Salut

El virus de la por

La desconfiança i incertesa davant la pandèmia genera tensions emocionals que s’han de gestionar per no perdre el control i caure en el pànic

Els psicòlegs recomanen “racionalitzar” la informació, crear rutines i sentit de l’humor

Tenir por davant un fet desconegut i amenaçador com el que estem vivint és normal i fins i tot positiu. Així és com segons els experts aquesta emoció es converteix en el millor antídot davant un possible contagi, ja que ens fa estar alerta i prendre les mesures necessàries per minimitzar els riscos. El més difícil, però, és que la situació d’angoixa i incertesa que ens té atemorits no es descontroli i provoqui situacions de pànic o histèria. “S’ha de gestionar perquè si no la ment ens porta cap a la visió més catastrofista que no ens en sortirem i això ens pot bloquejar”, indica Jaume Descarrega, psicòleg adscrit a la Universitat Rovira i Virgili i vocal a la junta del Col·legi de Psicologia de Catalunya. Per mirar de gestionar la por i no parar “bojos”, els professionals recomanen “racionalitzar” la informació que es va actualitzant minut a minut, sobretot a través de les xarxes socials, i ser curosos amb verificar-la a través dels canals oficials per no contribuir a difondre rumors i notícies falses. Davant el confinament dels pròxims dies, per Jaume Descarrega és important que tant els pares que poden fer teletreball com els infants mirin de mantenir les rutines dins les seves possibilitats. “Llevar-se quan toca i estar ocupats perquè estar sense fer res pot generar una tensió afegida quan no som nosaltres que ho escollim i sabent que es pot allargar”, explica. També s’ha de vetllar per no transmetre les pors i angoixes dels adults cap als infants que tenim a casa mirant de respondre a les preguntes que es fan sobre la situació excepcional que estem vivint.

No saber què passarà demà genera l’alerta de molts ciutadans i un efecte crida que porta a buidar estanteries d’alguns grans supermercats, tot i que està garantit el subministrament de queviures. “Vivim en streaming el making of d’una pel·lícula que no sabem com acaba i això genera un pànic que es contagia entre nosaltres més ràpid que el virus”, explica el psicoanalista José Ramon Ubieto, professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC. Tot i les crides a la calma, les imatges de carrets plens de menjar i rotllos de paper de vàter han sobtat més d’un. “Podem fer broma i dir que estem cagats, però això passa per mimetisme, quan veus que el del costat compra més que tu, encara que no ho gastis en la vida”, diu el psicoanalista, que reconeix que ens trobem davant un nou fenomen respecte a altres episodis similars, ja que amb els mitjans digitals es “retransmeten al minut nous infectats i moltes imatges que provoquen cert pànic”. Aquesta pandèmia s’ha convertit en el “virus de la por” per la rapidesa amb què s’ha estès per tot el món sense control sumat a la desconfiança creixent de la població en qualsevol lideratge, que l’ha portat a “no refiar-se de ningú”. Tot i això, pels experts cal apel·lar a la responsabilitat personal de cadascú per aturar el contagi, que ha evidenciat com de vulnerables som i que s’ha d’actuar col·lectivament. “La por és un hàbit i quan comenci a baixar el nombre de contagis, com a la Xina, s’esvairà però n’hem d’aprendre”, diu Ubieto, que creu que seran més preocupants les conseqüències en l’àmbit econòmic i social que es derivaran d’aquesta crisi un cop superada la complexa situació sanitària en què ens trobem per atendre els infectats pel virus. “Un cop passi la tempesta, com repercutirà sobre els més vulnerables?, es pregunta.

Les xarxes socials i eines com Skype sí que podran ajudar a fer més digerible l’aïllament social dels pròxims dies per estar en contacte amb amics i familiars. Els psicòlegs, però, aconsellen que el coronavirus no es converteixi en un tema únic que ens mantingui permanentment connectats i, si és possible, posar-hi sentit de l’humor, que “sempre ajuda a desdramatitzar situacions difícils”, diuen fonts del Col·legi de Psicologia.

La coach i consultora empresarial Sandra Marín entén que la situació de por respon a la falta d’“empatia” i com es canalitza la informació. “La por és una reacció que ens ajuda a ser previsors però quan hi ha incongruències en el que es diu i el que passa al carrer és quan la gent s’alarma”, explica posant com a exemple el confinament que es fa a Catalunya i que no es va aplicar igual a Madrid. “L’angoixa és a títol personal i professional de com afectarà tot plegat la feina i les empreses”, conclou.

Mascaretes i menjar
Un dels primers senyals de pànic es va generar a les farmàcies on es van esgotar les mascaretes per prevenir-se del virus. Va passar el mateix als centres hospitalaris on es va guardar el material sanitari sota clau. La incertesa s’ha traslladat als supermercats on s’acapara el menjar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia