada de grans companyies com ara Unilever i Danone en la producció, i venedors com ara Carrefour i Tesco.

El representant a la Unió Europea de la Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Orgànica (Ifoam), Eduardo Cuoco, defensa l’entrada d’aquests “nouvinguts”, sempre que es regeixin pels “principis” d’aquest tipus d’agricultura. Tanmateix, un estudi de la Comissió Europea del 2015 alertava que aquest fenomen s’estava tornant “convencional” i que podia repercutir en la qualitat del menjar. En concret, avisaven del risc que es tendeixi a una producció més “estàndard” per tal d’“ampliar-ne la productivitat” i “minimitzar-ne els costos”. “Aquesta adaptació podria reduir els beneficis mediambientals i territorials del sector orgànic”, segons l’informe.

Els EUA i Europa són els grans consumidors d’aliments orgànics, però la majoria dels productors es concentren a l’Àsia (36%), l’Àfrica (29%) i l’Amèrica Llatina (16%). Arran d’una demanda cada cop més creixent, Occident recorre al sud per alimentar amb menjar de qualitat els seus ciutadans. “Estimem que un de cada dos productes orgànics al mercat és importat”, afirma l’expert de l’Institut de Recerca d’Agricultura Biològica amb seu a Suïssa Toralf Richter, que reconeix, però, que no hi ha gaires estadístiques oficials que ho acreditin. La Xina, l’Equador i la República Dominicana són els principals proveïdors de la UE, que importa des de fruites tropicals i fruita seca (24%) fins a cereals (22%) i fruites i verdures (9%), segons dades de la Comissió Europea.

Un menjar orgànic que es transporta fins al Vell Continent generalment en grans vaixells de càrrega. En un informe del 2014, l’Institut de Recerca Suís d’Agricultura Ecològica (FiBL) i la Ifoam asseguraven que fins i tot l’arròs i la soja orgànics s’importen a Europa des de l’Àsia per ser processats i després es tornen a exportar als mercats asiàtics. Cuoco defensa que aquests “costos mediambientals” s’haurien de reflectir en el preu final i lamenta que actualment sigui la societat qui n’assumeixi el cost.

“La producció orgànica no diu res sobre la qualitat mediambiental”, recorda Richter, per qui només assegura uns estàndards de producció. Ara bé, reconeix que els consumidors d’aquest menjar també esperen que no contribueixi a l’escalfament global del planeta amb el seu transport. Així, Richter ha detectat una creixent tendència d’alguns productors a rebutjar les importacions d’ultramar i comprar en països més propers com el sud i l’est d’Europa. Encara que el boom d’aquest tipus de menjar vingui propulsat per la preocupació pel canvi climàtic, Richter admet que el mercat europeu de l’orgànic “no és ara mateix un líder en producció respectuosa amb el medi ambient”. Per això, la Ifoam reclama a la UE una reforma de la política agrària comuna per donar suport als grangers que proporcionen “un bé públic als ciutadans europeus, i no només pagar-los en funció de la mida dels seus terrenys”. Així mateix, volen que es doni prioritat als productors d’orgànic a l’hora d’atorgar subvencions europees.

LES XIFRES

40.000
milions d’euros
és la valoració del mercat de productes orgànics a Europa, en plena expansió.
11
per cent
de creixement va experimentar el mercat de productes orgànics a Europa el 2017.

Etiquetes confuses en la compra

“Ecològic” a Catalunya, “Ökologisch” a Alemanya, “Agriculture biologique” a França i “Organic” al Regne Unit. Quatre noms diferents per dir el mateix: que el producte que compres és orgànic. Cada estat de la Unió Europea (UE) regula quin nom certificat poden utilitzar els venedors per denominar aquest tipus de menjar, de tal manera que un producte qualificat de bio a Espanya no és orgànic, però sí que ho és a França. Com podem saber, doncs, què estem comprant? “Tots els productes orgànics a la UE porten una etiqueta verda amb una fulla”, recorda l’expert de l’Institut de Recerca d’Agricultura Biològica amb seu a Suïssa Toralf Richter, que admet la “confusió” que genera entre els consumidors les diverses denominacions. Valorar quant contamina el que compres al supermercat és encara més complicat, però. Actualment, no existeix cap etiqueta d’impacte mediambiental obligatòria al bloc europeu, però sí una de voluntària, anomenada Ecolabel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia