Angoixats pel futur

No han deixat ni un dia d’estar en contacte amb videotrucades i per Whatsapp durant els mesos de confinament i finalment, el 2 de juny, es van retrobar cara a cara. L’ocasió s’ho mereixia perquè en Brahim feia els 19 anys i ho volia celebrar ben acompanyat, amb pastís i espelmes com mostra a la fotografia, i al costat de la que s’ha convertit els últims mesos en el seu referent. La Núria Martínez és educadora social a l’associació Punt de Referència, on des de fa 23 anys acompanyen joves que migren sols i als quals donen suport quan surten dels centres de menors on molts d’ells han estat sota la tutela de la Generalitat.

La Núria i els voluntaris de l’entitat han seguit de prop els centenars de joves que amb el confinament han vist empitjorar la situació de vulnerabilitat. En el context d’incertesa del virus que de cop ho paralitzava tot s’han vist frustrades moltes de les seves expectatives. “S’han angoixat per saber si s’allargarà la tramitació de la documentació però sobretot per si podrà continuar amb les pràctiques de formació”, explica la Núria, que en la distància ha intentat que pogués continuar els estudis en a través del telèfon mòbil. “Les sensacions de desànim augmenten perquè s’ho veuen tot més difícil a partir d’ara”, assegura l’educadora. En Brahim i altres joves ocupen els tres pisos que l’entitat té a Barcelona per acollir una dotzena de joves extutelats.

Des de l’entitat alerten que un 70% dels joves atesos i que tenien feina creuen que les seves condicions laborals en sortiran perjudicades i prop de la meitat, un 44%, han passat per un ERTO. “Amb aquest panorama, els que no tenen feina encara ho veuen més impossible”, reconeixen els responsables del centre. Per als qui no treballen però estudien el futur també és incert perquè han hagut de deixar de cop les pràctiques o les classes que no han pogut seguir virtualment. Són nous reptes que aquests joves miren d’afrontar, una nova vida lluny de casa i per això demanant més suport a l’entitat. És per això que des de l’associació impulsen un nou programa de mentoria que es posarà en marxa al setembre. Les classes formatives, però, es comencen a fer de manera virtual a través del seu web, on cal inscriure’s, per als 45 voluntaris disposats a ser els referents d’aquests joves el curs vinent. Els interessats han de ser majors de 25 anys i garantir dues hores setmanals per fer l’acompanyament. “Són trobades amb qui acaba sent la persona de confiança a qui respecten”, diu Martínez, que agraeix aquesta “xarxa familiar” que es crea amb el jovent. La participació en el programa és voluntària també per a ells. “Són els primers que han de tenir-ne ganes i la resiliència de voler desenvolupar-se i millorar en el seu projecte de vida”, remarca l’educadora.

L’emergència social ha impactat entre els col·lectius més vulnerables com són els joves migrats que, sense papers i amb menys de 23 anys, queden exclosos de prestacions com ara l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania. Sense feina i sense ajudes, el futur és encara més complex i incert per a aquests joves que busquen la seva oportunitat.