DOLORS PUIGDEVALL
DIRECTORA DE CÀRITAS DIOCESANA DE GIRONA
“Volem fer visible el dret a l’habitatge”
“La majoria dels atesos en la pandèmia han estat famílies amb fills menors”
“Cal facilitar l’accés a les prestacions d’emergència”
Del món de l’educació
Dolors Puigdevall Dalmau, nomenada directora de Càritas Diocesana de Girona el maig del 2016 en substitució de Ramon Barnera, és la primera dona que ocupa aquest càrrec. Puigdevall ha estat mestra d’escola i professora d’institut, una professió que durant molts anys va combinar amb el voluntariat a Càritas de Fornells de la Selva, delegació de la qual va ser presidenta.
La pandèmia ha suposat una dura prova per a Càritas a la demarcació de Girona en la seva feina d’atendre els més vulnerables.
S’entreveu una millora de la situació social a curt o a mitjà termini?
En els darrers mesos ens hem hagut de centrar en les urgències. Ara comencem una etapa en què Càritas podrà obrir unes vies d’acompanyament no vinculades a les necessitats bàsiques: grups de conversa, tallers lingüístics, grups d’empoderament, el treball comunitari...
Quins són els col·lectius més vulnerables, ara per ara?
En els estudis que hem fet sempre apareixen com a col·lectius més perjudicats per la pandèmia les persones que es troben en situació administrativa irregular. Aquests són finalment a qui els costa més perquè, si bé tenen accés a alguna cosa bàsica, com l’alimentació, en canvi segur que no accedeixen a les prestacions per a casos de crisi. També els passa a altres col·lectius, com els joves que estan a la franja entre els 18 i els 23 anys, que tampoc hi accedeixen.
Precisament fa poc vostès exposaven les complicacions que hi ha per accedir a la renda mínima garantida i a l’ingrés mínim vital.
Exactament. A aquestes ajudes segur que no hi accedeixen. És una de les reivindicacions que fèiem en públic. Els joves extutelats majors de 18 anys haurien de poder-hi entrar perquè és un col·lectiu molt nombrós. També les persones sense llar o les esmentades que es troben en situació administrativa irregular. I hem de tenir en compte que el perfil de les persones ateses en plena pandèmia i postpandèmia han estat famílies de parelles joves amb fills menors d’edat. D’altra banda, una altra complicació que hi ha és el desconeixement que tenen d’aquestes ajudes la immensa majoria dels que hi tenen dret. Menys d’un 5% dels atesos a Càritas de Girona perceben la renda garantida i menys del 4% l’ingrés mínim vital. Són prestacions indispensables perquè una societat no es desestabilitzi.
Creu que es podrà corregir, aquesta situació?
Nosaltres fem propostes a les administracions, a través de la Taula del Tercer Sector, perquè hi hagi la possibilitat d’alguna esmena que faciliti que no hi hagi tants impediments a l’hora de tramitar la prestació d’emergència.
Un problema que s’està denunciant molt és la dificultat d’accés a l’habitatge. Com es percep des de Càritas?
Nosaltres no facilitem habitatges directament, però sí que tenim serveis que en requereixen. Per exemple, l’acompanyament a joves extutelats, o El Pati, que és un sostre temporal per a dones amb fills... En qualsevol cas, nosaltres diem en veu alta, i volem que es faci visible, que l’habitatge és un dret. En aquesta línia, estem preparant equips de voluntaris que assessoraran i acompanyaran persones que estan a punt de perdre l’habitatge en els tràmits que hagin de fer. També estem elaborant un estudi, de cara a final d’any, per fer visible, amb xifres concretes i rellevants, el problema de l’habitatge i fer propostes.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
