Detecten el Sars-CoV-2 en aigües residuals a Barcelona el 12 de març de l’any passat
Investigadors de la UB analitzen mostres congelades de femtes del 2018 i del 2019
El grup de treball ja havia identificat la presència del virus el mes de gener d’aquest 2020
El SARS-CoV-2 ja estava en aigües residuals de Barcelona el 12 de març del 2019. Així es desprèn d’un nou estudi liderat per la Universitat de Barcelona (UB) amb col·laboració d’Aigües de Barcelona. Segons informa la UB els resultats de l’estudi, enviats a una revista d’alt índex d’impacte i publicats al repositori medRxiv, indicarien que la infecció estava present molt abans que es tingues constància de qualsevol cas de la COVID-19 al món.
El treball, en què han participat els investigadors del Grup de Virus Entèrics de la UB Gemma Chavarria-Miró, Eduard Anfruns-Estrada i Susana Guix, liderats per Rosa Maria Pintó i Albert Bosch, s’emmarca en el projecte de vigilància sentinella del SARS-CoV-2. Aquesta iniciativa està coordinada per aquest grup de recerca, en col·laboració amb Aigües de Barcelona i té finançament del projecte REVEAL, de l’empresa SUEZ, amb l’objectiu de detectar el virus en les aigües residuals i facilitar l’adopció de mesures immediates davant futures onades de la Covid-19.
Tot i que la COVID-19 és una malaltia respiratòria, s’ha demostrat que hi ha grans quantitats de genoma del coronavirus a les femtes, que posteriorment arriben a les aigües residuals. Aquesta circumstància ha fet que l’epidemiologia basada en aigües residuals sigui una potencial eina d’alerta precoç de la circulació del virus en la població, especialment tenint en compte la important presència de persones asimptomàtiques i presimtomàtiques que també el transmeten.
En el marc del projecte de vigilància sentinella, i des del 13 d’abril, els investigadors han analitzat setmanalment mostres obtingudes a dues grans plantes de tractament d’aigües residuals de Barcelona. “Els nivells del genoma del SARS-CoV-2 van coincidir clarament amb l’evolució dels casos de Covid-19 en la població”, explica Albert Bosch, catedràtic de la Facultat de Biologia de la UB i coordinador del treball.
Posteriorment, els investigadors van analitzar mostres congelades dels mesos anteriors a l’inici del mostreig sistemàtic, les quals van revelar la creixent aparició de genomes SARS-CoV-2 entre principis de gener i principis de març del 2020, avançant la cronologia sobre l’arribada del coronavirus a Espanya: ja el 15 de gener es detectava la presència del virus, 41 dies abans de la declaració del primer cas de COVID-19, que es va notificar el 25 de febrer.
Segons els investigadors, aquests resultats evidencien la validesa anticipatòria de la vigilància de les aigües residuals.
Anàlisis de mostres congelades del 2018 i 2019
Aquests resultats van impulsar els investigadors a analitzar algunes mostres congelades entre el gener del 2018 i el desembre del 2019 amb el sorprenent resultat de la presència de genomes de SARS-CoV-2 el mes de març del 2019, molt abans de la notificació de qualsevol cas de COVID-19 arreu del món. «Totes les mostres van resultar negatives per a la presència de genomes de SARS-CoV-2 a excepció del 12 de març del 2019, on els nivells de SARS-CoV-2 eren molt baixos però van donar clarament positiu per PCR i, a més, emprant dues dianes diferents», explica l’investigador.
“Barcelona rep molts visitants per motius turístics o professionals —continua Albert Bosch— i és més que probable que una situació semblant s’hagi donat en altres llocs del món”, analitza Bosch. “Atès que la majoria de casos de COVID-19 mostren una simptomatologia semblant a la grip, els primers devien quedar emmascarats com a casos de grip sense diagnosticar”, conclou.
