Salut

FERRAN PELLISÉ

Cap de la Unitat de Raquis de Vall d'Hebron

“S’està produint un efecte crida d’intervencions a l’esquena”

La cirurgia de l’escoliosi de l’adult ha crescut més del 100% els darrers anys, mentre que en adolescents i nens es manté estable
A partir dels 60 anys, es calcula que entre un 15 i un 30% de la població pot tenir una escoliosi de tipus degeneratiu

El doctor Ferran Pellisé és el cap de la unitat de raquis del servei de cirurgia ortopèdica i traumatologia de l’hospital universitari Vall d’Hebron i també lidera la unitat de recerca en columna vertebral del Vall d’Hebron Institut de Recerca. Amb més de 25 anys de dedicació al tractament quirúrgic de les patologies de columna vertebral i, en particular, a l’escoliosi, és un dels màxims referents en aquesta patologia.

L’escoliosi, una deformitat de la columna vertebral, sovint s’associa amb el creixement en l’adolescència, però pot aparèixer en altres moments del cicle vital, oi?
Sí, i en funció de quan s’origina la repercussió en la qualitat de vida és diferent. Quan comença abans dels deu anys, l’escoliosi pot impedir el creixement normal dels pulmons i d’altres òrgans vitals. Per tant, en aquesta etapa és important aconseguir que es desenvolupi bé la caixa toràcica. Les escoliosis que apareixen durant l’adolescència tenen menys risc i comporten una gibositat, un bony a la columna que afecta l’autopercepció i la imatge corporal. En aquest estadi, en les corbes més importants, amb més de cent graus, també hi pot haver repercussió sobre la funció cardiorespiratòria, però la majoria no arriben a aquest estadi.
I en adults també n’hi pot haver?
Sí, també. En gent que, a mesura que es fa gran, el tronc es deforma més del que es deforma en la majoria de la gent de la seva edat. Aquesta escoliosi en adults acostuma a comportar dolor i disfunció, perquè enganxa els nervis de la columna i pot provocar ciàtica, impedir estar molta estona dret, i afectar la manera de caminar o el treball.
Una part molt important de la seva recerca se centra a estudiar l’impacte d’aquestes escoliosis en la qualitat de vida del pacient. Com ho fan?
Amb qüestionaris estàndard per veure l’impacte en qualitat de vida, similars als que es fan servir amb la diabetis o amb altres malalties. Així, hem vist que en els casos d’escoliosis adultes hi ha una qualitat de vida molt alterada en els eixos de dolor, funció i autopercepció. Si compares aquest impacte amb altres malalties cròniques, com pot ser la malaltia pulmonar obstructiva crònica o algunes cardiopaties, l’impacte de les escoliosis és clarament superior. L’escoliosi té un impacte important en la qualitat de vida. Després mirem quins paràmetres controlen aquest dèficit de qualitat i què hem de fer des del punt de vista quirúrgic per millorar-ho. Això tanca el cercle, perquè és una cirurgia destinada a incrementar la qualitat de vida.
En canvi, l’origen de l’escoliosi no està, ni de bon tros, tan estudiat com les seves conseqüències. Què se’n sap actualment?
L’origen de l’escoliosi no s’ha investigat a nivell estatal. Però el que se sap és que la precoç generalment és secundària, és a dir que al darrere hi ha una causa: pot ser una malaltia neurològica o neuromuscular, pot ser deguda a malformacions congènites, pot ser associada a una síndrome polimalformativa... A més, hi ha un percentatge que és de causa desconeguda, que en diem idiopàtica, i que sol representar al voltant d’un terç dels casos.
En canvi, les desviacions de columna en edat adolescent són majoritàriament d’origen encara desconegut.
Sí, la gran majoria ho són. I també són les més freqüents.
Sí que se sap, però, que hi ha un biaix de gènere molt important. Això no pot ser una pista per buscar la causa que les origina?
Efectivament, set o vuit de cada deu casos es presenten en noies. Els centres que ho han investigat ens indiquen que al darrere hi ha una causa multifactorial. Hi ha un component genètic clar, però també hi ha una sèrie de factors, encara per descobrir, que fan que s’expressi o no el gen. També hi pot haver factors neurològics, de modulació de la postura i de modulació de l’estructura del cos.
Durant molt de temps es va parlar també de la influència de dur motxilles amb molt de pes durant l’edat escolar...
Això sembla totalment descartat que hi tingui relació, com tampoc determinades postures o hàbits alimentaris no hi tenen res a veure. Sí que s’ha especulat que efectes hormonals o de la melatonina també hi poden tenir a veure, però es desconeix i, per tant, continua sent idiopàtica.
I pel que fa a l’origen de l’escoliosi en adults?
A banda de la gent que l’arrossega d’etapes anteriors, hi ha la degenerativa. Igual que les mans i els peus es deformen amb el pas dels anys, la columna i els seus discos vertebrals també ho poden fer. I ho poden fer moltíssim, per aquest component degeneratiu, artròsic, propi de la columna que li pot fer perdre l’alineació normal. Aquí també hi ha un biaix de gènere en valors molt similars.
Quin és el tractament disponible per a aquestes desviacions del raquis?
Les d’inici precoç són molt complicades de tractar. Es comença amb una cotilla per modular el creixement. Si no es pot controlar, es passa a fer el mateix amb guixos i, si no, s’ha d’operar i col·locar un sistema que permeti controlar i corregir l’escoliosi a mesura que es dona el creixement. Pel que fa a adolescents, en principi una corba de menys de 25 graus no es tracta i observem a veure què passa. Perquè si operéssim totes les corbes menors de 25 graus estaríem tractant innecessàriament moltes escoliosis. Per tant, en funció del que quedi per créixer i la magnitud de l’escoliosi, es van prenent decisions.
I per sobre dels 25 graus?
Entre 25 i 50 graus, quan encara hi ha potencial de creixement es fa amb cotilles. Quan hi ha més de 60 graus s’opera, encara que la persona no hagi de créixer més.
I en adults?
En aquesta etapa el tractament no quirúrgic s’ha demostrat molt poc eficaç i la cirurgia és el més apropiat. La qüestió és que la cirurgia de l’adult s’associa a una taxa de complicacions postoperatòries molt alta si no se selecciona bé el malalt. Operar un adolescent no sol donar complicacions i és una cirurgia molt agraïda, però en adults és més fràgil.
Quina prevalença té l’escoliosi en adults?
Sabem que hi ha tota una sèrie de gent que té escoliosi i no consulta. I d’altres que s’associen a símptomes i els impacta molt en qualitat de vida i sí que ho fan. En estudis poblacionals, que inclouria la gent que en té i no es queixa, se sap que, a partir dels 60 anys, entre un 15 i un 30% de la població pot tenir una escoliosi degenerativa. Això és moltíssim gent. Ara mateix hi ha hagut un increment a tot occident i a Àsia de les operacions d’escoliosi en adults, perquè se suma que és l’únic tractament eficaç i que la població envelleix cada cop més, però no vol deixar de fer coses i no accepta la disfunció de l’escoliosi. Això, i la sofisticació de les tècniques quirúrgiques i anestèsiques, ha incrementat la cirurgia de l’escoliosi de l’adult en més del 100%, mentre que la precoç i la de l’adolescent es mantenen estables.
Però les cirurgies de la columna són importants i en edats avançades poden comportar recuperacions lentes...
Això està generant un debat i un problema important, perquè, a més, són cirurgies cares i amb una taxa de complicacions alta. Per tant, és important aclarir quins són els millors escenaris per operar, identificar qui pot tenir complicacions i com prevenir aquestes situacions. Per això, utilitzant les bases de dades europees i americanes dels centres amb els quals ens hem associat, hem creat models d’intel·ligència artificial i machine learning que ens permeten predir quins malalts tenen més possibilitats de beneficiar-se de la cirurgia i quins no. Així podem predir la millora de qualitat de vida i el risc de complicacions i seleccionar els candidats idonis.
Com hem de cuidar l’esquena per prevenir l’escoliosi en adults?
Un aspecte a tenir en consideració, que sembla ridícul però no ho és, és que hi ha un percentatge important de les cirurgies d’esquena amb fixacions vertebrals que no són per escoliosi que, si no es col·loca bé l’instrumental de la columna, poden generar una escoliosi en l’adult. A Vall d’Hebron ens fem un fart de recuperar malalts que venen de fixacions vertebrals que s’han fet en una postura que no és del tot bona. La primera prevenció, per tant, seria evitar aquestes intervencions que generen escoliosi i això requereix un esforç d’educació de la gent.
Però la gent no es deu operar la columna per gust, ho deu fer perquè té algun problema i un altre equip d’especialistes al darrere li ho recomana.
Sí, i això és problemàtic. La cirurgia de columna ha augmentat molt els darrers vint o trenta anys i hem vist que hi ha un percentatge important de casos, que podria ser d’un 30%, en els quals les fixacions vertebrals no es van fer amb criteris perfectes.
I pel que fa a les degeneratives? L’activitat física les pot prevenir?
Sabem que la gent que té un hàbit físic òptim, amb activitat moderada periòdica, bona musculatura i un cert control del pes, tenen menys probabilitats de desenvolupar símptomes tot i tenir la deformitat i, per tant, tenen menys possibilitats de requerir cirurgia. Al final, tot és un cercle viciós. El dolor associat a la deformitat no deixa moure qui el pateix, s’atura o es desentrena i encara es tolera fer menys coses, de manera que, com més va, més problemàtic resulta. En canvi, qui manté l’entrenament arriba a compensar la degeneració i a funcionar de manera acceptable sense necessitat de cirurgia.
Més enllà de l’escoliosi, darrerament han notat més problemes d’esquena pel canvi d’hàbits?
Hi ha un nombre més gran de problemes d’esquena i de columna, però és perquè la població envelleix cada cop més. Una persona de 70 anys, que abans no venia a operar-se, ara sí que ho fa perquè encara té molt per viure i no vol quedar així. La gent està arribant molt bé a la vellesa en altres aspectes de salut: s’ha cuidat el cor, la hipertensió, el pulmó, no fuma i ara tampoc no vol veure que se li desmunta l’esquena. És un escenari que s’està incrementat moltíssim i és un problema de salut important. A més, com que la cirurgia d’esquena s’ha fet més propera, se’n fa molta i els centres estan més acostumats a practicar-la. S’està produint un efecte crida per operar-se.
L’abc per cuidar l’esquena és cuidar les postures, fer exercici i controlar el pes?
Vas bé, però la que predomina, i és el 80%, és l’activitat física regular d’intensitat moderada. La columna tolera molt malament el repòs excessiu i l’activitat física en excés. De manera que mantenir una activitat periòdica permet arribar millor a la vellesa amb una bona esquena. Després vindria el tema del pes. Sobretot perquè, generalment, tenir molt pes equival a tenir més greix i poc múscul. Si augmentes de pes perquè et muscules no seria tan problemàtic. En tercer lloc hi hauria la postura, per evitar les que generen dolor.
I del tòpic que la natació és molt bona per a l’esquena, què me’n diu?
Hi ha gent que està aturada més de 90% del dia, i això genera intolerància al moviment. En aquests casos, és lògic començar per una activitat suau i prudent, i els moviment a l’aigua solen ser-ho. Per a la resta, caminar és molt segur i és la recomanació numero u. Fer un mínim de 10.000 passes al dia i, si pot ser, complementar-ho amb alguna altra activitat física, com ara pilates.

Referent global

El doctor Ferran Pellisé (Barcelona, 1962) és el primer cirurgià europeu que ha estat nomenat secretari de l’Scoliosis Research Society (SRS) i, per tant, és el primer no nord-americà que forma part del comitè executiu d’aquesta societat creada als EUA però cada cop més global. L’SRS busca l’excel·lència en la cura de les deformitats espinals i per ser-ne membre cal superar un procés d’admissió que dura tres anys, en els quals cal dur a terme un volum significatiu d’intervencions i reportar-ne els resultats i les possibles complicacions. Això garanteix que en formin part els especialistes més reputats del món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Permís pioner a Girona per la flexibilització menstrual

girona

Fan un aparcament al costat de Mas Enlaire

BLANES

Vacunació per als joves que estudien a l’estranger i els ho reclamin per viatjar-hi

barcelona

Un 6,8% més d’usuaris dels serveis de trastorns mentals

blanes

Els accidents mortals amb motos es disparen

barcelona

La nova classificació de la complexitat de les escoles és rebuda amb recels

Barcelona

Protesta de la gent gran a Olot pel servei bancari

Olot
La Fira d’Indians es reformula en el nou ‘Begur Indià’
BEGUR

La Fira d’Indians es reformula en el nou ‘Begur Indià’

Reconeixement al personal sanitari d’Olot

Olot