Filla d’un ferroviari de Colera, juntament amb el seu marit, Miquel Gayolà, va ser una de les primeres militants del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), que s’autodefinia com a marxista revolucionari i oposat a l’estalinisme i que, si bé va tenir un paper important a l’inici de la Guerra Civil, posteriorment va ser acusat de trotskista i contrarevolucionari i perseguit pels agents de Moscou. Testimoni directe de l’aixecament militar, el 19 de juliol a Girona, Alexandra Costa recordava que aquell dissabte la família volia anar a Colera a la platja, però, la nit abans, el seu marit la va avisar que no es podien moure perquè els militars s’havien aixecat a l’Àfrica i era millor que no marxessin de Girona. Miquel Gayolà va ser un dels protagonistes que va ajudar a parar el cop. Més tard va ser nomenat comissari i fiscal popular. Quan van perdre la guerra, van haver de marxar a l’exili. L’Alexandra va ajudar la Resistència francesa i van anar a viure a Lorient, a la Bretanya, fins que, el 1981, van tornar.