Societat

La pandèmia i la crisi frenen l’augment de població

Les dades provisionals de l’Idescat l’1 de gener constaten una disminució de 5.443 habitants respecte al 2020

Les comarques gironines i la del Penedès són les que més població guanyen

L’1 de gener del 2020 Catalunya va registrar el seu punt àlgid en arribar a les 7.722.203 persones després de cinc anys d’un creixement imparable. L’últim any, però, aquesta tendència s’ha frenat i, segons dades provisionals de les estimacions de població elaborades per l’Idescat, es constata que hi ha 5.443 habitants menys, un 0,1% respecte al 2020. Serien els primers símptomes de l’impacte de la pandèmia i la crisi, que han estabilitzat el creixement de la població.

Els resultats són provisionals fins al mes de desembre, quan l’Idescat els substitueix per les estimacions que es calculen un cop es disposa de les xifres de naixements, defuncions i migracions de l’any de referència. Així, les xifres definitives seran les que faran una radiografia ajustada de l’impacte de la pandèmia un cop es comptabilitzin les morts i els naixements.

En el dia d’avui a Catalunya hi viuen més dones (3,9 milions) que homes (3,7 milions) i per grups d’edat la franja més nombrosa són els 2,3 milions de persones que tenen entre 40 i 59 anys. La població de 80 anys i més representa un 5,8% sobre el total de la població i la franja de persones centenàries augmenta respecte al 2019, quan hi havia a Catalunya 2.100 persones amb un segle de vida. La població estrangera decau amb una variació anual de -1,2% i s’atura en sec l’arribada continuada de persones d’altres països des del 2014. I el nombre de catalans que viuen a l’estranger, segons el padró de l’Instituto Nacional de Estadística, és de 340.514.

La distribució de la població es concentra sobretot a les comarques barcelonines, on viuen prop de sis milions de persones, però és aquesta demarcació l’única que perd població. En aquest territori hi viuen 5.690.752 persones, i respecte al 2020 són 12.582 habitants menys.

L’àmbit metropolità i les Terres de l’Ebre són les zones que perden més població, -0,3% en tots dos casos. La resta de demarcacions guanyen habitants –Tarragona en guanya 2.846 i Lleida 573–, però són les comarques gironines les que registren un major increment en termes relatius, amb un creixement del 0,5%. La demarcació de Girona tenia a principis d’any 769.274 habitants, 3.720 més que en el mateix període del 2020. L’altre territori que guanya població, amb el mateix percentatge, és el Penedès, on viuen 487.306 persones, de les quals 1.262 s’hi han instal·lat el darrer any.

Les actualitzacions de l’Idescat proporcionen amb periodicitat anual el recompte i dades sobre la població resident a Catalunya.

LES XIFRES

43
anys és l’edat mitjana de la població catalana; la franja de 40 a 59 anys representa el 31% del total.
-0,71
és la taxa de creixement de la població tenint en compte la variació mitjana per 1.000 habitants.
2.548
La població centenària va augmentant i són 486 els homes i 2.062 les dones que hi han arribat.

A Barcelona hi viuen persones de 183 països

Les entitats socials que formen part de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i el comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona, Khalid Ghali Bada, alerten que la diversitat és un factor que incideix en la desigualtat social. En una ciutat on conviuen persones de 183 països diferents les organitzacions han volgut destacar la inclusió i el reconeixement cultural i religiós com un factor clau en la lluita contra les desigualtats socials. “La diversitat, quan no és reconeguda, quan és vulnerada i es manté invisibilitzada, pot ser un factor que incideixi en la desigualtat”, van denunciar en el transcurs de la jornada Som diversitat, en què es van recordar dades sobre la realitat social a Barcelona, on un 40% de l’alumnat en situació de vulnerabilitat té nacionalitat estrangera i on la darrera dècada ha augmentat quasi 7 punts percentuals el nombre d’estrangers, que ha passat del 21,1% al 27,8%. El nombre de persones refugiades també ha augmentat: 195 sol·licituds el 2010 i 7.374 el 2018. Ahir era el Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia