La plaça Espanyola és al centre del barri de la Torrassa i l’únic espai ampli del barri, a banda dels vorals de l’esvoranc de les vies de Renfe. Deu fer mitja hectàrea i hi ha una desena de bars i terrasses. Durant el dia palpita a mig gas, però al vespre i nit bull. Bullia fins ahir, almenys, quan la recomanació de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat d’estar-se a casa va fer baixar la gresca nocturna. L’envolta el barri més dens d’Europa, amb 50.000 veïns censats en 1 km². “Com vols que no rebroti el virus?”, avisa Carles Sastre, “si aquí es contagia qualsevol ésser viu, espurna o ideologia que necessiti humanitat, perquè ens en sobra, de gent arreu a qualsevol hora del dia i de la nit”. És veí de la Florida i fa un cafè amb el seu company de caminades matinals Josep, també jubilat, de Collblanc. “Esmorzem a l’Espanyola –la van batejar els immigrants murcians que van venir a construir el metro fa un segle– perquè és al mig.” Defineixen molt bé el sentiment dels veïns dels tres barris que han endurit les restriccions pel brot de coronavirus: “Estem fastiguejats perquè, a més de viure en condicions pitjors, sempre es castiga els més desfavorits. Sobretot per l’incivisme, l’alta densitat residencial i la falta d’inversions de les administracions.” En Carles recorda que la proximitat de Barcelona és tan gran que el preu dels habitatges “és el mateix”, i a la majoria de pisos “hi viu més d’una família o relloguen habitacions per poder pagar el lloguer”. En Josep adverteix que aquí “és impossible frenar cap contagi”.

La immigració dels anys seixanta s’ha envellit i ara hi conviu amb l’estrangera –sobretot llatinoamericana–, que tenen molta canalla i que alhora fan més vida al carrer. Tot plegat afegeix més tensió als tres barris nord de l’Hospitalet, que estan enutjats amb les inversions i rehabilitació que disfruten altres barris, en comparació amb la Gran Via o el Centre. “Però aquí no sembla que organitzem l’MWC”, es queixa l’Angustias, de 80 anys, que arrossega el carretó d’anar a comprar. Recorda indignada com “van cobrir les vies del tren del terme de Barcelona i de com s’acaba la cobertura en una balconada, de cop, en arribar a l’Hospitalet”. “Quin greuge!”, exclama.

El barri està farcit de rètols en què es demana mantenir la distància i portar mascareta, però tot i així “un de cada deu veïns no en fa ni cas i fins i tot se’n mofa”, calcula l’Antonio, agent cívic municipal. La conscienciació es complica als vespres. De fet, l’Ajuntament hi desplega agents cívics i policia local cada nit d’estiu des de fa anys. “Per molta pedagogia que fem –explica Cirso, un altre agent cívic–, la sobreocupació dels habitatges inutilitza la distància que puguin mantenir al carrer. Inicialment atribuíem el brot a la quinzena posterior a la revetlla de Sant Joan, sense adonar-nos que quasi cada nit és revetlla aquí, amb la calor, famílies sense sortir de vacances, pisos molt petits i mal ventilats, poc espai públic...”

La mestressa de la botiga de llegums cuits de la plaça atén uns avis, atemorits, perquè senten el seu barri a les notícies. La Merche els recorda que “a ciutat tots som arreu”: “Jo treballo aquí, visc a Sants, visito la família de Santa Coloma, a l’altra punta de la línia 1..., i vaig a la platja a Badalona. Tant se me’n fa l’origen del brot quan pujo al metro.”

El clam contra la deixadesa de les administracions és general: l’alcaldessa, la consellera... Al CAP de la Florida, fan el cribratge als usuaris a la porta de la plaça dels Ocellets –anys enrere s’hi comercialitzaven ocells cantaires– a ple sol, amb el vestit integral de protecció i sense “ni un tendal com vàrem demanar”, es queixa la infermera Josefina. “Treballem encara al límit, nosaltres, en un barri deixat de la mà de Déu, amb consultes petites i en un CAP prefabricat i aixecat eliminant espai a la plaça. Ja hem oblidat els aplaudiments.”

En barris on les places les bategen els veïns i no duen noms de personalitats ni topònims, l’espai entre els blocs de pisos de 40 m² de la Florida no es podria anomenar de cap altra manera que plaça dels Blocs. Dues dotzenes de joves hi prenen l’ombra a banda i banda, amb música a tot drap, sense mascareta i amb actitud desafiant envers els forasters, no sigui que alteri el seu incipient consum de droga tova. Darwin admet amb sinceritat: “Si passem el virus de joves estarem immunitzats. Millor ara i aquí. Els meus cosins de Bolívia segur que ho passaran molt pitjor.” De nit, hi prendran la fresca i hi faran fressa, tot i el consell de confinament.