“L’advocacia s’implica per una Justícia forta per garantir drets”

Sí. Des que es va decretar l’estat d’alarma i es va preveure que continuessin els serveis essencials de l’administració de Justícia per aquelles causes que afectaven drets fonamentals, vam aconseguir un acord amb la direcció de Mossos i la jutgessa degana de Barcelona perquè s’usés la videoconferència per assistir a la comissaria les persones detingudes. Des del primer dia del confinament hem intentat garantir la salut i el dret de defensa, en aquesta situació excepcional de pandèmia. En la declaració judicial ja hi havia més mesures de seguretat, tot i que també es va permetre la videoconferència. Val a dir que la majoria d’advocats han seguit anant als jutjats.

No hi ha dades, per ara, que revelin un descens de la facturació en els despatxos de l’advocacia. Hi ha hagut àrees específiques amb una gran càrrega de feina, com són la laboral, la mercantil, també en família. Ara, la situació de crisi general afectarà la professió, ja que no hi haurà grans inversions ni moviments i hi ha famílies i empreses que en aquest context ara no poden assumir contractes subscrits. I, veient la ingent normativa dictada per les autoritats governatives per pal·liar situacions econòmiques per la Covid-19, des del col·legi hem intentat donar-hi resposta a través de formació continuada, gratuïta i específica en cada matèria de les que han estat regulades amb reials decrets. La comissió de normativa del col·legi ha impulsat mesures socials com ara protegir l’habitatge social i promoure la clàusula rebus sic stantibus, que ja s’aplica en altres països, com ara modificar contractes degut a les noves circumstàncies.

Des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona hem mantingut una íntima col·laboració amb el Ministeri de Justícia per la redacció de l’avantprojecte de llei d’eficiència processal que s’està tramitant i que prioritza la mediació i la conciliació i l’arbitratge. S’hi dona el protagonisme que l’advocacia catalana portàvem reclamant fa anys per resoldre controvèrsies, perquè abans d’anar a la via judicial s’acrediti que s’ha intentat una mediació. La cultura jurídica catalana sempre ha apostat per la mediació i hem estat pioners. A Catalunya sempre s’ha defensat la cultura del pacte, del diàleg, de la pau, i veure-ho reflectit en una llei, per als juristes catalans, és molt important. El Departament de Justícia també ha apostat molt fermament per la mediació, com també magistrats de Barcelona i del TSJC a Catalunya.

La mediació posa fi a un procés judicial, resol una controvèrsia, i per tant és justícia. És una frase que diu molt el magistrat Pascual Ortuño, i és certa. I els jutjats donen forma a l’acord assolit. La mediació permet a les parts participar molt activament en el conveni per resoldre les seves diferències. És un primer pas i alhora permet que s’executi aquell acord d’una manera més pacífica i real. És que pots tardar tres anys a obtenir una sentència, i després has d’iniciar un altre procediment per executar-la si no hi ha bona entesa. Com a advocada processalista amb vint anys a l’ofici, considero que la judicialització no posa fi al problema real i emotiu de la ciutadania i per això és necessària la mediació. Ajuda en l’acompanyament emocional, com ara en casos amb menors d’edat, de successions, de família. L’advocacia ha de traslladar a la ciutadania la importància d’aquesta figura de la mediació.

La resposta ha estat d’unitat absoluta amb tota la societat civil. Volíem aglutinar en una sola veu i de la manera més transversal possible tots els sectors: l’econòmic, el social, el polític... L’advocacia és un garant històric dels drets fonamentals de la ciutadania. I sent la igualtat un dret essencial, des de l’advocacia havíem de poder liderar-ho i donar veu a tots els àmbits que representa la societat. Un dels principals propòsits va ser un pla d’igualtat, que vam batejar Cada dia és 8 de març, i vam promocionar plans d’igualtat en tots els despatxos de l’advocacia. Vam difondre les xifres: a l’advocacia hi ha un 20% de diferència salarial entre homes i dones. I també el sostre de vidre: la mitjana de sòcies en despatxos és d’un 17%. Veient aquestes dues desigualtats, volíem exposar-ho no només a l’advocacia sinó a tots els àmbits. Actualment, a l’advocacia, el 63% d’incorporacions són dones i representem el 53% de la professió. Per això han estat ben acollits els plans d’igualtat. A més, el col·legi ha adaptat tots els plans formatius a veure la perspectiva de gènere en totes les matèries, a usar el llenguatge inclusiu i a integrar en tota la formació la participació paritària dels ponents, paritària com la junta de govern que ens vam presentar al col·legi. I també hem fet una crida per buscar i mostrar el talent femení perquè ens fessin articles i valoracions de resolucions. Estem orgullosos del resultat i presumim d’un col·legi paritari. L’advocacia ha estat històricament una professió masculina i ara s’han revertit les xifres a les universitats i la carrera, i les institucions hem d’impulsar la igualtat. Les dones encara tenen la càrrega de les responsabilitats familiars i encara hem de lluitar contra aquests rols imposats.

Sí, som pioners a tot l’Estat espanyol. El vam signar el gener del 2020. En tant que la llei no ho recull, van acordar un protocol de suspensió de vistes per maternitat, paternitat, defunció de familiars, matrimoni, parella de fet i tractaments de fertilitat que requereixin hospitalització. És gràcies a aquestes bones i fluides relacions entre l’advocacia, la magistratura i el Departament de Justícia que s’enforteix l’administració de Justícia. El fet que tinguem una actitud oberta, transversal i plural amb tots els operadors ajuda a tenir una administració de Justícia més forta i eficaç. I si l’administració de Justícia és forta, podem garantir i defensar millor la ciutadania i els seus drets. Ara, a més, hem actualitzat el protocol amb un annex perquè es puguin suspendre les vistes en cas de Covid-19 d’un familiar. Les videoconferències també van ser un acord amb un protocol amb el TSJC. Ara es prepara una llei estatal per regular les suspensions.

Doncs Catalunya també ha estat pionera en impulsar la llei de la segona oportunitat perquè les persones i empreses amb dificultats puguin liquidar els seus deutes i refer-se sempre que no hi hagi hagut una situació dolosa. A Catalunya, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació, dirigit per Núria Clèries, hem col·laborat força per formar un equip amb magistrats i altres professionals per estudiar i difondre l’aplicació d’aquest procediment.

Al col·legi hem estat allunyats del poder però molt involucrats per millorar l’administració de Justícia, o ho hem pogut fer mantenint la llibertat i independència de la nostra institució. El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, per exemple, va subscriure un conveni directament amb el Consell General del Poder Judicial per fomentar la segona oportunitat a tot el territori espanyol, just una setmana abans de la pandèmia. En ple confinament, amb la comissió del torn d’ofici també vam treballar plegats amb la degana dels jutjats Mercè Caso i el llavors cap dels Mossos, Eduard Sallent, per tal de poder habilitar videoconferències i assistir els detinguts a comissaria.

Les relacions han millorat, tot i que queda molta feina per fer. Insisteixo que la solució al conflicte català no és als jutjats sinó en la capacitat que han de tenir els diferents líders polítics d’obrir un diàleg participatiu, fluid i respectuós.

Sí, ara estan col·lapsats, i també necessitem més jutges. La ràtio per cada 100.000 habitants és d’onze jutges a Espanya, mentre que a la resta d’Europa és de 20. I si això ho sumen a la cultura de la judicialització tan arrelada que hi ha aquí, el col·lapse és doble. Els jutges estan fent una tasca ingent i extraordinària, amb un compromís absolut, però ara a Espanya hi ha més de sis milions d’assumptes ingressats! Per causes de la Covid-19, el TSJC no preveu que els jutjats es puguin posar al dia fins l’any 2023, i segur que en breu hi haurà programat algun judici per al 2024. Cal destacar també que tenim uns jutjats a Barcelona pioners, que funcionen d’una manera molt efectiva i unifiquen criteris d’una manera molt àgil. Per exemple, els mercantils, i sobretot els de família, durant el confinament van aclarir amb rapidesa que en estat d’alarma no se suspenien els règims de visites entre els progenitors. Vam tenir moltes consultes de progenitors.

Ja tenim un torn d’ofici per a víctimes de violència de gènere, i l’acord amb el Departament d’Interior per poder atendre-les és també molt positiu. Volem impulsar un torn d’ofici de la segona oportunitat i un altre contra el tràfic de persones ja que l’esclavitud sexual a Espanya és molt elevada.

Sí. És molt important que el degà o la degana no oblidi que la seva professió és l’advocacia i que ha de seguir vivint-la. El que més m’ha agradat és que els companys i companyes m’hagin reconegut que m’he integrat. I també faig formació de la meva especialitat, el dret de família. El contacte directe i personal que he mantingut amb força advocats i advocades de Barcelona em satisfà, que hagin vist la importància del col·legi defensant-los i que això hagi revertit en benefici dels drets de la ciutadania.

Contribuir a la digitalització de l’administració de Justícia. Portem anys reivindicant una inversió decidida i valenta de les administracions públiques per modernitzar la justícia i que doni resposta a les necessitats actuals i resolgui el col·lapse que arrossega. Això només s’aconsegueix reivindicant d’una manera ferma i decidida. Una administració de Justícia forta, sòlida i moderna, implicarà que l’advocacia pugui exercir amb millors garanties la defensa de drets de la ciutadania, i aquesta veurà que el servei públic que és l’administració de Justícia és eficient i àgil. Des de l’advocacia ens hem implicat en tenir una justícia forta per garantir els drets.