Francesc fa una crida a la fi de la violència sectària a l’Iraq
El papa exigeix a la classe política que garanteixi als cristians els mateixos drets que a les altres comunitats
El pontífex ret homenatge a les víctimes del gihadisme en un acte a la catedral de Bagdad
Missatges de pau i germanor des d’un cotxe blindat a prova de bala. El papa Francesc recorre des d’ahir l’Iraq per mostrar el seu suport a la comunitat cristiana del país, però aquest cop no transita pels carrers amb el papamòbil descapotable, sinó amb un BMW blindat i envoltat de policia. Les màximes autoritats de l’Iraq, guiades pel primer ministre, Mustafa al-Kadhimi, van rebre el papa als peus de l’escala de l’avió que l’havia dut des de Roma. Francesc ja havia marcat la importància de la visita als periodistes que l’acompanyaven durant el vol: “És un compromís amb una terra que ha estat turmentada durant molts anys.”
A l’Iraq, la comunitat cristiana no ho ha tingut fàcil durant les darreres dècades. Els seus membres, que el 2003 eren un milió i mig, es van sentir especialment desprotegits quan la invasió estatunidenca va desmantellar l’estat i va enfonsar el país en el caos. Més tard, l’extremisme religiós d’Estat Islàmic els va atacar i va provocar que la major part de la comunitat marxés, fins a quedar en 200.000 persones. Avui, els cristians se senten discriminats pels seus veïns musulmans i per la falta de feina que els ofereix el sector públic, el major ocupador de l’estat i a càrrec d’unes autoritats predominades per musulmans xiïtes. Tot, en un país que no acaba de trobar el seu rumb cap a la reconstrucció i on amenaçadores milícies xiïtes es fan fortes en alguns territoris.
La gira de quatre dies del papa a l’Iraq va arrencar al palau presidencial, a la militaritzada zona verda de Bagdad, on l’esperava el president Barham Salih. “Només si aprenem a veure més enllà de les nostres diferències i ens veiem com a membres de la mateixa família de la humanitat, serem capaços d’iniciar un procés de reconstrucció i de deixar un món més just i humà a les següents generacions”, va dir Francesc als mandataris iraquians. També els va recordar que els cristians no haurien de ser ciutadans de segona, sinó que haurien de tenir “reconeixement, respecte, drets, protecció i oportunitats” com ho fan les altres comunitats. “La diversitat religiosa, cultural i ètnica ha estat un tret distintiu de la societat iraquiana durant mil·lennis i és un recurs preciós que cal protegir, no eliminar”, hi va afegir.
Els indrets per on es desplaçava el comboi papal agrupaven aglomeracions d’entusiastes que duien missatges com ara “Som tots germans”. Les banderes iraquianes i les del Vaticà lluïen juntes al pas del papa Francesc cap a la catedral de Nostra Senyora de la Salvació, on l’octubre del 2010 un atac gihadista va assassinar 58 persones –sacerdot inclòs.
Ballarins i músics exultants i sense mascareta li van fer el passadís cap a l’altar, on va parlar de nou: “Les seves morts són un poderós recordatori que incitar a la guerra, a l’odi i a la violència és incompatible amb l’autèntic ensenyament religiós.”
Avui Francesc visitarà Ur, la ciutat on es creu que va néixer Abraham, el profeta de les tres religions monoteistes. També es trobarà amb el líder del xiisme a l’Iraq, Ali al-Sistani. El clergue, de 91 anys, és conegut per la fàtua –llei religiosa– que va decretar el juny del 2014, quan va mobilitzar la ciutadania després de fer una crida a “defensar el país, la seva gent i els llocs sagrats” d’Estat Islàmic.