Passió per la raqueta

Una piulada al Twitter d’un avi d’Olot amb la seva neta fent quatre tocs de pilota. Més enllà de l’estampa emotiva, no té res d’especial. Res més lluny de la realitat, però. És especial, perquè a l’avi, Lluís Maria Clavera, se’l veu jugant a futbol amb la neta, Laia Puig, jugadora de l’Olot femení, per celebrar els seus 90 anys. I aquest home és el que va fer de capità de la Unió Esportiva Olot, quan es va inaugurar l’estadi municipal, l’any 1954. Recorda com si fos ara que en Kubala va fer el servei d’honor, perquè no va poder jugar aquell amistós per una lesió. Ell treu ferro a l’assumpte. “Vaig ser capità, perquè era l’únic d’Olot”, diu. I detalla les diferències amb el futbol actual. “Es jugava amb un 2-3-5, i els defenses llançaven pilotes als extrems, on jugava jo”, indica.

Lluís Maria Clavera, no obstant, té un lloc d’honor en el món de l’esport i no només per haver jugat a l’Olot, que, de fet, ell mateix aclareix que només ho va fer una temporada, perquè va anar aviat cap a Barcelona per als seus estudis de notaria. “I sempre com a amateur, perquè, si tenies fitxa de professional, no podies fer altres esports i jo en feia d’altres”, aclareix. Clavera, doncs, té un lloc d’honor, perquè ha estat diverses vegades campió estatal de tennis de veterans, en individual i, en una ocasió, en dobles. L’última vegada, l’any 2020. Ho ha estat en les categories de més 80 i més 85. El de dobles en la categoria de més 85 fent parella amb Paco Guillen, de 90 anys.

Es va iniciar en el tennis en una pista de ciment que hi havia a Tàrrega, on va néixer i viure els primers anys. “M’agradaven tots els esports, vaig fer tennis de taula, atletisme, futbol, natació, escacs...”, explica. La seva família va viure en diversos municipis de Catalunya, seguint el pare, que era notari. Va ser un dels socis fundadors del Club de Tennis Olot, però, ell sempre ha competit sota la bandera del Club de Tennis Aro Platja d’Aro, on té una casa i on es desplaça amb la seva dona cada cap de setmana. Ara, combina el tennis amb la caminada que, des de fa molts anys, fa amb una colla d’amics cada dimecres. “Abans, anàvem al Pirineu i a l’Alta Garrotxa, ara fem la caminada curta i l’acabem en un restaurant”, afirma.

És fàcil esbrinar el secret de la seva vitalitat. Es manté actiu i motivat fent esport i, sobretot, no s’avorreix mai. De fet, els anys que va viure a Barcelona, on treballava seguint el negoci familiar, va formar part de l’equip d’una associació de cinema amateur a qui Xavier Cugat va encarregar un documental sobre la seva vida. Va visitar els EUA i diversos països de Sud-amèrica, i va conèixer estrelles com Tom Jones, Jerry Lewis, Paul Anka i, entre d’altres, Julio Iglesias. I, precisament, fa uns quatre anys, perquè s’avorria, es va posar a escriure poesia i prosa. Ja té autopublicats quatre llibres i un és a impremta. “En faig un centenar, per als familiars i amics”, sentencia, amb una senzillesa que el fa entranyable.