Milions de fortuna a Reus i Riudecols
L’atzar escull la capital del Baix Camp per segon any seguit i l’administració de la plaça de la Pastoreta reparteix 240 milions d’euros del número 72897
El mig miler de treballadors d’Indústries Teixidó, de Riudecols, es queden la majoria de dècims premiats i reben la bona notícia en plena jornada laboral
Reus pesca de nou després que en el sorteig de l’any passat ja rebés 320 milions
L’atzar manté un idil·li amb Reus. La loteria de Nadal va escollir, per segon any seguit, la capital del Baix Camp per deixar-hi caure una pluja de milions. Ni més ni menys que 240 milions d’euros repartits en 400 butlletes del número 72897. Els dècims van ser venuts des de l’administració de loteria de la plaça de la Pastoreta, i el seu responsable, Òscar Bausà, de seguida va tenir situat on havia recaigut l’aiguat milionari: Riudecols.
El mig miler de treballadors de l’empresa Indústries Teixidó havien comprat la majoria de les participacions premiades. José Lucena, representant del comitè d’empresa, era l’heroi de la fàbrica, ahir. Ell havia triat, el mes de juliol passat, el número 72897, i va deixar-lo reservat per als seus companys de feina a l’administració de la plaça de la Pastoreta. “És una alegria doble perquè a mi m’ha tocat, naturalment, però és que vaig ser jo qui el va triar”, deia, satisfet per haver portat la sort a l’empresa. També tenia motius per estar contenta Maria Revetlles, treballadora de Teixidó i afortunada per quatre costats. “A la família tenim quatre dècims, el meu fill, que fa el torn de nit, dues germanes meves que ja estan jubilades i jo”, explicava refeta.
Els capricis de l’atzar fan trontollar un lament recurrent a Tarragona: “La loteria no toca mai aquí.” La ciutat apareix en la llista de les poques, només cinc, capitals de demarcació de l’Estat que no han tastat mai l’alegria del premi gros de la loteria de Nadal. En canvi, la veïna, i rival, Reus, fa dos anys seguits que destapa cava. El 2019 van ser els 320 milions repartits per les butlletes del centre cultural aragonès El Cachirulo i, enguany, el ruixat d’euros va sortir de la taquilla de l’administració de la plaça de la Pastoreta. Reus i Riudecols, separades per una dotzena de quilòmetres, estrenyen el seu vincle gràcies a l’atzar. A Riudecols ja hi van anar a parar, l’any passat, uns quantes de les participacions premiades d’El Cachirulo. Concretament, a través de l’Associació de Dones Puigcerver.
El bombo es fa pregar
Ahir, el sorteig va arrencar molt mandrós i els premis es van fer esperar. No va ser fins pels volts del migdia que la mainada va treure la bola que permetia cantar el premi gros. Òscar Bausà era al barber: “És un costum que tinc, cada 22 de desembre”, va confessar, i el seu telèfon va començar a rebre una allau de trucades. No era la primera vegada que l’administració de loteria de La Pastoreta, fundada fa 30 anys pels pares de Bausà, Encarna i Fermín, repartia un premi gruixut. Al currículum hi consta un segon premi del dia de Reis de l’any 2008, i l’any següent, el 2009, van despatxar un quart premi de la grossa de Nadal. Ara però, s’han superat. “És la culminació. Som venedors d’il·lusió i la més gran és repartir premis entre els teus clients”, va afirmar Bausà. “Hi ha molta alegria entre els que els ha tocat. I altres clients assidus indirectament també se n’alegren”, va explicar amb emoció controlada.
Qui no es va poder contenir va ser Sonia Pérez, una de les persones que havien tingut l’encert de comprar un dècim a l’establiment. Un cop es va assabentar que era una de les afortunades, va córrer cap a la Pastoreta amb les seves dues filles. “Ja era hora que la vida em donés una alegria”, va explicar, mentre recordava que en els darrers anys ha tingut diversos problemes personals. “Això que tants anys he vist per televisió, ara ho he pogut viure”, va celebrar.
Per la Pastoreta hi van passar també altres guanyadors. Un exemple són la Radhia i la seva família, que tenien un dècim. “Estava dormint i he sentit la meva mare que ha començat a cridar. Ho hem mirat a l’ordinador i hem vist que eren 400.000 euros. Hem flipat molt”, reconeixia la noia. Fruit de l’emoció, una de les seves germanes va baixar al carrer directament en pijama. Tota la família, de cinc germans, ho va celebrar amb els propietaris de l’administració. “Tenim molts deutes. Els diners serviran per tapar forats”, va manifestar la germana de la Radhia.
La mateixa expressió, “tapar forats”, feia servir el Rafa, un dels treballadors més veterans d’Indústries Teixidó, 25 anys a l’empresa, per referir amb què es gastaria els diners que li havien tocat en la loteria. Els seus han de ser forats molt grossos perquè, segons va admetre, a casa hi tenien dos dècims o, el que ve a ser el mateix, van guanyar 800.000 euros en un matí. La seva dona, també treballadora de la mateixa fàbrica, era qui els havia comprat. “La sort no es busca, et troba”, resumia l’home.
La sort es devia desorientar quan buscava Kapil Kuamar, un jove de 22 anys que està en contracte de pràctiques a Indústries Teixidó. “Jo no tinc cap número però estic content pels companys a qui sí que els ha tocat”, deia.
La notícia del premi va enxampar els treballadors del torn de matí en plena jornada laboral. A les dues, amb el canvi de torn, els qui arribaven a la fàbrica per treballar, ho feien eufòrics. “Normalment, porto vint-i-cinc o trenta treballadors; avui en portava només set”, confessava Jaume Saladié, xofer de l’autobús que fa ruta per diversos pobles per recollir els operaris i portar-los a la feina.
