El català té expressions pròpies com esbotzada, rebentada o esguerro. Però qualsevol que convisqui amb adolescents o llegeixi crítiques de cinema sap que spoiler és molt més comú a l’hora de parlar d’una revelació avançada del final, o d’una part decisiva, d’una trama audiovisual o literària. Conscients que aquesta és una paraula que circula de manera habitual en la societat catalana, el consell supervisor del centre de terminologia Termcat l’ha adaptat al català com a espòiler, en el cas del substantiu, i com a fer espòiler pel que fa al verb. Considera que és una paraula més precisa que la forma filtració, que s’associa normalment a la revelació d’informació secreta o reservada.

Aquest és un exemple de com una paraula estrangera acaba sent normalitzada per donar resposta a una realitat social, i forma part del conjunt dels 510 termes catalans nous que el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va publicar l’octubre passat. Es tracta dels termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat durant el 2018 i el primer trimestre del 2019 i estan englobats en camps tan diversos com la informàtica, l’alimentació, els sistemes d’informació, les ciències de la salut, la meteorologia, l’empresa i el màrqueting, la política, la sexualitat i la zoologia. S’han registrat aliments com iuzu i matxa; fenòmens meteorològics com tornado i cap de fibló; termes popularitzats per les xarxes socials com youtuber i instagramer; conceptes de la sociologia i la política com empoderament i escalada del conflicte, i també de la sexualitat i l’erotisme com pèting i poliamor, entre molts d’altres.

La secretària del Consell Supervisor del Termcat, Dolors Montes, explica que el centre de terminologia, creat el 1985 per la Generalitat i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), treballa entre altres per normalitzar neologismes “del llenguatge especialitzat, a diferència de l’IEC, que ho fa amb la llengua general”. Però la frontera no està sempre clara, “ja que hi ha terminologia especialitzada, com la corresponent a les xarxes socials, que són conegudes pel públic general. Però n’hi ha moltes que la gent no coneix, com la relacionada amb la criptomoneda o la programació informàtica”. La preocupació del Termcat és, segons Montes, “dotar la llengua de recursos”. L’IEC fixa la gramàtica i el lèxic general i el publica al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). El Termcat els publica al DOGC, crea diccionaris en línia –n’ha publicat de nous, com els dedicats a les textures de l’oli d’oliva i als drets dels infants – i elabora portals terminològics com el recentment dedicat a l’esport i adreçat als responsables de comunicació de la Unió de Federacions Esportives Catalanes.

Montes explica que hi ha molts conceptes que arriben de l’anglès o que tenen moltes maneres de dir-se, “cosa que fa que siguin complicats d’integrar-se”. Per exemple, drugability, la capacitat d’una molècula de ser usada com a fàrmac, que es podia traduir com a drogabilitat o farmacomodulabilitat i que finalment s’ha fixat com a farmacopotencialitat. “Un motiu habitual de la normalització és fixar formes a conceptes amb certa dificultat”, aclareix Montes. O que suposen un manlleu d’un altre idioma molt estès, com spoiler. “Davant d’un manlleu podem fer una proposta catalana, com farmacopotencialitat, o dir el manlleu a la catalana, com espòiler, que es fa quan no hi ha excessiu canvi entre la forma original i la catalana”, aclareix.

I tot plegat com es decideix? El Consell Supervisor del Termcat és qui decideix normalitzar termes que els arriben segons les necessitats socials. És un equip de vuit persones, format per membres del Termcat i de l’IEC, que es reuneix cada tres setmanes. Consulten experts de les matèries, cinc especialistes de mitjana per terme. D’aquí sorgeix un estudi lingüístic i terminològic que el consell supervisor analitza, i el procés entre l’inici de l’estudi i la tria de la paraula definitiva sol durar dos mesos. De mitjana es publiquen al DOGC cada any 350 paraules amb l’objectiu “que arribin a la gent i s’usin”, conclou la secretària del Consell Supervisor del Termcat.